Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Alemany, Òpera Garnier, Baix (veu), Bastien und Bastienne, Berlín, Catàleg Köchel, Comèdia, Fontainebleau, Franz Anton Mesmer, Instrument de corda, Jean-Jacques Rousseau, Johann Andreas Schachtner, Le Devin du village, Llibret, Llista d'òperes més importants, Ludwig van Beethoven, Opéra-comique, Orquestra Simfònica de Viena, Pastoral heroica, Recitatiu, Salzburg, Singspiel, Soprano, Tenor, Tercet, Titella, Viena, Wolfgang Amadeus Mozart, 1768, 1828, 1890, 2 d'octubre.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Alemany · Veure més »
Òpera Garnier
L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Òpera Garnier · Veure més »
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Baix (veu) · Veure més »
Bastien und Bastienne
Bastien und Bastienne (Bastià i Bastiana) és un singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1768), amb llibret de Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann Andreas Schachtner.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Bastien und Bastienne · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Berlín · Veure més »
Catàleg Köchel
El catàleg Köchel o Köchel Verzeichnis és un catàleg temàtic quasi cronològic de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, elaborat per Ludwig von Köchel.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Catàleg Köchel · Veure més »
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Comèdia · Veure més »
Fontainebleau
Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Fontainebleau · Veure més »
Franz Anton Mesmer
Franz Anton Mesmer (pronunciat en alemany), nascut el 23 de maig de 1734 a Moos i mort el 5 de març de 1815 a Meersburg, va ser un metge alemany interessat per l'astronomia, que va teoritzar que hi havia una transferència d'energia natural que es produïa entre els objectes animats i inanimats que va anomenar magnetisme animal, que posteriorment i de vegades és conegut com a mesmerisme.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Franz Anton Mesmer · Veure més »
Instrument de corda
Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).
Nou!!: Bastien und Bastienne і Instrument de corda · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Johann Andreas Schachtner
fou un trompeta, músic, poeta i llibretista austríac.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Johann Andreas Schachtner · Veure més »
Le Devin du village
Le Devin du village (L'endeví del poble) és una òpera en un acte de Jean-Jacques Rousseau, amb llibret del mateix compositor.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Le Devin du village · Veure més »
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Llibret · Veure més »
Llista d'òperes més importants
Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Llista d'òperes més importants · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Opéra-comique
Massenet. L'opéra-comique és un gènere líric francès que combina les parts cantades amb diàlegs parlats.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Opéra-comique · Veure més »
Orquestra Simfònica de Viena
Konzerthaus, seu de l'orquestra (Viena) L'Orquestra Simfònica de Viena (Wiener Symphoniker) és una orquestra simfònica austríaca, la més important de la ciutat de Viena després de la cèlebre Orquestra Filharmònica de Viena.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Orquestra Simfònica de Viena · Veure més »
Pastoral heroica
Jean-Baptiste Lully per Paul Mignard La pastoral heroica (en francès, pastorale héroïque) és una peça lírica destinada a l'escena, practicada a la França dels segles i. El seu esperit i principis són propers als de la tragédie lyrique.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Pastoral heroica · Veure més »
Recitatiu
El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Recitatiu · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Salzburg · Veure més »
Singspiel
El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Singspiel · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Soprano · Veure més »
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Tenor · Veure més »
Tercet
El tercet és una estrofa de tres versos que normalment rimen entre ells, generalment es fa servir per versos d'art major, sobretot de decasíl·labs.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Tercet · Veure més »
Titella
Didó (1880-1960), de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Un titella (masculí), putxinel·li (masculí) o tereseta (a Mallorca; femení), també anomenat porrito al País Valencià, és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Titella · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Bastien und Bastienne і Viena · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Bastien und Bastienne і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Bastien und Bastienne і 1768 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Bastien und Bastienne і 1828 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Bastien und Bastienne і 1890 · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bastien und Bastienne і 2 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bastià i Bastiana, K. 46b, K. 50.
