Batalla de Gettysburg і Filadèlfia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Batalla de Gettysburg і Filadèlfia

Batalla de Gettysburg vs. Filadèlfia

La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg. Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Anglès і Batalla de Gettysburg · Anglès і Filadèlfia · Veure més »

Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.

Batalla de Gettysburg і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica і Filadèlfia · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Batalla de Gettysburg і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Filadèlfia · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Batalla de Gettysburg і Guerra Civil dels Estats Units · Filadèlfia і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Maryland

Maryland (anglès /'mɛrələnd/) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.

Batalla de Gettysburg і Maryland · Filadèlfia і Maryland · Veure més »

Negres americans

Els afroamericans, americans negres o afrodescendents americans són els membres del grup ètnic i cultural format per aquells que han nascut a Amèrica i que tenen avantpassats africans.

Batalla de Gettysburg і Negres americans · Filadèlfia і Negres americans · Veure més »

Pennsilvània

Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà.

Batalla de Gettysburg і Pennsilvània · Filadèlfia і Pennsilvània · Veure més »

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Batalla de Gettysburg і Washington DC · Filadèlfia і Washington DC · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

4 de juliol і Batalla de Gettysburg · 4 de juliol і Filadèlfia · Veure més »