Obrir a Google MapsTaula de continguts
37 les relacions: Àfrica (província romana), Bríndisi, Cilícia, Egipte, Enipeu, Faraó, Farsàlia, Gàl·lia, Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Pompeu Magne, Grècia, Guerra de les Gàl·lies, Hispània, Itàlia, Javelina, Juli Cèsar, Legió IX Hispana, Legió VI Ferrata, Legió VIII Augusta, Legió X Equestris, Legió XI Claudia, Legió XII Fulminata, Mar Adriàtica, Marc Antoni, Marsella, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Província romana de Síria, Ptolemeu XIII Filopàtor, Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la), Quint Cecili Metel Pius Escipió, República Romana, Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Setge de Massília, Tit Labiè (tribú), 9 d'agost.
- Batalles del segle I aC
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Batalla de Farsàlia і Àfrica (província romana)
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Veure Batalla de Farsàlia і Bríndisi
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Batalla de Farsàlia і Cilícia
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Batalla de Farsàlia і Egipte
Enipeu
Segons la mitologia grega, Enipeu (en grec antic Ενιπεύς), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Veure Batalla de Farsàlia і Enipeu
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Veure Batalla de Farsàlia і Faraó
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Veure Batalla de Farsàlia і Farsàlia
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Batalla de Farsàlia і Gàl·lia
Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)
Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.
Veure Batalla de Farsàlia і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Batalla de Farsàlia і Gneu Pompeu Magne
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Batalla de Farsàlia і Grècia
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Batalla de Farsàlia і Guerra de les Gàl·lies
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Batalla de Farsàlia і Hispània
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Batalla de Farsàlia і Itàlia
Javelina
Una javelina és una llancívola lleugera generalment composta d'una llarga tija acabada amb una punta d'acer.
Veure Batalla de Farsàlia і Javelina
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Batalla de Farsàlia і Juli Cèsar
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió IX Hispana
Legió VI Ferrata
La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis va ser una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió VI Ferrata
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió VIII Augusta
Legió X Equestris
La Legio X Equestris (Dècima legió «muntada») va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 61 aC quan era governador de la Hispània Ulterior.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió X Equestris
Legió XI Claudia
La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió XI Claudia
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Batalla de Farsàlia і Legió XII Fulminata
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Batalla de Farsàlia і Mar Adriàtica
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Batalla de Farsàlia і Marc Antoni
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Batalla de Farsàlia і Marsella
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Batalla de Farsàlia і Optimat
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Veure Batalla de Farsàlia і Partit popular (antiga Roma)
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Batalla de Farsàlia і Província romana de Síria
Ptolemeu XIII Filopàtor
Ptolemeu XIII Filopàtor（Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 51 aC al 47 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Ptolemeu Dionís, probablement és un error.
Veure Batalla de Farsàlia і Ptolemeu XIII Filopàtor
Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)
Publi Corneli Sul·la (en llatí Publius Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà, nebot del dictador Luci Corneli Sul·la.
Veure Batalla de Farsàlia і Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Veure Batalla de Farsàlia і Quint Cecili Metel Pius Escipió
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Batalla de Farsàlia і República Romana
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Batalla de Farsàlia і Segona Guerra Civil romana
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Batalla de Farsàlia і Senat Romà
Setge de Massília
El Setge de Massília tingué lloc durant la primavera del 49 aC i va durar fins al setembre del mateix any, dintre del marc de la guerra civil romana que va enfrontar les faccions dels Populares, liderada per Juli Cèsar i els ''optimats'' o conservadors del Senat romà liderats per Pompeu.
Veure Batalla de Farsàlia і Setge de Massília
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Veure Batalla de Farsàlia і Tit Labiè (tribú)
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Farsàlia і 9 d'agost
Vegeu també
Batalles del segle I aC
- Batalla d'Àccium
- Batalla d'Orcomen
- Batalla de Carres
- Batalla de Dirràquium (48 aC)
- Batalla de Farsàlia
- Batalla de Filipos
- Batalla de Miles (36 aC)
- Batalla de Munda (45 aC)
- Batalla de Protofàcion
- Batalla de Queronea (86 aC)
- Batalla de Tapsos
- Batalla de Zela (47 aC)
- Batalla de la Porta Col·lina
- Batalla del Mont Gindarus
- Batalla del Mont Vesubi (73 aC)