Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Adjectiu, Aichach-Friedberg, Alamànic, Alemany, Alemanya, Alfabet llatí, Alt alemany, Alt alemany antic, Alt Palatinat, Anglès, Arlberg, Article indefinit, Àsia Central, Àustria, Àvar, Baix alemany, Baixa Àustria, Baviera, Bohèmia, Bregenz, Burgenland, Carniola (regió eslovena), Cassiodor, Català occidental, Català oriental, Càrnia (regió), Celtes, Conjugació gramatical, Danubi, Diftong, Eslaus, Eslovènia, Estat de Salzburg, Estat del Tirol, Europa, Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, Flexió, Fonètica, Francès, Francònia, Francs, Friül - Venècia Júlia, Germània (regió), Germànics, Holandès, Hongria, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Imperi Romà, Impremta, ..., Indicatiu, Isar (riu), Italià, Itàlia, Jordanes, Juli Cèsar, Lech, Lenició, Linz, Llatí, Llatí vulgar, Llengües escandinaves, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llista de llengües del món, Llombardia, Longobards, Lucerna, Luxemburguès, Martí Luter, Mittelfranken, Moràvia, Nasalització, Neerlandès, Niederbayern, Oberbayern, Oberfranken, Ortografia, Passau, Península Itàlica, Portuguès, Pronom, Ratisbona, Rin, Romanx, Samnaun, Saxònia, Suàbia, Suàbia (regió administrativa), Suïssa, Subjecte (sintaxi), Subjuntiu, Sueus, Tipus, Tirol, Tirol del Sud, Treviso, Txèquia, Vàndals, Venanci Fortunat, Viena, Vorarlberg, Wels. Ampliar l'índex (56 més) »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Bavarès і Adjectiu · Veure més »
Aichach-Friedberg
Aichach-Friedberg és un districte a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Bavarès і Aichach-Friedberg · Veure més »
Alamànic
Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.
Nou!!: Bavarès і Alamànic · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Bavarès і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Bavarès і Alemanya · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Bavarès і Alfabet llatí · Veure més »
Alt alemany
Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.
Nou!!: Bavarès і Alt alemany · Veure més »
Alt alemany antic
L'alt alemany antic (Althochdeutsch) és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica.
Nou!!: Bavarès і Alt alemany antic · Veure més »
Alt Palatinat
LAlt Palatinat (en alemany Oberpfalz) és una de les set regions administratives en què està dividit el land alemany de Baviera.
Nou!!: Bavarès і Alt Palatinat · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Bavarès і Anglès · Veure més »
Arlberg
Carretera sobre el pas de Arlberg. Alberg és una serra situada entre les regions de Vorarlberg i el Tirol, a Àustria.
Nou!!: Bavarès і Arlberg · Veure més »
Article indefinit
Un article indefinit és un article, la funció del qual és determinar un nom que encara no es coneix i que es presenta per primera vegada en el discurs.
Nou!!: Bavarès і Article indefinit · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Bavarès і Àsia Central · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Bavarès і Àustria · Veure més »
Àvar
LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Nou!!: Bavarès і Àvar · Veure més »
Baix alemany
Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.
Nou!!: Bavarès і Baix alemany · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Bavarès і Baixa Àustria · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Bavarès і Baviera · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Bavarès і Bohèmia · Veure més »
Bregenz
Bregenz és una ciutat austríaca, capital de l'estat federat de Vorarlberg a l'oest del país.
Nou!!: Bavarès і Bregenz · Veure més »
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Nou!!: Bavarès і Burgenland · Veure més »
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Nou!!: Bavarès і Carniola (regió eslovena) · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Bavarès і Cassiodor · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Bavarès і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Bavarès і Català oriental · Veure més »
Càrnia (regió)
Collina, Forni Avoltri, Càrnia Càrnia (friülà Cjargne o Cjargna/Cjargno en altres varietats, alemany Karnien) és una regió històrica del Friül, dins la regió de Friül-Venècia Júlia.
Nou!!: Bavarès і Càrnia (regió) · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Bavarès і Celtes · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Bavarès і Conjugació gramatical · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Bavarès і Danubi · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Bavarès і Diftong · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Bavarès і Eslaus · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Bavarès і Eslovènia · Veure més »
Estat de Salzburg
L'estat de Salzburg és un dels nou estats federats (Bundesländer) d'Àustria.
Nou!!: Bavarès і Estat de Salzburg · Veure més »
Estat del Tirol
Tirol (Alemany: Tirol) és un estat federat d'Àustria, situat a l'oest del país.
Nou!!: Bavarès і Estat del Tirol · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Bavarès і Europa · Veure més »
Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics
La Federación de Organismos o Entidades de Radio y Televisión Autonómicos (Federació d'Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics) (FORTA), neix el 1989, coincidint amb l'aparició dels primers Ens Públics de Ràdio i Televisió Autonòmics amb la finalitat de cooperar i ajudar a les seves entitats associades al compliment i desenvolupament de les seves atribucions.
Nou!!: Bavarès і Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Bavarès і Flexió · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Bavarès і Fonètica · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bavarès і Francès · Veure més »
Francònia
Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.
Nou!!: Bavarès і Francònia · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Bavarès і Francs · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Bavarès і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Bavarès і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Bavarès і Germànics · Veure més »
Holandès
Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).clrTercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar). L'holandès o holandés és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.
Nou!!: Bavarès і Holandès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Bavarès і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Bavarès і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Bavarès і Imperi Habsburg · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Bavarès і Imperi Romà · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Bavarès і Impremta · Veure més »
Indicatiu
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.
Nou!!: Bavarès і Indicatiu · Veure més »
Isar (riu)
L'Isar és el tercer riu més llarg de Baviera, a Alemanya, amb 295 km de llargada.
Nou!!: Bavarès і Isar (riu) · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bavarès і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Bavarès і Itàlia · Veure més »
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Nou!!: Bavarès і Jordanes · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Bavarès і Juli Cèsar · Veure més »
Lech
El Lech és un afluent per la dreta del Danubi que discorre per Àustria i Alemanya.
Nou!!: Bavarès і Lech · Veure més »
Lenició
La lenició és un procés de canvi fonètic que consisteix en el debilitament (pas de fortis (fort) a lenis (feble)) d'una consonant, o més generalment en la pèrdua de tensió articulatòria en un so (de tal manera que és substituït per un altre menys obstructiu, situat més amunt en l'escala de sonoritat), arribant fins i tot a l'elisió completa.
Nou!!: Bavarès і Lenició · Veure més »
Linz
Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).
Nou!!: Bavarès і Linz · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bavarès і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Bavarès і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Nou!!: Bavarès і Llengües escandinaves · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Bavarès і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Bavarès і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Bavarès і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Nou!!: Bavarès і Llengües retoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Bavarès і Llengües romàniques · Veure més »
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Nou!!: Bavarès і Llista de llengües del món · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Bavarès і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Bavarès і Longobards · Veure més »
Lucerna
Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.
Nou!!: Bavarès і Lucerna · Veure més »
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Nou!!: Bavarès і Luxemburguès · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Bavarès і Martí Luter · Veure més »
Mittelfranken
Francònia Mitjana (en alemany Mittelfranken) és una de les set regions administratives en què està dividit l'estat alemany de Baviera.
Nou!!: Bavarès і Mittelfranken · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Bavarès і Moràvia · Veure més »
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Bavarès і Nasalització · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Bavarès і Neerlandès · Veure més »
Niederbayern
Niederbayern o Baixa Baviera és una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).
Nou!!: Bavarès і Niederbayern · Veure més »
Oberbayern
L'Alta Baviera (en alemany Oberbayern) és una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).
Nou!!: Bavarès і Oberbayern · Veure més »
Oberfranken
Oberfranken o Alta Francònia és una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern) et una Bezirk (Baviera).
Nou!!: Bavarès і Oberfranken · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Bavarès і Ortografia · Veure més »
Passau
Passau és una ciutat alemanya.
Nou!!: Bavarès і Passau · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Bavarès і Península Itàlica · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Bavarès і Portuguès · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Bavarès і Pronom · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Bavarès і Ratisbona · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Bavarès і Rin · Veure més »
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Nou!!: Bavarès і Romanx · Veure més »
Samnaun
Samnaun és un municipi del cantó dels Grisons (Suïssa), situat a la regió de la Baixa Engadina.
Nou!!: Bavarès і Samnaun · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Bavarès і Saxònia · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Bavarès і Suàbia · Veure més »
Suàbia (regió administrativa)
Suàbia (en alemany: Schwaben) és una de les set regions administratives (Regierungsbezirke) del govern de Baviera.
Nou!!: Bavarès і Suàbia (regió administrativa) · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Bavarès і Suïssa · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Bavarès і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Bavarès і Subjuntiu · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Bavarès і Sueus · Veure més »
Tipus
* Tipus (cotxe).
Nou!!: Bavarès і Tipus · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Bavarès і Tirol · Veure més »
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Nou!!: Bavarès і Tirol del Sud · Veure més »
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Nou!!: Bavarès і Treviso · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Bavarès і Txèquia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Bavarès і Vàndals · Veure més »
Venanci Fortunat
Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.
Nou!!: Bavarès і Venanci Fortunat · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Bavarès і Viena · Veure més »
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Nou!!: Bavarès і Vorarlberg · Veure més »
Wels
Wels és la segona ciutat més gran de l'Alta Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.
Nou!!: Bavarès і Wels · Veure més »
Redirigeix aquí:
Austrobavarès, Austrobavarés, Bavarés, Boarisch, Llengua bavaresa.
