Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Alamanda de Montclús, Alfons el Magnànim, Almirall, Ambaixador, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Artal de Luna y Urrea, Baronia de Montclús, Batalla de Sanluri, Batlle (antic règim), Bernat II de Cabrera, Bernat III de Cabrera, Bernat Joan de Cabrera, Carmona, Catalunya, Catània, Cecília d'Urgell, Comtat d'Osona, Comtat de Mòdica, Corona d'Aragó, Elionor de Aguilar, Enric II de Castella, Felip d'Artois, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Ferran d'Antequera, Gilabert de Centelles i Riu-sec, Guerra dels armanyaguesos, Jaume II d'Urgell, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan de Cabrera, Joan de Prades, Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles, Margarida de Bearn, Maria de Sicília, Martí el Jove, Martí l'Humà, Milà, Monarquia, Parròquia eclesiàstica, Pere el Cerimoniós, Ramon de Cabrera, Regne d'Aragó, República de Gènova, Roger Bernat III de Foix, Sança Ximenis de Cabrera, Sant Martí d'Arenys, Sardenya, Setge de Palerm (1392), Sicília, Vescomtat de Bas, ..., Vescomtat de Cabrera, 1352, 1373, 1381, 1392, 1393, 1400, 1409, 1413, 1423, 31 de maig. Ampliar l'índex (11 més) »
Alamanda de Montclús
Alamanda de Montclús va ser una noble catalana de la Baixa edat mitjana, del llinatge dels Monclús.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Alamanda de Montclús · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Alfons el Magnànim · Veure més »
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Almirall · Veure més »
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Ambaixador · Veure més »
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Arenys de Mar · Veure més »
Arenys de Munt
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Arenys de Munt · Veure més »
Artal de Luna y Urrea
Artal de Luna y Urrea, VIII senyor de Luna (Esglésies, Sardenya, 1324) fou un noble aragonès del.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Artal de Luna y Urrea · Veure més »
Baronia de Montclús
La Baronia de Montclús va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Baronia de Montclús · Veure més »
Batalla de Sanluri
La Batalla de Sanluri tingué lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exèrcit de la Corona d'Aragó i l'exèrcit sard del jutjat d'Arborea.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Batalla de Sanluri · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Batlle (antic règim) · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bernat Joan de Cabrera
Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »
Carmona
Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Carmona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Catalunya · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Catània · Veure més »
Cecília d'Urgell
Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Cecília d'Urgell · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Mòdica
El comtat de Mòdica fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sicília.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Comtat de Mòdica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Corona d'Aragó · Veure més »
Elionor de Aguilar
Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Elionor de Aguilar · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Enric II de Castella · Veure més »
Felip d'Artois
Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) va ser un noble francès, fill del comte d'Artois i senyor de Conches-en-Ouche.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Felip d'Artois · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Ferran d'Antequera · Veure més »
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Gilabert de Centelles i Riu-sec · Veure més »
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »
Joan de Cabrera
Joan I de Cabrera (Mòdica, Ragusa 1405 - X 1474) fou un noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i quart comte de Mòdica i comte d'Osona.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Joan de Cabrera · Veure més »
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Joan de Prades · Veure més »
Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles
Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles, anomenat l'Orador (Aragó, vers 1384 - ?, 1454/1458), fou un noble aragonès, gran humanista.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles · Veure més »
Margarida de Bearn
Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Margarida de Bearn · Veure més »
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Maria de Sicília · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Martí l'Humà · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Milà · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Monarquia · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Ramon de Cabrera
Ramon de Cabrera (vers 1235 - 1296) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, baró de Montclús, senyor del castell d'Anglès i del castell de Brunyola.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Ramon de Cabrera · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Regne d'Aragó · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і República de Gènova · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Sança Ximenis de Cabrera
Sança Ximenis de Cabrera i de Prades (1393 - Barcelona, 1474), personalitat destacada dins l'aristocràcia catalana i promotora artística medieval de la capella sepulcral de Santa Caterina i Santa Clara de la catedral de Barcelona (tant la tomba d'alabastre com la pintura mural i el retaule).
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Sança Ximenis de Cabrera · Veure més »
Sant Martí d'Arenys
Sant Martí d'Arenys és una església d'Arenys de Munt protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Sant Martí d'Arenys · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Sardenya · Veure més »
Setge de Palerm (1392)
El Setge de Palerm de 1392 fou el resultat de la revolta d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Setge de Palerm (1392) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Sicília · Veure més »
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Vescomtat de Bas · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1352 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1373 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1381 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1393 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1400 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1409 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1413 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 1423 · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernat IV de Cabrera і 31 de maig · Veure més »
