Similituds entre Bertrand Russell і Lògica
Bertrand Russell і Lògica tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alfred North Whitehead, Axioma, Filosofia, Filosofia analítica, Georg Cantor, Gottlob Frege, Infinit, Karl Weierstrass, Kurt Gödel, Lògica matemàtica, Matemàtiques, Paradoxa de Russell, Plató, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Tautologia (lògica), Teoria de conjunts.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Alfred North Whitehead і Bertrand Russell · Alfred North Whitehead і Lògica ·
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Axioma і Bertrand Russell · Axioma і Lògica ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Bertrand Russell і Filosofia · Filosofia і Lògica ·
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Bertrand Russell і Filosofia analítica · Filosofia analítica і Lògica ·
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Bertrand Russell і Georg Cantor · Georg Cantor і Lògica ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Bertrand Russell і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Lògica ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Bertrand Russell і Infinit · Infinit і Lògica ·
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Bertrand Russell і Karl Weierstrass · Karl Weierstrass і Lògica ·
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Bertrand Russell і Kurt Gödel · Kurt Gödel і Lògica ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Bertrand Russell і Lògica matemàtica · Lògica і Lògica matemàtica ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Bertrand Russell і Matemàtiques · Lògica і Matemàtiques ·
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Bertrand Russell і Paradoxa de Russell · Lògica і Paradoxa de Russell ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Bertrand Russell і Plató · Lògica і Plató ·
Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.
Bertrand Russell і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Lògica і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) ·
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Bertrand Russell і Tautologia (lògica) · Lògica і Tautologia (lògica) ·
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Bertrand Russell і Teoria de conjunts · Lògica і Teoria de conjunts ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bertrand Russell і Lògica
- Què tenen en comú Bertrand Russell і Lògica
- Semblances entre Bertrand Russell і Lògica
Comparació entre Bertrand Russell і Lògica
Bertrand Russell té 162 relacions, mentre que Lògica té 154. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 5.06% = 16 / (162 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bertrand Russell і Lògica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: