Accés més ràpid que el navegador!
126 les relacions: Al-Biruní, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amol, Amr ibn al-Layth, Ardabil, Ardaixir ibn Hasan, Arran (regió), Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Bahram ibn Xahriyar, Barkyaruq, Baw, Bistam, Dabúyida, Damghan, Dara, Daylamites, Dècada del 760, Dinastia, Dinastia kinkhwàrida, Encyclopædia Iranica, Fakhr-ad-Dawla, Firuzkuh (Iran), Gorgan, Hasan ibn Rustam, Ibn Isfandiyar, Ildegízida, Ildegiz, Imperi Seljúcida, Iraq, Jibal, Karínides, Karin I ibn Xahriyar, Karin II ibn Surkhab, Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla, Kobad I, Kumis, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Maqan ibn Kaki, Masmughan, Masmughans de Dunbawand, Merv, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Pahlawan, Nixapur, Persa, Rafi ibn Hàrthama, Rayy, Rustam I ibn Surkhab, ..., Samànides, Sari (Iran), Surkhab ibn Baw, Tabaristan, Walaix, Xah Ghazi Rustam V, Xahriyar I ibn Karin, Xahriyar II ibn Xarwin, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Xarwin I ibn Surkhab, Xarwin II ibn Rustam, 1 d'abril, 1000, 1022, 1030, 1039, 1057, 1074, 1116, 1117, 1118, 1142, 1156, 1157, 1161, 1163, 1164, 1165, 1168, 1169, 1173, 1174, 1186, 1187, 1192, 1194, 1196, 1199, 1200, 1205, 1206, 1207, 1208, 1209, 1210, 23 de gener, 680, 785, 805, 825, 826, 839, 842, 866, 879, 884, 885, 890, 895, 900, 914, 926, 947, 948, 964, 968, 979, 980, 981, 982, 985, 986, 987, 997, 998, 999. Ampliar l'índex (76 més) »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Bawàndides і Al-Biruní · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Bawàndides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Bawàndides і Amol · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Bawàndides і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Bawàndides і Ardabil · Veure més »
Ardaixir ibn Hasan
Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Bawàndides і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Bawàndides і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Bawàndides і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bahram ibn Xahriyar
Bahram ibn Shahriyar fou un ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Bahram ibn Xahriyar · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Bawàndides і Barkyaruq · Veure més »
Baw
Baw fou l'ancestre dels bawàndides del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Baw · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Bawàndides і Bistam · Veure més »
Dabúyida
Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.
Nou!!: Bawàndides і Dabúyida · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Bawàndides і Damghan · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Bawàndides і Dara · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Bawàndides і Daylamites · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Bawàndides і Dinastia · Veure més »
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Nou!!: Bawàndides і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Bawàndides і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Bawàndides і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Nou!!: Bawàndides і Firuzkuh (Iran) · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Bawàndides і Gorgan · Veure més »
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Hasan ibn Rustam · Veure més »
Ibn Isfandiyar
Bahà-ad-Din Muhàmmad ibn Hàssan ibn Isfandiyar, més conegut senzillament com a Ibn Isfandiyar, fou un historiador persa del i començament del.
Nou!!: Bawàndides і Ibn Isfandiyar · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Bawàndides і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Bawàndides і Ildegiz · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Bawàndides і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Bawàndides і Iraq · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Bawàndides і Jibal · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Bawàndides і Karínides · Veure més »
Karin I ibn Xahriyar
Karin I ibn Xahriyar fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Karin I ibn Xahriyar · Veure més »
Karin II ibn Surkhab
Karin II ibn Surkhab ibn Shariyar III es pot considerar el fundador d'una segona branca (els ishpabadiya) de ispahbads bawàndides del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Karin II ibn Surkhab · Veure més »
Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla
Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Bawàndides і Kobad I · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Bawàndides і Kumis · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Bawàndides і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Bawàndides і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Masmughan
Masmughan o mazmughan fou un títol de probable origen sassànida que va existir al, segurament càrrec equivalent a governador d'un districte o un territori menor determinat potser un feu religiós (literalment 'Gran dels Mags').
Nou!!: Bawàndides і Masmughan · Veure més »
Masmughans de Dunbawand
Els masmughans de Dunbawand foren una dinastia zoroastriana que els àrabs van trobar a la regió de Dunbawand al nord de Rayy.
Nou!!: Bawàndides і Masmughans de Dunbawand · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Bawàndides і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Bawàndides і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Bawàndides і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Bawàndides і Nixapur · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Bawàndides і Persa · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Bawàndides і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Bawàndides і Rayy · Veure més »
Rustam I ibn Surkhab
Rustam I ibn Surkhab fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Rustam I ibn Surkhab · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Bawàndides і Samànides · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Bawàndides і Sari (Iran) · Veure més »
Surkhab ibn Baw
Surkhab ibn Baw o Sohrab ibn Baw fou el segon sobirà de la dinastia bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Surkhab ibn Baw · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Bawàndides і Tabaristan · Veure més »
Walaix
Walaix (pahlavi: Wardākhsh/Walākhsh, بلاش), fou un personatge persa sassànida del, que portava el títol de masmughan de Dunbawand.
Nou!!: Bawàndides і Walaix · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xahriyar I ibn Karin
Shahriyar I ibn Karin fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Xahriyar I ibn Karin · Veure més »
Xahriyar II ibn Xarwin
Shahriyar II ibn Sharwin fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Xahriyar II ibn Xarwin · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Bawàndides і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Xarwin I ibn Surkhab
Xarwin I ibn Surkhab fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Xarwin I ibn Surkhab · Veure més »
Xarwin II ibn Rustam
Xarwin II ibn Rustam fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.
Nou!!: Bawàndides і Xarwin II ibn Rustam · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bawàndides і 1 d'abril · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1000 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bawàndides і 1022 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1030 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1039 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1057 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1074 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Bawàndides і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1118 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bawàndides і 1142 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1157 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1161 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1163 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1164 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1165 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1168 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1169 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1173 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1174 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1187 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 1192 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bawàndides і 1194 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Bawàndides і 1196 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Bawàndides і 1199 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1200 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1205 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bawàndides і 1208 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1209 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 1210 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Bawàndides і 23 de gener · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 680 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 785 · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 805 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 825 · Veure més »
826
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 826 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 839 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Bawàndides і 842 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 866 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 879 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 884 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 885 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 890 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 895 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 900 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 914 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 926 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 947 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 948 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 964 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 968 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 980 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 981 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 982 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 985 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 986 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bawàndides і 987 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 997 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 998 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Bawàndides і 999 · Veure més »
