Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Bernat Tallaferro, Borrell II, Ermessenda de Carcassona, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Sunyer I de Barcelona.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Berenguer Ramon I · Barcelona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Berenguer Ramon I і Bernat Tallaferro · Bernat Tallaferro і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Berenguer Ramon I і Borrell II · Borrell II і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Berenguer Ramon I і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I · Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Berenguer Ramon I і Ramon Borrell I · Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Borrell I ·
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Berenguer Ramon I і Sunyer I de Barcelona · Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sunyer I de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
- Què tenen en comú Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
- Semblances entre Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Comparació entre Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Berenguer Ramon I té 81 relacions, mentre que Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans té 222. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 2.97% = 9 / (81 + 222).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
