Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.
Diferència entre Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
Batalla del Boyne vs. Conflicte nord-irlandès
La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia. El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Similituds entre Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Belfast, Comtat de Fermanagh, Dublín, Irlanda, Irlanda del Nord, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Orde d'Orange, Parlament del Regne Unit, Ulster.
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Batalla del Boyne і Belfast · Belfast і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
El comtat de Fermanagh (gaèlic Fir Manach o Fear Manach, "els homes de Manach") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Batalla del Boyne і Comtat de Fermanagh · Comtat de Fermanagh і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Batalla del Boyne і Dublín · Conflicte nord-irlandès і Dublín · Veure més »
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Batalla del Boyne і Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Batalla del Boyne і Irlanda del Nord · Conflicte nord-irlandès і Irlanda del Nord · Veure més »
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Batalla del Boyne і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Conflicte nord-irlandès і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »
Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.
Batalla del Boyne і Orde d'Orange · Conflicte nord-irlandès і Orde d'Orange · Veure més »
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Batalla del Boyne і Parlament del Regne Unit · Conflicte nord-irlandès і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Batalla del Boyne і Ulster · Conflicte nord-irlandès і Ulster · Veure més »
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
- Què tenen en comú Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
- Semblances entre Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
Comparació entre Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès
Batalla del Boyne té 56 relacions, mentre que Conflicte nord-irlandès té 307. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 2.48% = 9 / (56 + 307).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Batalla del Boyne і Conflicte nord-irlandès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
