Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Almansor, Bisbat de Besalú, Ermessenda de Carcassona, Gausfred II de Rosselló, Guifré II de Cerdanya, Guillem I de Besalú, Hug I d'Empúries, Jacint Verdaguer i Santaló, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Oliba Cabreta, Provença, Ramon Borrell I.
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Bernat Tallaferro · Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Bernat Tallaferro · Almansor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Besalú
L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.
Bernat Tallaferro і Bisbat de Besalú · Bisbat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Bernat Tallaferro і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Bernat Tallaferro і Gausfred II de Rosselló · Gausfred II de Rosselló і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Bernat Tallaferro і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guillem I de Besalú
Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).
Bernat Tallaferro і Guillem I de Besalú · Guillem I de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Bernat Tallaferro і Hug I d'Empúries · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I d'Empúries ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Bernat Tallaferro і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Bernat Tallaferro і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Joan de les Abadesses ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Bernat Tallaferro і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll ·
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Bernat Tallaferro і Oliba Cabreta · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Bernat Tallaferro і Provença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Provença ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Bernat Tallaferro і Ramon Borrell I · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Bernat Tallaferro té 65 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 1.17% = 14 / (65 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
