Batalla dels Camps Catalàunics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Batalla dels Camps Catalàunics і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Batalla dels Camps Catalàunics vs. Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila. Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Aeci і Batalla dels Camps Catalàunics · Aeci і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Alans і Batalla dels Camps Catalàunics · Alans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Alaric I і Batalla dels Camps Catalàunics · Alaric I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Àtila і Batalla dels Camps Catalàunics · Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Batalla dels Camps Catalàunics і Gàl·lia · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Batalla dels Camps Catalàunics і Huns · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Huns · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Batalla dels Camps Catalàunics і Imperi Romà d'Occident · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Batalla dels Camps Catalàunics і Imperi Romà d'Orient · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Batalla dels Camps Catalàunics і Jordanes · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Jordanes · Veure més »

Justa Grata Honòria

Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.

Batalla dels Camps Catalàunics і Justa Grata Honòria · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Justa Grata Honòria · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Batalla dels Camps Catalàunics і Mestre dels soldats · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Batalla dels Camps Catalàunics і Ostrogots · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Ostrogots · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Batalla dels Camps Catalàunics і Rin · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Batalla dels Camps Catalàunics і Teodoric I (rei dels visigots) · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Batalla dels Camps Catalàunics і Valentinià III · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià III · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Batalla dels Camps Catalàunics і Visigots · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Visigots · Veure més »