Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Adalbert II de Toscana, Adda, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Colònia, Baviera, Bèrgam, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Lieja, Brenta, Brescia, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Cividale del Friuli, Cremona, Dinastia carolíngia, Ducat de Borgonya, Ducat de Lotaríngia, Ducat de Spoleto, Eberard de Friül, Església de San Salvatore (Brescia), Esteve V, Fidenza, Formós, Friül, Guiu III de Spoleto, Hongria, Hug d'Arle, Imperi Carolingi, Lambert II de Spoleto, Llac de Como, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Longobards, Luitprand, Marca del Friül, Milà, Papa Benet IV, Papa Joan X, Pavia, Piacenza, Provença, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Rei d'Itàlia, Riu Po, ..., Rodolf II de Borgonya, Sarraïns, Toscana, Trento, Unroch III de Friül, Verona, 15 d'octubre, 7 d'abril, 817, 845, 874, 877, 883, 884, 886, 887, 888, 889, 893, 894, 898, 899, 900, 902, 905, 915, 917, 920, 921, 922, 923, 924. Ampliar l'índex (32 més) »
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Adalbert II de Toscana · Veure més »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Adda · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Baviera · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Bisbat de Lieja · Veure més »
Brenta
El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Brenta · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Brescia · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Carles el Gras · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Carles III de França · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Cividale del Friuli · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Cremona · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Ducat de Spoleto · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Eberard de Friül · Veure més »
Església de San Salvatore (Brescia)
San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de Santa Giulia a la ciutat italiana de Brescia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Església de San Salvatore (Brescia) · Veure més »
Esteve V
Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Esteve V · Veure més »
Fidenza
Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Fidenza · Veure més »
Formós
Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Formós · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Friül · Veure més »
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Guiu III de Spoleto · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Hongria · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Hug d'Arle · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Imperi Carolingi · Veure més »
Lambert II de Spoleto
Lambert II de Spoleto (mort el 15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894 – 898), rei d'Itàlia (894 – 898) i emperador d'Occident (894-898).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lambert II de Spoleto · Veure més »
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Llac de Como · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Llombardia · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Lluís III el Cec · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Longobards · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Luitprand · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Marca del Friül · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Milà · Veure més »
Papa Benet IV
Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Papa Benet IV · Veure més »
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Papa Joan X · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Pavia · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Piacenza · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Provença · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Rei d'Itàlia · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Riu Po · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Sarraïns · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Toscana · Veure més »
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Trento · Veure més »
Unroch III de Friül
Unroch III de Friül (840-874), Marqués de Friül (863-874).
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Unroch III de Friül · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і Verona · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 15 d'octubre · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 7 d'abril · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 817 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 845 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 874 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 877 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 883 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 884 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 887 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 888 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 889 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 893 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 894 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 898 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 900 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 902 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 905 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 915 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 917 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 920 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 921 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Berenguer I d'Itàlia і 924 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Berengari d'Itàlia, Berenguer I d'Italia, Berenguer I de Friül, Berenguer de Friul, Berenguer de Friuli, Berenguer de Friül.
