Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó
Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Barbastre, Castell de Montaragó, Creu d'Aïnsa, Emirat de Saraqusta, Monestir de Sant Joan de la Penya, Península Ibèrica, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Sanç Ramires, Saraqusta, Senyera reial, Setge d'Osca, 15 de novembre, 4 de juny.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Batalla d'Alcoraç · Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Batalla d'Alcoraç · Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó ·
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín і Batalla d'Alcoraç · Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín і Casa reial d'Aragó ·
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastre і Batalla d'Alcoraç · Barbastre і Casa reial d'Aragó ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Batalla d'Alcoraç і Castell de Montaragó · Casa reial d'Aragó і Castell de Montaragó ·
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Batalla d'Alcoraç і Creu d'Aïnsa · Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa ·
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Batalla d'Alcoraç і Emirat de Saraqusta · Casa reial d'Aragó і Emirat de Saraqusta ·
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Batalla d'Alcoraç і Monestir de Sant Joan de la Penya · Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Batalla d'Alcoraç і Península Ibèrica · Casa reial d'Aragó і Península Ibèrica ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Batalla d'Alcoraç і Pere el d'Osca · Casa reial d'Aragó і Pere el d'Osca ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Batalla d'Alcoraç і Pere el Gran · Casa reial d'Aragó і Pere el Gran ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Batalla d'Alcoraç і Regne d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Batalla d'Alcoraç і Regne de Navarra · Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Batalla d'Alcoraç і Sanç Ramires · Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Batalla d'Alcoraç і Saraqusta · Casa reial d'Aragó і Saraqusta ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Batalla d'Alcoraç і Senyera reial · Casa reial d'Aragó і Senyera reial ·
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Batalla d'Alcoraç і Setge d'Osca · Casa reial d'Aragó і Setge d'Osca ·
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
15 de novembre і Batalla d'Alcoraç · 15 de novembre і Casa reial d'Aragó ·
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
4 de juny і Batalla d'Alcoraç · 4 de juny і Casa reial d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó
- Què tenen en comú Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó
- Semblances entre Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó
Comparació entre Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó
Batalla d'Alcoraç té 68 relacions, mentre que Casa reial d'Aragó té 171. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 7.95% = 19 / (68 + 171).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
