Taula de continguts
118 les relacions: Activitat (termodinàmica), Aigua, Aigua mineral amb gas, Alcalinitat, Alcalinoterri, Alcòxid, Alquè, Amida (compost químic), Amida de sodi, Amina, Amoníac, Autoprotòlisi, Òxid, Àcid, Base conjugada, Base química, Carbanió, Carbè, Carbonat de sodi, Carboni, Catalitzador, Clara d'ou, Clorur de tionil, Concentració, Constant d'acidesa, Constant d'equilibri, Desprotonació, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, Dihidrogen, Dissociació química, Dissolució saturada, Dissolvent, Doble enllaç, Electròlit, Electró, Electricitat, Electronegativitat, Enllaç covalent coordinat, Enllaç químic, Equilibri químic, Estat d'oxidació, Estequiometria, Etanol, Fenolftaleïna, Força d'enllaç, Gilbert Newton Lewis, Grup hidroxi, Hidròxid, Hidròxid d'alumini, ... Ampliar l'índex (68 més) »
- Bases químiques
- Compostos químics
Activitat (termodinàmica)
A les dissolucions ideals diluïdes el potencial químic es pot expressar mitjançant l'equació: on μio representa el potencial químic estàndard a 1 bar de pressió del solut.
Veure Base química і Activitat (termodinàmica)
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Base química і Aigua
Aigua mineral amb gas
Laigua mineral amb gas de vegades anomenada soda, aigua carbònica és una mescla d'aigua i diòxid de carboni (CO₂).
Veure Base química і Aigua mineral amb gas
Alcalinitat
L'alcalinitat o AT és una mesura de la capacitat d'una solució per a neutralitzar els àcids als punts d'equivalència del carbonat o l'hidrogencarbonat.
Veure Base química і Alcalinitat
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Base química і Alcalinoterri
Alcòxid
Les estructures d'alguns alcòxids típics (dalt cap a baix): alcòxid sòdic, alcòxid de liti, metòxid de sodi i metòxid de liti. L'ió alcòxid es ressaltat en color '''blau'''. (R.
Veure Base química і Alcòxid
Alquè
Etilè Els alquens, també anomenats olefines, són hidrocarburs alifàtics que tenen algun doble enllaç entre els àtoms de carboni i per això són anomenats insaturats.
Veure Base química і Alquè
Amida (compost químic)
Una amida és un compost químic orgànic que presenta un grup funcional (grup carbamoïl) constituït per un carboni enllaçat a un oxigen per un doble enllaç (grup acil) i al nitrogen d'un grup amino mitjançant un enllaç simple.
Veure Base química і Amida (compost químic)
Amida de sodi
L'amida de sodi, amb el nom comú (en anglès) de sodamide, és el compost inorgànic amb la fórmula NaNH₂.
Veure Base química і Amida de sodi
Amina
Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.
Veure Base química і Amina
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Base química і Amoníac
Autoprotòlisi
Lautoionització o autoprotòlisi és la reacció química que experimenten els dissolvents amfipròtics (que poden actuar com a àcids o com a bases) amb si mateixos per a formar una parella d'espècies iòniques.
Veure Base química і Autoprotòlisi
Òxid
Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements.
Veure Base química і Òxid
Àcid
Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.
Veure Base química і Àcid
Base conjugada
Una base conjugada en química és una base química, segons la teoria de Brønsted i Lowry una base és tota substància capaç d'acceptar protons, i un àcid la substància capaç de cedir-los.
Veure Base química і Base conjugada
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Veure Base química і Base química
Carbanió
Carbanió Un carbanió és un anió en el qual el carboni té un parell d'electrons no compartits i suporta una càrrega negativa normalment amb tres substituents per a un total de 8 electrons de valència.
Veure Base química і Carbanió
Carbè
Un carbè és una molècula neutra molt inestable que conté un carboni divalent amb sis electrons en la seva capa de valència per tant, és altament reactiu i és generat únicament com a intermedi d'una reacció.
Veure Base química і Carbè
Carbonat de sodi
El carbonat de sodi és un compost inorgànic, una sal que conté cations sodi Na+i anions carbonat CO3^2-.
Veure Base química і Carbonat de sodi
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Base química і Carboni
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Veure Base química і Catalitzador
Clara d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.
Veure Base química і Clara d'ou
Clorur de tionil
El clorur de tionil és un compost inorgànic de fórmula SOCl₂.
Veure Base química і Clorur de tionil
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Veure Base química і Concentració
Constant d'acidesa
Sigui un àcid feble, AH, que es dissol dins d'aigua.
Veure Base química і Constant d'acidesa
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Veure Base química і Constant d'equilibri
Desprotonació
La desprotonació (en anglès:deprotonation) és una reacció química en el curs de la qual un protó H+ es treu d'una molècula, formant la seva respectiva base conjugada.
Veure Base química і Desprotonació
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Base química і Diòxid de carboni
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Base química і Diòxid de sofre
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Veure Base química і Dihidrogen
Dissociació química
Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.
Veure Base química і Dissociació química
Dissolució saturada
S'anomena dissolució saturada a la dissolució que està en equilibri amb un excés de solut.
Veure Base química і Dissolució saturada
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Veure Base química і Dissolvent
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Veure Base química і Doble enllaç
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora.
Veure Base química і Electròlit
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Base química і Electró
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Base química і Electricitat
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Veure Base química і Electronegativitat
Enllaç covalent coordinat
Clorur d'hexaminocobalt S'anomena Enllaç covalent coordinat (en anglès dipolar bond) a l'enllaç químic que es forma quan dos cossos comparteixen un parell d'electrons, procedint aquests dos electrons d'un d'ells.
Veure Base química і Enllaç covalent coordinat
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Base química і Enllaç químic
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Veure Base química і Equilibri químic
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Veure Base química і Estat d'oxidació
Estequiometria
espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques.
Veure Base química і Estequiometria
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Veure Base química і Etanol
Fenolftaleïna
Fenolftaleïna en dissolució bàsica La fenolftaleïna és un colorant del grup de les ftaleïnes, emprat en anàlisi química com a indicador de pH.
Veure Base química і Fenolftaleïna
Força d'enllaç
La força d'enllaç és la intensitat de l'atracció que existeix entre dos àtoms que es troben units mitjançant un enllaç covalent formant una molècula.
Veure Base química і Força d'enllaç
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Veure Base química і Gilbert Newton Lewis
Grup hidroxi
Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.
Veure Base química і Grup hidroxi
Hidròxid
Un hidròxid és una classe de composts químics formats per la combinació d'un catió metàl·lic amb l'anió hidròxid OH-.
Veure Base química і Hidròxid
Hidròxid d'alumini
L'hidròxid d'alumini, Al(OH)₃, és una pols sòlida de color blanc i amorfa.
Veure Base química і Hidròxid d'alumini
Hidròxid d'estronci
L'hidròxid d'estronci (Sr(OH)2) és un àlcali càustic compost d'un ió estronci i dos ions hidròxid.
Veure Base química і Hidròxid d'estronci
Hidròxid de bari
Lhidròxid de bari és un compost químic inorgànic iònic format per cations bari(2+), Ba^2+, i anions hidròxid, OH^-, un hidròxid de fórmula Ba(OH)2.
Veure Base química і Hidròxid de bari
Hidròxid de calci
Lhidròxid de calci, Ca(OH)₂, també conegut com a calç morta o calç apagada, és un compost iònic format per cations calci, Ca2+, i anions hidròxid, OH-.
Veure Base química і Hidròxid de calci
Hidròxid de cesi
L'Hidròxid de cesi (CsOH) és un compost químic que consta d'un ió de cesi i un ió d'hidròxid.
Veure Base química і Hidròxid de cesi
Hidròxid de liti
L'hidròxid de liti, LiOH, és un compost inorgànic iònic format per cations Li+ i anions hidròxid, OH–.
Veure Base química і Hidròxid de liti
Hidròxid de magnesi
Lhidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidròxid, OH-.
Veure Base química і Hidròxid de magnesi
Hidròxid de potassi
L'hidròxid de potassi és un compost químic, un hidròxid de fórmula química KOH, anomenat comercialment potassa càustica.
Veure Base química і Hidròxid de potassi
Hidròxid de rubidi
Hidròxid de rubidi (+1) (RbOH) és una base química forta i àlcali que es forma per un ió rubidi i un ió hidròxid.
Veure Base química і Hidròxid de rubidi
Hidròxid de sodi
Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Base química і Hidròxid de sodi
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Base química і Hidrocarbur
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Base química і Hidrogen
Hidrogenació
La hidrogenació és una reacció química consistent en addicionar una o més molècules d'hidrogen a un compost químic.
Veure Base química і Hidrogenació
Hidrur
Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.
Veure Base química і Hidrur
Hidrur de sodi
L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na+ i anions H−, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents.
Veure Base química і Hidrur de sodi
HOMO/LUMO
Diagrama de l'HOMO i LUMO d'una molècula. Cada cercle representa un electró dins un orbital la llum fa saltar l'HOMO al LUMO Model de CO2 en orbital molecular alt Model de CO2 en orbital baix En química, HOMO i LUMO són tipus d'orbitals moleculars.
Veure Base química і HOMO/LUMO
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Base química і Ió (àtom)
Ió hidrogen
Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.
Veure Base química і Ió hidrogen
Indicador de pH
Solucions de pH diferents (de 0 a 14) en presència d'un indicador acolorit. El blau correspon a les solucions bàsiques, mentre que el vermell indica la presència d'un àcid. Un indicador de pH és una substància química que en afegir-la amb poca quantitat a una solució, pot determinar visualment el pH (àcid o bàsic) d'aquesta.
Veure Base química і Indicador de pH
Ionització de l'aigua
La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.
Veure Base química і Ionització de l'aigua
Johannes Nicolaus Brønsted
Johannes Nicolaus Brønsted, nascut a Varde el 22 de febrer de 1879 i traspassat a Copenhaguen el 17 de desembre de 1947, va ser un químic i físic danès conegut per la teoria àcid-base de Brønsted i Lowry.
Veure Base química і Johannes Nicolaus Brønsted
Música electrònica
La música electrònica és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes seguint el patró rítmic de four-on-the-floor, els seqüenciadors i, més recentment els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània.
Veure Base química і Música electrònica
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Base química і Metall alcalí
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Veure Base química і Metall de transició
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Base química і Molècula
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Base química і Nitrogen
Oxidani
L'oxidani o oxoni, antigament anomenat hidroni, és el catió derivat de la coordinació d'un protó, H^+, sobre l'oxigen de l'aigua, H2O, la qual fórmula és H3O^+.
Veure Base química і Oxidani
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Base química і Oxigen
Paper de tornassol
Tornassol en pols. paper de tornassol usat El paper de tornassol és un dels indicadors de pH més coneguts.
Veure Base química і Paper de tornassol
Parell d'electrons
En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats.
Veure Base química і Parell d'electrons
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Base química і Pell
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Veure Base química і PH
Polaritzabilitat
Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
Veure Base química і Polaritzabilitat
Precipitació química
La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.
Veure Base química і Precipitació química
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Base química і Protó
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Base química і Química
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Veure Base química і Radi atòmic
Radi iònic
Esquema de la hipòtesi de Landé El radi iònic és el radi de l'esfera d'un catió o anió monoatòmics en un cristall iònic i que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega elèctrica.
Veure Base química і Radi iònic
Reacció àcid-base
Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.
Veure Base química і Reacció àcid-base
Reacció de Michael
La reacció de Michael o addició de Michael és una addició nucleòfila d'un carbanió o un altre nucleòfil a un compost carbonílic α-β insaturat.
Veure Base química і Reacció de Michael
Reacció de neutralització
Una reacció de neutralització és una reacció química entre un àcid i una base en quantitats equivalents, de manera que els productes de la reacció no tenen propietats ni àcides ni alcalines.
Veure Base química і Reacció de neutralització
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Base química і Reacció química
Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley
La reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley (MPV) en química orgànica és la reducció de cetones i aldehids als seus corresponents alcohols utilitzant la catàlisi d'alumini alcòxid en la presència d'un alcohol.
Veure Base química і Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley
Sabó
Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.
Veure Base química і Sabó
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Veure Base química і Sal (química)
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Veure Base química і Sal comuna
Saponificació
Saponificació d'un lípid. La saponificació és una reacció química entre un àcid gras (o un lípid saponificable, portador de residus d'àcids grassos) i una base o àlcali, on s'obté com a principal producte la sal d'aquest àcid, de l'esmentada base més el nombre de molècules d'aigua (H₂O) que corresponguin amb el nombre d'àcids grassos o lípids saponificables.
Veure Base química і Saponificació
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure Base química і Sodi
Solució aquosa
Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.
Veure Base química і Solució aquosa
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Base química і Solució química
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Veure Base química і Solut
Solvatació
Un catió sodi solvatat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. La solvatació és un fenomen que es produeix en una dissolució i que consisteix en l'atracció, mitjançant forces intermoleculars ió-dipol, forces de van der Waals i enllaços per pont d'hidrogen, de les molècules del dissolvent i els ions o molècules de solut.
Veure Base química і Solvatació
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Veure Base química і Substància
Sulfat de sodi
El sulfat de sodi (antigament sulfat sòdic) és un compost químic, una sal de fórmula química Na2SO4, constituïda per cations sodi Na+ i anions sulfat SO4^2-.
Veure Base química і Sulfat de sodi
Sulfit de potassi
El sulfit de potassi (K₂SO₃) és un compost químic amb el catió potassi i l'anió sulfit.
Veure Base química і Sulfit de potassi
Superbase
Diisopropilamida de liti Una superbase és un compost d'elevada alcalinitat, generalment superior a la de l'hidròxid de sodi, com ara, la diisopropilamida de liti, ₂NLi.
Veure Base química і Superbase
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Veure Base química і Svante August Arrhenius
Teoria àcid-base d'Arrhenius
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Veure Base química і Teoria àcid-base d'Arrhenius
Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry
El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry publicaren el 1923 de forma independent una teoria sobre el comportament dels àcids i de les bases que superava la vigent en aquells anys, la teoria àcid-base d'Arrhenius, ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol mena de dissolvent, mentre que la d'Arrhenius només podia emprar-se en dissolucions aquoses.
Veure Base química і Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry
Teoria àcid-base de Lewis
La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.
Veure Base química і Teoria àcid-base de Lewis
Teoria de la dissociació electrolítica
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Veure Base química і Teoria de la dissociació electrolítica
Thomas Martin Lowry
Thomas Martin Lowry (Low Moor, West Yorkshire, 26 d'octubre de 1874 − 2 de novembre de 1936) va ser un físic i químic anglès, conegut pels seus estudis sobre les reaccions entre els àcids i les bases.
Veure Base química і Thomas Martin Lowry
Triòxid de sofre
El triòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO3.
Veure Base química і Triòxid de sofre
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Veure Base química і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Veure Base química і Viscositat
Zeolita
Zeolita és el nom d'un grup de minerals que inclou una gran quantitat d'aluminosilicats (i en rares ocasions, beril·losilicats, zincosilicates i beril·lofosfats) formats per tetraedres AlO₄- i SiO₄ units pels vèrtexs d'oxigen i que contenen cations intercanviables (ions positius), tals com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre altres.
Veure Base química і Zeolita
1887
;Països Catalans.
Veure Base química і 1887
1923
;Països Catalans.
Veure Base química і 1923
1938
;Països Catalans.
Veure Base química і 1938
Vegeu també
Bases químiques
- Òxid de calci
- Amoníac
- Base orgànica
- Base química
- Constant d'acidesa
- Guanidina
- Hidrazina
- Hidrogencarbonat de sodi
- Reacció àcid-base
- Saponificació
- Superbase
- Teoria àcid-base de Lewis
Compostos químics
- Base química
- Compost químic
- Cromòfor
- Dímer
- Dissolvent
- Estabilitzador (química)
- Llista de compostos químics
- Marcador molecular
- Sal (química)
També conegut com Alcalina, Alcalines, Alcalins, Alcalí, Base (química), Base feble, Bases (química).