Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Benet XIII і Història del papat
Benet XIII і Història del papat tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Antipapa, Avinyó (Valclusa), Benet XIII (papa), Butlla, Cardenal, Castell de Peníscola, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Concili de Constança, Concili de Pisa, Felip d'Alençon, Martí l'Humà, Martí V, Palau dels Papes, Papa Bonifaci IX, Papat d'Avinyó, Regne d'Escòcia, Regne de Navarra, Regne de València, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Seu vacant, Urbà VI.
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Benet XIII · Antipapa і Història del papat ·
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Avinyó (Valclusa) і Benet XIII · Avinyó (Valclusa) і Història del papat ·
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Benet XIII і Benet XIII (papa) · Benet XIII (papa) і Història del papat ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Benet XIII і Butlla · Butlla і Història del papat ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Benet XIII і Cardenal · Cardenal і Història del papat ·
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Benet XIII і Castell de Peníscola · Castell de Peníscola і Història del papat ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Benet XIII і Cisma d'Occident · Cisma d'Occident і Història del papat ·
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Benet XIII і Climent VII d'Avinyó · Climent VII d'Avinyó і Història del papat ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Benet XIII і Concili de Constança · Concili de Constança і Història del papat ·
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Benet XIII і Concili de Pisa · Concili de Pisa і Història del papat ·
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Benet XIII і Felip d'Alençon · Felip d'Alençon і Història del papat ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Benet XIII і Martí l'Humà · Història del papat і Martí l'Humà ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Benet XIII і Martí V · Història del papat і Martí V ·
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Benet XIII і Palau dels Papes · Història del papat і Palau dels Papes ·
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Benet XIII і Papa Bonifaci IX · Història del papat і Papa Bonifaci IX ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Benet XIII і Papat d'Avinyó · Història del papat і Papat d'Avinyó ·
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Benet XIII і Regne d'Escòcia · Història del papat і Regne d'Escòcia ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Benet XIII і Regne de Navarra · Història del papat і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Benet XIII і Regne de València · Història del papat і Regne de València ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Benet XIII і Sant Vicent Ferrer · Història del papat і Sant Vicent Ferrer ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Benet XIII і Santa Seu · Història del papat і Santa Seu ·
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Benet XIII і Seu vacant · Història del papat і Seu vacant ·
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Benet XIII і Història del papat
- Què tenen en comú Benet XIII і Història del papat
- Semblances entre Benet XIII і Història del papat
Comparació entre Benet XIII і Història del papat
Benet XIII té 70 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 2.05% = 23 / (70 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Benet XIII і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
