Berta de Borgonya і Robert II de França

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Berta de Borgonya і Robert II de França

Berta de Borgonya vs. Robert II de França

Berta de Borgonya (964 - 1010) fou infanta de Borgonya i reina consort de França (997-1003). Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Berta de Borgonya і Catolicisme · Catolicisme і Robert II de França · Veure més »

Conrad III de Borgonya

Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.

Berta de Borgonya і Conrad III de Borgonya · Conrad III de Borgonya і Robert II de França · Veure més »

Constança d'Arle

Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).

Berta de Borgonya і Constança d'Arle · Constança d'Arle і Robert II de França · Veure més »

Eudes I de Blois

Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.

Berta de Borgonya і Eudes I de Blois · Eudes I de Blois і Robert II de França · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Berta de Borgonya і Excomunió · Excomunió і Robert II de França · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Berta de Borgonya і Gregori V · Gregori V і Robert II de França · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Berta de Borgonya і Hug I de França · Hug I de França і Robert II de França · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Berta de Borgonya і Monarca · Monarca і Robert II de França · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Berta de Borgonya і Silvestre II · Robert II de França і Silvestre II · Veure més »

Susanna d'Itàlia

Susanna d'Itàlia o Rozala d'Ivrea (v 937 - Flandes 1003).

Berta de Borgonya і Susanna d'Itàlia · Robert II de França і Susanna d'Itàlia · Veure més »