Similituds entre Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana
Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alèsia, Apenins, August, Batalla de Carres, Cònsol romà, Ciutadania romana, Cleòpatra, Cohort (unitat militar), Dictador romà, Gai Treboni, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Pompeu Magne, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Helvecis, Imperi Romà, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Legió XIII Gèmina, Mar Adriàtica, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Porci Cató Uticense, Optimat, Plutarc de Queronea, Primer Triumvirat, Procònsol, Rímini, República Romana, ..., Roma, Rubicó, Segon Triumvirat, Senat Romà, Tit Labiè (tribú), Triomf, Vercingetòrix. Ampliar l'índex (7 més) »
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Alèsia і Batalla d'Alèsia · Alèsia і Segona Guerra Civil romana ·
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Apenins і Batalla d'Alèsia · Apenins і Segona Guerra Civil romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Batalla d'Alèsia · August і Segona Guerra Civil romana ·
Batalla de Carres
La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.
Batalla d'Alèsia і Batalla de Carres · Batalla de Carres і Segona Guerra Civil romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Batalla d'Alèsia і Cònsol romà · Cònsol romà і Segona Guerra Civil romana ·
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Batalla d'Alèsia і Ciutadania romana · Ciutadania romana і Segona Guerra Civil romana ·
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Batalla d'Alèsia і Cleòpatra · Cleòpatra і Segona Guerra Civil romana ·
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Batalla d'Alèsia і Cohort (unitat militar) · Cohort (unitat militar) і Segona Guerra Civil romana ·
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Batalla d'Alèsia і Dictador romà · Dictador romà і Segona Guerra Civil romana ·
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Batalla d'Alèsia і Gai Treboni · Gai Treboni і Segona Guerra Civil romana ·
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Batalla d'Alèsia і Gàl·lia Cisalpina · Gàl·lia Cisalpina і Segona Guerra Civil romana ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Batalla d'Alèsia і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Civil romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Batalla d'Alèsia і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і Segona Guerra Civil romana ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Batalla d'Alèsia і Guerra de les Gàl·lies · Guerra de les Gàl·lies і Segona Guerra Civil romana ·
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Batalla d'Alèsia і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Guerra de les Gàl·lies (llibre) і Segona Guerra Civil romana ·
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Batalla d'Alèsia і Helvecis · Helvecis і Segona Guerra Civil romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Batalla d'Alèsia і Imperi Romà · Imperi Romà і Segona Guerra Civil romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Batalla d'Alèsia і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Segona Guerra Civil romana ·
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Batalla d'Alèsia і Lèpid el triumvir · Lèpid el triumvir і Segona Guerra Civil romana ·
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Batalla d'Alèsia і Legió XIII Gèmina · Legió XIII Gèmina і Segona Guerra Civil romana ·
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Batalla d'Alèsia і Mar Adriàtica · Mar Adriàtica і Segona Guerra Civil romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Batalla d'Alèsia і Marc Antoni · Marc Antoni і Segona Guerra Civil romana ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Batalla d'Alèsia і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і Segona Guerra Civil romana ·
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un destacat polític romà, net de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.
Batalla d'Alèsia і Marc Porci Cató Uticense · Marc Porci Cató Uticense і Segona Guerra Civil romana ·
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Batalla d'Alèsia і Optimat · Optimat і Segona Guerra Civil romana ·
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Batalla d'Alèsia і Plutarc de Queronea · Plutarc de Queronea і Segona Guerra Civil romana ·
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Batalla d'Alèsia і Primer Triumvirat · Primer Triumvirat і Segona Guerra Civil romana ·
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Batalla d'Alèsia і Procònsol · Procònsol і Segona Guerra Civil romana ·
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Batalla d'Alèsia і Rímini · Rímini і Segona Guerra Civil romana ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Batalla d'Alèsia і República Romana · República Romana і Segona Guerra Civil romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Batalla d'Alèsia і Roma · Roma і Segona Guerra Civil romana ·
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Batalla d'Alèsia і Rubicó · Rubicó і Segona Guerra Civil romana ·
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Batalla d'Alèsia і Segon Triumvirat · Segon Triumvirat і Segona Guerra Civil romana ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Batalla d'Alèsia і Senat Romà · Segona Guerra Civil romana і Senat Romà ·
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Batalla d'Alèsia і Tit Labiè (tribú) · Segona Guerra Civil romana і Tit Labiè (tribú) ·
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Batalla d'Alèsia і Triomf · Segona Guerra Civil romana і Triomf ·
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Batalla d'Alèsia і Vercingetòrix · Segona Guerra Civil romana і Vercingetòrix ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana
- Què tenen en comú Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana
- Semblances entre Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana
Comparació entre Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana
Batalla d'Alèsia té 140 relacions, mentre que Segona Guerra Civil romana té 273. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 8.96% = 37 / (140 + 273).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Batalla d'Alèsia і Segona Guerra Civil romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: