Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc
Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Alta edat mitjana, Antonio Cánovas del Castillo, Aquitània, Ètnia, Àlaba, Baixa Navarra, Basc, Biscaia, Carlemany, Castellà, Diàspora basca, Duranguesat, Ebre, Estatut d'autonomia del País Basc de 1979, Estrabó, Europa, Euskobarómetro, França, Francès, Franquisme, Furs, Garona, Guipúscoa, Iparralde, Lapurdi, Nació, Nacionalisme basc, Navarra, Neologisme, Occità gascó, ..., País Basc, Paleolític, Península Ibèrica, Pirineus, Plini el Vell, Protobasc, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Sabin Arana, Sanç III de Pamplona, Vascons, Zuberoa, 23 de juny, 30 d'octubre, 6 de juny. Ampliar l'índex (16 més) »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Alta edat mitjana і Bascos · Alta edat mitjana і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Antonio Cánovas del Castillo і Bascos · Antonio Cánovas del Castillo і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Bascos · Aquitània і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Ètnia і Bascos · Ètnia і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Àlaba і Bascos · Àlaba і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Baixa Navarra
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.
Baixa Navarra і Bascos · Baixa Navarra і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Bascos · Basc і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Bascos і Biscaia · Biscaia і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Bascos і Carlemany · Carlemany і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Bascos і Castellà · Castellà і Comunitat Autònoma del País Basc ·
Diàspora basca
La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.
Bascos і Diàspora basca · Comunitat Autònoma del País Basc і Diàspora basca ·
Duranguesat
Les set comarques de Biscaia. El Duranguesat (en basc: Durangaldea) és una comarca de Biscaia (País Basc) a l'extrem sud-oest del territori, limitant amb Guipúscoa i Àlaba i amb la comarca biscaïna de Lea-Artibai.
Bascos і Duranguesat · Comunitat Autònoma del País Basc і Duranguesat ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Bascos і Ebre · Comunitat Autònoma del País Basc і Ebre ·
Estatut d'autonomia del País Basc de 1979
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 és el text jurídic que regula el règim autonòmic el País Basc.
Bascos і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 · Comunitat Autònoma del País Basc і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Bascos і Estrabó · Comunitat Autònoma del País Basc і Estrabó ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Bascos і Europa · Comunitat Autònoma del País Basc і Europa ·
Euskobarómetro
Euskobarómetro és una sèrie de enquestes sociològiques sobre el País Basc realitzades cada sis mesos per un grup d'investigadors de la Universitat del País Basc.
Bascos і Euskobarómetro · Comunitat Autònoma del País Basc і Euskobarómetro ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Bascos і França · Comunitat Autònoma del País Basc і França ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Bascos і Francès · Comunitat Autònoma del País Basc і Francès ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Bascos і Franquisme · Comunitat Autònoma del País Basc і Franquisme ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Bascos і Furs · Comunitat Autònoma del País Basc і Furs ·
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Bascos і Garona · Comunitat Autònoma del País Basc і Garona ·
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Bascos і Guipúscoa · Comunitat Autònoma del País Basc і Guipúscoa ·
Iparralde
Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.
Bascos і Iparralde · Comunitat Autònoma del País Basc і Iparralde ·
Lapurdi
Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.
Bascos і Lapurdi · Comunitat Autònoma del País Basc і Lapurdi ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Bascos і Nació · Comunitat Autònoma del País Basc і Nació ·
Nacionalisme basc
"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.
Bascos і Nacionalisme basc · Comunitat Autònoma del País Basc і Nacionalisme basc ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Bascos і Navarra · Comunitat Autònoma del País Basc і Navarra ·
Neologisme
Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.
Bascos і Neologisme · Comunitat Autònoma del País Basc і Neologisme ·
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Bascos і Occità gascó · Comunitat Autònoma del País Basc і Occità gascó ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Bascos і País Basc · Comunitat Autònoma del País Basc і País Basc ·
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Bascos і Paleolític · Comunitat Autònoma del País Basc і Paleolític ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Bascos і Península Ibèrica · Comunitat Autònoma del País Basc і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Bascos і Pirineus · Comunitat Autònoma del País Basc і Pirineus ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Bascos і Plini el Vell · Comunitat Autònoma del País Basc і Plini el Vell ·
Protobasc
El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.
Bascos і Protobasc · Comunitat Autònoma del País Basc і Protobasc ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Bascos і Regne d'Aragó · Comunitat Autònoma del País Basc і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Bascos і Regne de Castella · Comunitat Autònoma del País Basc і Regne de Castella ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Bascos і Regne de Navarra · Comunitat Autònoma del País Basc і Regne de Navarra ·
Sabin Arana
Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.
Bascos і Sabin Arana · Comunitat Autònoma del País Basc і Sabin Arana ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Bascos і Sanç III de Pamplona · Comunitat Autònoma del País Basc і Sanç III de Pamplona ·
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Bascos і Vascons · Comunitat Autònoma del País Basc і Vascons ·
Zuberoa
Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.
Bascos і Zuberoa · Comunitat Autònoma del País Basc і Zuberoa ·
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
23 de juny і Bascos · 23 de juny і Comunitat Autònoma del País Basc ·
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
30 d'octubre і Bascos · 30 d'octubre і Comunitat Autònoma del País Basc ·
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juny і Bascos · 6 de juny і Comunitat Autònoma del País Basc ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc
- Què tenen en comú Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc
- Semblances entre Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc
Comparació entre Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc
Bascos té 79 relacions, mentre que Comunitat Autònoma del País Basc té 254. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 13.81% = 46 / (79 + 254).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bascos і Comunitat Autònoma del País Basc. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
