Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Abat Oliba, Acfred I d'Aquitània, Adelaida de Melguèlh, Arnau I de Comenge, Arsenda de Carcassona, Balsareny, Barcelona, Bernat II de Melguer, Bernat Tallaferro, Borrell II, Casal de Barcelona, Circa, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Castella, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Tolosa, Comte, Condomini, Dinastia carolíngia, Enric de Borgonya, Enric de Borgonya i de Semur, Ermengol de Roergue, Ermengol II d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Gausfred II de Rosselló, Gombau de Besora, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem de Ribagorça, Guillem I d'Osona, Guillem I de Besalú, Guillem II de Pallars Sobirà, Guinidilda d'Empúries, Guisla de Lluçà, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Islam, Letgarda de Tolosa, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llobregat, Monestir de Sant Joan de la Penya, Navarra, Olèrdola, Papa, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Ramon II de Tolosa, ..., Ramon III de Tolosa, Ramon IV de Pallars Jussà, Riquilda de Tolosa, Roger I de Carcassona, Roma, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Sança de Castella (1006-1027), Saragossa, Sibil·la de Barcelona, Sunyer I de Barcelona, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Vegueria, 1005, 1006, 1017, 1018, 1021, 1023, 1025, 1027, 1028, 1032, 1035, 1056, 1074, 1076, 1090, 31 de març. Ampliar l'índex (31 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Abat Oliba · Veure més »
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Acfred I d'Aquitània · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Arnau I de Comenge · Veure més »
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Arsenda de Carcassona · Veure més »
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Balsareny · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Barcelona · Veure més »
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Bernat II de Melguer · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Bernat Tallaferro · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Borrell II · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Circa · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat de Castella · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Comte · Veure més »
Condomini
El condomini és un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Condomini · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Dinastia carolíngia · Veure més »
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Enric de Borgonya · Veure més »
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ermengol de Roergue · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Gombau de Besora · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guillem de Ribagorça · Veure més »
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guillem I d'Osona · Veure més »
Guillem I de Besalú
Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guillem I de Besalú · Veure més »
Guillem II de Pallars Sobirà
Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guillem II de Pallars Sobirà · Veure més »
Guinidilda d'Empúries
Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guinidilda d'Empúries · Veure més »
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Guisla de Lluçà · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Hug I d'Empúries · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Hug I de França · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Islam · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Llobregat · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Navarra · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Olèrdola · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Papa · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ramon II de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ramon III de Tolosa · Veure més »
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Riquilda de Tolosa · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Roma · Veure més »
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sanç d'Olèrdola · Veure més »
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sanç Ramires · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Saragossa · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Berenguer Ramon I і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Berenguer Ramon I і Vegueria · Veure més »
1005
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1005 · Veure més »
1006
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1006 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1017 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1018 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1021 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1023 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1025 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1027 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1028 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1032 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1035 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1056 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1074 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1076 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 1090 · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berenguer Ramon I і 31 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Berenguer Ramon I de Barcelona, Berenguer Ramon I el Corbat.
