Accés més ràpid que el navegador!
101 les relacions: Abadia de Caunes, Acfred I de Carcassona, Agde, Agost, Angulema, Aquitània, Auxerre, Barcelona, Bel·ló de Carcassona, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat II de Tolosa, Bernat II el Poiteví, Bernat Plantapilosa, Berric, Besalú, Besiers, Bosó de Provença, Bourges, Carcassona, Carles el Calb, Cerdanya, Comtat d'Agen, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Angulema, Comtat d'Autun, Comtat de Chalon, Comtat de Girona, Comtat de Périgord, Comtat de Rasès, Comtat de Roergue, Comtat de Saintes, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Conflent, Elna, Francs, Frèdol de Narbona, Gòtia, Girona, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Hincmar de Reims, Hug l'Abat, Humfrid, Itàlia, Lió, Llemotges, Llista de comtes de Barcelona, Lluís el Tartamut, ..., Maine (França), Mauguòu, Mâcon, Menèrba (Erau), Miró el Vell, Narbona, Nèustria, Nevers, Nimes, Oliba II de Carcassona, Osona, Otger, Pallars, Provença, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Rasès, Ribagorça, Robert el Fort, Rosselló, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Salvació en el cristianisme, Septimània, Tolosa de Llenguadoc, Urgell, Vescomtat d'Albi, Viena, 1 d'abril, 11 de setembre, 13 de juny, 17 de setembre, 23 d'abril, 29 de setembre, 6 d'octubre, 8 d'octubre, 8 de desembre, 814, 862, 864, 865, 866, 867, 869, 870, 872, 875, 876, 877, 878, 879, 880. Ampliar l'índex (51 més) »
Abadia de Caunes
El campanar nord L'abadia de Cauna (Abadia de Caunes) és un monestir benedictí d'estil romànic, catalogat com a monument històric, situat al municipi de Caunas de Menerbés (Llenguadoc-Rosselló, França).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Abadia de Caunes · Veure més »
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Acfred I de Carcassona · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Agde · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Agost · Veure més »
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Angulema · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Aquitània · Veure més »
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Auxerre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Barcelona · Veure més »
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bel·ló de Carcassona · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat I d'Alvèrnia
Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Bernat II el Poiteví
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bernat II el Poiteví · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Berric · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Besalú · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Besiers · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bosó de Provença · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Bourges · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Carcassona · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Carles el Calb · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Cerdanya · Veure més »
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat d'Agen · Veure més »
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat d'Angulema · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat d'Autun · Veure més »
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Chalon · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Périgord
El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Périgord · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Saintes
El comtat de Saintes fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Saintes · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Comtat del Rosselló · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Conflent · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Elna · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Francs · Veure més »
Frèdol de Narbona
Frèdol o Fredold o Fredald fou arquebisbe de Narbona vers 855 a 872.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Frèdol de Narbona · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Gòtia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Girona · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Guillem de Septimània · Veure més »
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Hincmar de Reims · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Hug l'Abat · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Humfrid · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Itàlia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Lió · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Llemotges · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Lluís el Tartamut · Veure més »
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Maine (França) · Veure més »
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Mauguòu · Veure més »
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Mâcon · Veure més »
Menèrba (Erau)
Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi occità del Llenguadoc del departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Menèrba (Erau) · Veure més »
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Miró el Vell · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Narbona · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Nèustria · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Nevers · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Nimes · Veure més »
Oliba II de Carcassona
Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Oliba II de Carcassona · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Osona · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Otger · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Pallars · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Provença · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Rasès · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Ribagorça · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Robert el Fort · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Rosselló · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Septimània · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Urgell · Veure més »
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Nou!!: Bernat de Gòtia і Vescomtat d'Albi · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Bernat de Gòtia і Viena · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 1 d'abril · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 11 de setembre · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 13 de juny · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 17 de setembre · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 23 d'abril · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 29 de setembre · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 6 d'octubre · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 8 d'octubre · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 8 de desembre · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 814 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 862 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 864 · Veure més »
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 865 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 866 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 867 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 870 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 872 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 875 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 876 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 877 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 879 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Bernat de Gòtia і 880 · Veure més »
