Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Historiografia

Índex Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

452 les relacions: Abat, Agustí, Agustí d'Hipona, Al-Àndalus, Alexis de Tocqueville, Alfons el Magnànim, Alfons II d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Alfons X de Castella, Almogàver, Américo Castro, Ambrosio de Morales, Anàbasi, Annals, Antic Egipte, Antic Règim, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoni Ponç i Piquer, Antonio Blanco Freijeiro, Antonio Domínguez Ortiz, Antonio Ubieto Arteta, Antropologia, Any, Apol·lodor d'Atenes, Arabisme, Aragonès, Arnold Joseph Toynbee, Arqueologia, Arqueologia industrial, Arqueologia medieval, Art, Arthur Evans, Arxipreste de Talavera, Arxiu, Arxiu Històric Nacional, Astúries, Atapuerca, August, Auguste Comte, Avaluació d'experts, Álvaro de Luna y Jarana, Ésser humà, Bartolomé Bennassar, Bartolomé de Las Casas, Batalla de Sedan, Bíblia, Beda, Bernat Desclot, ..., Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca nacional, Biografia, Bon salvatge, Braga, Canceller, Carlo Ginzburg, Carlo Maria Cipolla, Casa de la Contractació d'Índies, Cató el Censor, Causalitat, Cònsol romà, Celtes, Christopher Hill, Chronicon Albeldense, Ciència, Ciència experimental, Ciències socials, Científic, Citació, Civilització, Classe social, Clergat, Clientelisme, Climatologia, Cliometria, Companyia de Jesús, Comptabilitat, Comtat d'Aragó, Coneixement, Conquesta feudal hispànica, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Conservadorisme, Corona d'Aragó, Corpus Inscriptionum Latinarum, Crònica, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Crònica Rotense, Crònica Sebastianense, Crisi de la consciència europea, Cristianisme, Croades, Cronologia, Ctèsies de Cnidos, Cultura, Decisió per consens, Demografia, Denis Richet, Desconstrucció, Diego de Valera, Dinastia, Dinastia Bonaparte, Dinastia Han, Dinastia merovíngia, Diplomàtica, Document, Documentació, Documentació confiscada per la dictadura franquista, Douglass North, Dret romà, Ecologia, Economia, Economia política, Edat antiga, Edat contemporània, Edat de pedra, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat dels metalls, Edat mitjana, Edat moderna, Edward Gibbon, Edward Malefakis, Edward Palmer Thompson, Egipte, Emilio García Gómez, Emmanuel Le Roy Ladurie, Eneida, Eneolític, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Enrique Flórez, Epigrafia, Epipaleolític, Epistemologia, Era Meiji, Erasme de Rotterdam, Eric Hobsbawm, Ernest Labrousse, Erudició, Escola dels Annales, Escriptura, Estrabó, Estructuralisme, Estudis de gènere, Eudald Carbonell i Roura, Eurocentrisme, Exotisme, Falsos cronicons, Faraó, Felip III de Castella, Fernand Braudel, Ferran III de Castella, Ficció, Filosofia, Filosofia de la història, Florián de Ocampo, Fondo de Cultura Económica, Font arqueològica, Font documental, Font oral, Font primària, Font secundària, Font terciària, Forma de govern, François Furet, François Guizot, Francesco Guicciardini, Francisco Tomàs i Valiente, Fustel de Coulanges, Gabriel Jackson, Gabriel Tortella Casares, Gai Sal·lusti Crisp, Gaspar Melchor de Jovellanos, Genètica, Genètica de poblacions, Genealogia, Generalitat de Catalunya, Geoffrey Parker, Geografia, Geografia regional, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Georges Duby, Georges Lefebvre, Gerald Brenan, Giorgio Vasari, Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón, Grec, Grec antic, Gregori Maians i Siscar, Guerra Civil espanyola, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra franco-prussiana, Guerres d'Itàlia, Guerres de religió a França, Guerres Púniques, Guillermo Céspedes del Castillo, Hagiografia, Hecateu, Heinrich Schliemann, Hel·lenisme, Henri Pirenne, Henry Kamen, Heròdot, Hesíode, Història, Història ambiental, Història cultural, Història de l'art, Història de l'Església Catòlica, Història de la ciència, Història de la dona, Història de la filosofia, Història del dret, Història del temps present, Història econòmica, Història local, Història militar, Història oral, Història política del món, Història regional, Història sagrada, Història social, Historiador, Historiadors marxistes britànics, Historicisme, Historiografia medieval, Historiologia, Holisme, Homer, Howard Carter, Hugh Thomas, Humanisme, Ian Gibson, Il·lustració, Immanuel Wallerstein, Indiana Jones, Inquisició, Interpretació, Intersubjectivitat, Isòcrates, Isidor de Sevilla, Jacob Burckhardt, Jacques Le Goff, Jacques Nicolas Augustin Thierry, Jacques-Bénigne Bossuet, James George Frazer, James Macpherson, Japó, Jaume el Conqueridor, Jaume Vicens i Vives, Javier Tusell Gómez, Jean Delumeau, Jean Mabillon, Jean Racine, Jerónimo Román de la Higuera, Jerónimo Zurita y Castro, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joan Maluquer de Motes i Nicolau, Johan Huizinga, John Elliott, Jordi Nadal i Oller, José Antonio Maravall y Casesnoves, José María Bermúdez de Castro y Risueño, José Ortega y Gasset, Josep Fontana i Lázaro, Joseph Pérez, Juan de Mariana, Juan Luis Arsuaga, Juan Pablo Forner, Juan Sempere i Guarinos, Juan Valera y Alcalá Galiano, Jueus, Jugurta, Jules Michelet, Juli Cèsar, Julio Valdeón Baruque, Junta de Valladolid, Karl Marx, Karl Popper, La Branca Daurada, Leopold von Ranke, Liberalisme, Literatura grega, Literatura llatina, Llarga durada, Llatí, Lleó l'Africà, Llibre dels fets, Llista d'historiadors musulmans, Lluís Pericot i Garcia, Lluís XIV de França, Lluita de classes, Logògraf (historiador), Lope de Barrientos, Lorenzo Valla, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Lucien Febvre, Luis García de Valdeavellano, Luis Suárez Fernández, Maia, Manuel Fernández Álvarez, Manuel Tuñón de Lara, Mar Mediterrània, Marc Bloch, Marcel Bataillon, Marcelino Menéndez Pelayo, Marquesat de Mondéjar, Marxisme, Materialisme històric, Maurice Herbert Dobb, Màgia, Mètode científic, Melchor Rafael de Macanaz, Memòria històrica, Mesolític, Mesopotàmia, Metodologia, Micenes, Michel Foucault, Michel Vovelle, Microhistòria, Mircea Eliade, Mite, Mitologia, Montesquieu, Monumenta Germaniae Historica, Moviment obrer, Moviment social, Mur de Berlín, Musèon d'Alexandria, Nacionalisme, Narració, Narrativa, Nàpols, Nájera, Neoclassicisme, Neolític, Nicolau Maquiavel, Novel·la històrica, Numismàtica, Objecte, Objectivitat, Occident, Orient Pròxim, Originalitat, Ossian, Oswald Spengler, Paleolític, Paleolític inferior, Paleolític mitjà, Paleolític superior, Panegíric, Paradigma, Passat, Past and Present, Pau Orosi, Paul Hazard, Paul Preston, Paul Sweezy, Púnics, Pedro López de Ayala, Perú, Pere Bosch i Gimpera, Perry Anderson, Perspectiva, Philippe de Commines, Pierre Mignard, Pierre Vilar, Plini el Vell, Ploms del Sacromonte, Plutarc de Queronea, Polibi, Polisèmia, Pompeia, Posidoni, Positivisme, Postmodernitat, Príncep de Viana, Prehistòria, Premi Nobel, Premsa, Progrés, Prosopografia, Protoneolític, Prova definitiva, Providencialisme, Racisme, Ramón Menéndez Pidal, Raymond Carr, Reaccionari, Realitat, Registre (estructura de dades), Regne de Castella, Regne de Lleó, Relat, Religió, Renaixement, República Romana, Repressió política, Revolució Francesa, Revolució Russa, Ricardo de la Cierva y de Hoces, Robert Fogel, Rodney Hilton, Rodrigo Jiménez de Rada, Roma, Salamanca, Santo Domingo de Silos, Segona Guerra Mundial, Senat Romà, Sevilla, Sexualitat, Sine ira et studio, Sociologia, SPQR, Stanley G. Payne, Steven Runciman, Subjecte (filosofia), Subjectivitat, Succés, Suetoni, Sumeris, Tàcit, Teleologia, Tercera República Francesa, Theodor Mommsen, Thomas Kuhn, Timbuctu, Tiranicidi, Tirint, Titus Livi, Troia, Tucídides, Tutankamon, Universalisme, Universitat de Santiago de Compostel·la, Veda, Vere Gordon Childe, Veritat, Virgili, Voltaire, Winston Churchill, Xenofont, 1194, 1211, 851. Ampliar l'índex (402 més) »

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Historiografia і Abat · Veure més »

Agustí

Agustí és un nom propi masculí que prové del llatí Augustinus, que deriva dAugustus, per tant, significaria "relatiu a August" o "pertanyent a August"; i també se li pot donar el mateix significat que August: "consagrat pels augurs".

Nou!!: Historiografia і Agustí · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Historiografia і Agustí d'Hipona · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Historiografia і Al-Àndalus · Veure més »

Alexis de Tocqueville

Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un aristòcrata, diplomàtic, politòleg, filòsof polític i historiador francès.

Nou!!: Historiografia і Alexis de Tocqueville · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Historiografia і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Historiografia і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Alfons III d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Nou!!: Historiografia і Alfons III d'Astúries · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Historiografia і Alfons X de Castella · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Historiografia і Almogàver · Veure més »

Américo Castro

Américo Castro (Cantagallo, Brasil, 4 de maig de 1885 − Lloret de Mar, 25 de juliol de 1972) va ser un filòleg especialitzat en el Segle d'or espanyol.

Nou!!: Historiografia і Américo Castro · Veure més »

Ambrosio de Morales

Retrat. Ambrosio de Morales (Còrdova, 1513 - 21 de setembre de 1591) fou un eclesiàstic, humanista i historiador espanyol.

Nou!!: Historiografia і Ambrosio de Morales · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Historiografia і Anàbasi · Veure més »

Annals

Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.

Nou!!: Historiografia і Annals · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Historiografia і Antic Egipte · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Historiografia і Antic Règim · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Historiografia і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Historiografia і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Historiografia і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni Ponç i Piquer

Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.

Nou!!: Historiografia і Antoni Ponç i Piquer · Veure més »

Antonio Blanco Freijeiro

Antonio Blanco Freijeiro (Marín, Pontevedra, 6 de setembre de 1923 - Las Rozas de Madrid, 6 de gener de 1991) va ser un historiador i arqueòleg gallec, catedràtic d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica de la Universitat de Sevilla (1959-1974), més tard d'Arqueologia Clàssica a la Universitat Complutense de Madrid (1974-1988), i Acadèmic Bibliotecari de la Reial Acadèmia de la Història (1977-1991).

Nou!!: Historiografia і Antonio Blanco Freijeiro · Veure més »

Antonio Domínguez Ortiz

va ser un historiador espanyol.

Nou!!: Historiografia і Antonio Domínguez Ortiz · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Historiografia і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Historiografia і Antropologia · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Historiografia і Any · Veure més »

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Nou!!: Historiografia і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Nou!!: Historiografia і Arabisme · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Historiografia і Aragonès · Veure més »

Arnold Joseph Toynbee

Arnold Joseph Toynbee (Londres, 14 d'abril de 1889 – 22 d'octubre de 1975) fou un historiador i professor britànic que va intentar sintetitzar la història universal.

Nou!!: Historiografia і Arnold Joseph Toynbee · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Historiografia і Arqueologia · Veure més »

Arqueologia industrial

Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. L'arqueologia industrial és la disciplina que estudia els vestigis produïts per la societat contemporània fruit de l'avançament tecnològic i social arran la Revolució Industrial.

Nou!!: Historiografia і Arqueologia industrial · Veure més »

Arqueologia medieval

Una reconstrucció del castell de Holt en 1495 L'arqueologia medieval és l'estudi de la humanitat mitjançant el coneixement de la seva cultura material en relació al període de l'edat mitjana europea.

Nou!!: Historiografia і Arqueologia medieval · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Historiografia і Art · Veure més »

Arthur Evans

Monument a Arthur Evans. Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història.

Nou!!: Historiografia і Arthur Evans · Veure més »

Arxipreste de Talavera

Alfonso Martínez de Toledo (Toledo, 1398-1470?) més conegut com a Arxipreste de Talavera, va viure a Aragó i va ser un dels grans escriptors més reconeguts del primer Renaixement.

Nou!!: Historiografia і Arxipreste de Talavera · Veure més »

Arxiu

Arxiu organitzat en caixes arxivadores Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.

Nou!!: Historiografia і Arxiu · Veure més »

Arxiu Històric Nacional

CSIC (carrer Serrano, Madrid) L'Arxiu Històric Nacional (Archivo Histórico Nacional en castellà) és una organització de documentació bibliogràfica d'Espanya.

Nou!!: Historiografia і Arxiu Històric Nacional · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Historiografia і Astúries · Veure més »

Atapuerca

Atapuerca és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Historiografia і Atapuerca · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Historiografia і August · Veure més »

Auguste Comte

Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.

Nou!!: Historiografia і Auguste Comte · Veure més »

Avaluació d'experts

L'avaluació d'experts o revisió d'experts (en anglès: peer review) és el procés de revisió que passen els articles científics quan són enviats a una revista per a la seva publicació.

Nou!!: Historiografia і Avaluació d'experts · Veure més »

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Nou!!: Historiografia і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Historiografia і Ésser humà · Veure més »

Bartolomé Bennassar

fou un escriptor i historiador francès, especialitzat en la història d'Espanya durant l'època moderna i en la història d'Amèrica Llatina.

Nou!!: Historiografia і Bartolomé Bennassar · Veure més »

Bartolomé de Las Casas

Bartolomé de las Casas (Sevilla, 11 de novembre del 1484 - Madrid, 18 de juliol del 1566) fou un terratinent, frare, sacerdot i bisbe espanyol del conegut pel seu paper com a historiador i reformador social.

Nou!!: Historiografia і Bartolomé de Las Casas · Veure més »

Batalla de Sedan

La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.

Nou!!: Historiografia і Batalla de Sedan · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Historiografia і Bíblia · Veure més »

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Nou!!: Historiografia і Beda · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Historiografia і Bernat Desclot · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Historiografia і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Biblioteca nacional

cognom.

Nou!!: Historiografia і Biblioteca nacional · Veure més »

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Historiografia і Biografia · Veure més »

Bon salvatge

El bon salvatge, noble salvatge, o mite del bon salvatge és un lloc comú o tòpic en la literatura i el pensament europeu de l'edat moderna, que neix amb el contacte amb les poblacions indígenes d'Amèrica.

Nou!!: Historiografia і Bon salvatge · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Historiografia і Braga · Veure més »

Canceller

El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.

Nou!!: Historiografia і Canceller · Veure més »

Carlo Ginzburg

Carlo Ginzburg (Tori, Itàlia, 15 d'abril de 1939) és un dels historiadors més rellevants de l'actualitat i defensor del camp de la microhistòria.

Nou!!: Historiografia і Carlo Ginzburg · Veure més »

Carlo Maria Cipolla

Carlo M. Cipolla (Pavia, 5 d'agost de 1922 - 15 de setembre de 2000) fou un historiador econòmic italià.

Nou!!: Historiografia і Carlo Maria Cipolla · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: Historiografia і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Historiografia і Cató el Censor · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Historiografia і Causalitat · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Historiografia і Cònsol romà · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Historiografia і Celtes · Veure més »

Christopher Hill

John Edward Christopher Hill (York, Anglaterra, 6 de febrer de 1912 - 23 de febrer de 2003).

Nou!!: Historiografia і Christopher Hill · Veure més »

Chronicon Albeldense

La gent de Toledo, segons el ''Codex Vigilianus'', la versió més avançada i il·lustrada de la Chronicon Albeldense. La Chronicon Albeldense (Crònica d'Albelda) és una crònica històrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astúries.

Nou!!: Historiografia і Chronicon Albeldense · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Historiografia і Ciència · Veure més »

Ciència experimental

Una ciència experimental o ciència empírica és el nom que reben les ciències que comproven les Hipòtesi mitjançant un experiment.

Nou!!: Historiografia і Ciència experimental · Veure més »

Ciències socials

Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.

Nou!!: Historiografia і Ciències socials · Veure més »

Científic

Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Nou!!: Historiografia і Científic · Veure més »

Citació

Una citació és una referència a un altre document.

Nou!!: Historiografia і Citació · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Historiografia і Civilització · Veure més »

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Nou!!: Historiografia і Classe social · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Historiografia і Clergat · Veure més »

Clientelisme

Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.

Nou!!: Historiografia і Clientelisme · Veure més »

Climatologia

Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.

Nou!!: Historiografia і Climatologia · Veure més »

Cliometria

La cliometria, de vegades també anomenada ' nova història econòmica' o ' història economètrica', és l'aplicació sistemàtica de la teoria econòmica, les tècniques economètriques i altres mètodes formals o matemàtics a l'estudi de la història (especialment la història social i econòmica).

Nou!!: Historiografia і Cliometria · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Historiografia і Companyia de Jesús · Veure més »

Comptabilitat

La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.

Nou!!: Historiografia і Comptabilitat · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Historiografia і Comtat d'Aragó · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Historiografia і Coneixement · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Historiografia і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Nou!!: Historiografia і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Historiografia і Conservadorisme · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Historiografia і Corona d'Aragó · Veure més »

Corpus Inscriptionum Latinarum

Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.

Nou!!: Historiografia і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »

Crònica

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.

Nou!!: Historiografia і Crònica · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Historiografia і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Historiografia і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Crònica Rotense

Crònica Rotense és una crònica, considerada com a la primera versió de la Crònica d'Alfons III, posterior a la Crònica Albeldense i anterior a la Crònica Ovetense que feia major èmfasi en la línia de considerar Pelai com a successor dels reis de Toledo, és a dir del Regne Visigot; la fi d'aquestes dues cròniques era demostrar el continuisme del Regne Visigot en el Regne Asturià.

Nou!!: Historiografia і Crònica Rotense · Veure més »

Crònica Sebastianense

Crònica Sebastianense és una crònica històrica que abasta la història des del regnat del rei visigot Wamba fins al final del regnat d'Ordoni I, rei asturià.

Nou!!: Historiografia і Crònica Sebastianense · Veure més »

Crisi de la consciència europea

La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne) és un llibre de Paul Hazard.

Nou!!: Historiografia і Crisi de la consciència europea · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Historiografia і Cristianisme · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Historiografia і Croades · Veure més »

Cronologia

Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Nou!!: Historiografia і Cronologia · Veure més »

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles  i  aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.

Nou!!: Historiografia і Ctèsies de Cnidos · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Historiografia і Cultura · Veure més »

Decisió per consens

El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.

Nou!!: Historiografia і Decisió per consens · Veure més »

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Nou!!: Historiografia і Demografia · Veure més »

Denis Richet

Denis Richet (1927 - 15 de setembre de 1989) fou un historiador francès.

Nou!!: Historiografia і Denis Richet · Veure més »

Desconstrucció

Desconstrucció o desconstructivisme és un concepte que s'empra en la filosofia contemporània, la crítica literària i les ciències socials, i que denota un procés pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències.

Nou!!: Historiografia і Desconstrucció · Veure més »

Diego de Valera

Mossèn Diego de Valera (Conca, 1412 - El Puerto de Santa María, 1488) fou un guerrer, diplomàtic, humanista, traductor, escriptor i historiador castellà.

Nou!!: Historiografia і Diego de Valera · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Historiografia і Dinastia · Veure més »

Dinastia Bonaparte

La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.

Nou!!: Historiografia і Dinastia Bonaparte · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Historiografia і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Historiografia і Dinastia merovíngia · Veure més »

Diplomàtica

La diplomàtica és la ciència auxiliar de la investigació de la història que determina l'autenticitat o la falsedat dels documents de naturalesa jurídica produïts en qualsevol època.

Nou!!: Historiografia і Diplomàtica · Veure més »

Document

Utiel, 27-11-1938 Un document és una font en la qual hi ha dades enregistrades que es poden recuperar, independentment del mitjà en què s'hagi registrat.

Nou!!: Historiografia і Document · Veure més »

Documentació

En sentit restringit, la documentació com a ciència documental es podria definir (a grans trets) com la ciència del processament de la informació.

Nou!!: Historiografia і Documentació · Veure més »

Documentació confiscada per la dictadura franquista

La documentació confiscada per la dictadura franquista és el conjunt de la documentació espoliada pel règim franquista als seus legítims propietaris a conseqüència de l'ocupació feixista iniciada el 1938.

Nou!!: Historiografia і Documentació confiscada per la dictadura franquista · Veure més »

Douglass North

Douglass Cecil North (Cambridge, 5 de novembre de 1920 - Benzonia, Michigan, 23 de novembre de 2015) fou un economista, historiador i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1993.

Nou!!: Historiografia і Douglass North · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: Historiografia і Dret romà · Veure més »

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Nou!!: Historiografia і Ecologia · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Nou!!: Historiografia і Economia · Veure més »

Economia política

Jean-Jacques Rousseau, ''Discours sur l'oeconomie politique'', 1758 Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents.

Nou!!: Historiografia і Economia política · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Historiografia і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Historiografia і Edat contemporània · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Historiografia і Edat de pedra · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Historiografia і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Historiografia і Edat del ferro · Veure més »

Edat dels metalls

Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.

Nou!!: Historiografia і Edat dels metalls · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Historiografia і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Historiografia і Edat moderna · Veure més »

Edward Gibbon

Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.

Nou!!: Historiografia і Edward Gibbon · Veure més »

Edward Malefakis

Edward Malefakis (Springfield, Massachusetts, 2 de gener de 1932 - Corfú, Grècia 22 d'agost 2016) fou un historiador i hispanista estatunidenc.

Nou!!: Historiografia і Edward Malefakis · Veure més »

Edward Palmer Thompson

Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista.

Nou!!: Historiografia і Edward Palmer Thompson · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Historiografia і Egipte · Veure més »

Emilio García Gómez

Emilio García Gómez Conde de los Alixares (Madrid, 14 de juny de 1905 - Granada, 31 de maig de 1995) fou un lingüista expert en àrab i polític espanyol.

Nou!!: Historiografia і Emilio García Gómez · Veure més »

Emmanuel Le Roy Ladurie

va ser un erudit i historiador francès.

Nou!!: Historiografia і Emmanuel Le Roy Ladurie · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Historiografia і Eneida · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Historiografia і Eneolític · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Historiografia і Enric II de Castella · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Historiografia і Enric III de Castella · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Historiografia і Enric IV de Castella · Veure més »

Enrique Flórez

Enrique o Henrique Flórez de Setién y Huidobro O. S. A. (Villadiego, Burgos, 20 d’agost de 1702 – Madrid, 5 de maig de 1773) va ser un religiós agustí espanyol, cèlebre com a historiador, si també pot ser considerat traductor, geògraf, cronologista, epigrafista, numismàtic, paleògraf, bibliògraf i arqueòleg de la Il·lustració.

Nou!!: Historiografia і Enrique Flórez · Veure més »

Epigrafia

Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.

Nou!!: Historiografia і Epigrafia · Veure més »

Epipaleolític

Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.

Nou!!: Historiografia і Epipaleolític · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Historiografia і Epistemologia · Veure més »

Era Meiji

L'era Meijí (en japonès 明治時代, Meiji jidai, període del regne il·luminat) és el nom amb què al Japó es coneix l'interval de 45 anys de govern de l'emperador Meiji, entre el 23 d'octubre del 1868 i el 30 de juliol del 1912.

Nou!!: Historiografia і Era Meiji · Veure més »

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Nou!!: Historiografia і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.

Nou!!: Historiografia і Eric Hobsbawm · Veure més »

Ernest Labrousse

Camille-Ernest Labrousse (Barbezieux, Poitou-Charente, 16 de març de 1895 – París, 24 de maig de 1988) va ser un historiador francès especialitzat en la història econòmica i social.

Nou!!: Historiografia і Ernest Labrousse · Veure més »

Erudició

Un investigador erudit L'erudició és el coneixement profund basat en la instrucció i la documentació, especialment en diversos àmbits de la història i la literatura.

Nou!!: Historiografia і Erudició · Veure més »

Escola dels Annales

L'escola dels Annales (en francès: École des Annales) és un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la història social.

Nou!!: Historiografia і Escola dels Annales · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Historiografia і Escriptura · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Historiografia і Estrabó · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.

Nou!!: Historiografia і Estructuralisme · Veure més »

Estudis de gènere

Identitat de gènere múltiple Els estudis de gènere són un camp interdisciplinari que estudia la identitat de gènere i la seva representació.

Nou!!: Historiografia і Estudis de gènere · Veure més »

Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.

Nou!!: Historiografia і Eudald Carbonell i Roura · Veure més »

Eurocentrisme

L'eurocentrisme és un terme que engloba l'actitud de jutjar o estudiar qualsevol fenomen des de l'òptica d'Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d'altres pobles.

Nou!!: Historiografia і Eurocentrisme · Veure més »

Exotisme

Propaganda amb exotisme inspirada en la cultura turca L'Exotisme (del grec antic exôtikos «estranger, extern») és una actitud cultural de gust per l'estranger.

Nou!!: Historiografia і Exotisme · Veure més »

Falsos cronicons

Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles  i, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.

Nou!!: Historiografia і Falsos cronicons · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Historiografia і Faraó · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Historiografia і Felip III de Castella · Veure més »

Fernand Braudel

Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Historiografia і Fernand Braudel · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Historiografia і Ferran III de Castella · Veure més »

Ficció

Una il·lustració de l'''Alícia en terra de meravelles'' de Lewis Carroll, que representa la protagonista fictícia, Alicia, jugant un partit fictici de criquet La ficció en l'art, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals.

Nou!!: Historiografia і Ficció · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Historiografia і Filosofia · Veure més »

Filosofia de la història

La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història.

Nou!!: Historiografia і Filosofia de la història · Veure més »

Florián de Ocampo

Frontispici de ''Los cuatro libros primeros de la crónica general de España que recopila el maestro Florián de Ocampo...'', Zamora, 1543. Florián de Ocampo (Zamora, c. 1499 -c. 1558) fou un historiador i escriptor castellà, cronista de Carles I.

Nou!!: Historiografia і Florián de Ocampo · Veure més »

Fondo de Cultura Económica

El Fondo de Cultura Económica de México és un grup editorial en castellà, el més important de Mèxic.

Nou!!: Historiografia і Fondo de Cultura Económica · Veure més »

Font arqueològica

Font arqueològica és la font documental que serveix per reconstruir la història antiga en períodes i llocs en què no hi ha fonts escrites.

Nou!!: Historiografia і Font arqueològica · Veure més »

Font documental

Primera plana del pamflet de Sieyès, 1789 Una font documental és l'origen d'una informació, especialment per la investigació, bé sigui del periodisme, la historiografia o la producció de literatura acadèmica en general.

Nou!!: Historiografia і Font documental · Veure més »

Font oral

Font oral és la font documental que no està fixada en un escrit o suport, però que pot utilitzar-se per la reconstrucció de la història.

Nou!!: Historiografia і Font oral · Veure més »

Font primària

Les fonts primàries són documents que s'han creat durant el període que es vol conèixer, o creades posteriorment per un participant dels successos estudiats, com seria el cas de les memòries.

Nou!!: Historiografia і Font primària · Veure més »

Font secundària

Una font secundària és un document elaborat a posteriori per analitzar un fet o període, a diferència d'una font primària, que és coetània a allò que explica.

Nou!!: Historiografia і Font secundària · Veure més »

Font terciària

Una font terciària és una selecció i compilació de fonts primàries (material de primera mà relatiu a un fenomen) i secundàries (comentaris, anàlisi i crítiques basades en fonts primàries) que permeten apropar-se a un camp del coneixement, com per exemple un llibre de text o manual introductori.

Nou!!: Historiografia і Font terciària · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.

Nou!!: Historiografia і Forma de govern · Veure més »

François Furet

François Furet (París, 1927 -Figeac, 1997) fou un historiador francès.

Nou!!: Historiografia і François Furet · Veure més »

François Guizot

François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Nou!!: Historiografia і François Guizot · Veure més »

Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.

Nou!!: Historiografia і Francesco Guicciardini · Veure més »

Francisco Tomàs i Valiente

Carrer de Francisco Tomàs i Valiente a la UAM Francisco Tomàs i Valiente (València, 8 de desembre de 1932 - Madrid, 14 de febrer de 1996) fou un jurista, historiador i escriptor valencià.

Nou!!: Historiografia і Francisco Tomàs i Valiente · Veure més »

Fustel de Coulanges

Numa Denis Fustel de Coulanges, nascut el 18 de març de 1830 a Paris i mort el 12 de setembre de 1889 a Massy, és un historiador francès.

Nou!!: Historiografia і Fustel de Coulanges · Veure més »

Gabriel Jackson

Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc.

Nou!!: Historiografia і Gabriel Jackson · Veure més »

Gabriel Tortella Casares

Gabriel Tortella Casares (Barcelona, 24 de novembre de 1936) és un economista i historiador català, especialista en història econòmica de l'edat contemporània.

Nou!!: Historiografia і Gabriel Tortella Casares · Veure més »

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Nou!!: Historiografia і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Nou!!: Historiografia і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Nou!!: Historiografia і Genètica · Veure més »

Genètica de poblacions

La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució dels al·lels i dels canvis en la seva freqüència.

Nou!!: Historiografia і Genètica de poblacions · Veure més »

Genealogia

Arbre genealògic del comte suec Carl Gustaf Bielke. La genealogia (del γενεά, "generació"; i λόγος, "coneixement") és la disciplina que estudia l'ascendència i la successió de les persones i els llinatges i determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fefaent.

Nou!!: Historiografia і Genealogia · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Historiografia і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Geoffrey Parker

Geoffrey Parker (Nottingham, Regne Unit, 25 de desembre de 1943) és un historiador britànic, un dels més destacats de la seva generació i un dels majors coneixedors de l'Espanya dels segles  i. Està reconegut com una de les màximes autoritast en Història Militar i Europea de l'Edat Moderna.

Nou!!: Historiografia і Geoffrey Parker · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Historiografia і Geografia · Veure més »

Geografia regional

La Geografia regional és un mètode de treball geogràfic que utilitza la delimitació de determinades àrees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o bé per facilitar la tasca d'interpretació i anàlisis de realitats geogràfiques més o menys àmplies.

Nou!!: Historiografia і Geografia regional · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Historiografia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

Georges Duby

Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919 – Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Historiografia і Georges Duby · Veure més »

Georges Lefebvre

Georges Lefebvre (Lille,7 d'agost de 1874 - Boulogne-Billancourt, 28 d'agost de 1959) va ser un historiador francès especialitzat en la Revolució Francesa.

Nou!!: Historiografia і Georges Lefebvre · Veure més »

Gerald Brenan

va ser un periodista, corresponsal de guerra, escriptor i hispanista britànic.

Nou!!: Historiografia і Gerald Brenan · Veure més »

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Nou!!: Historiografia і Giorgio Vasari · Veure més »

Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón

Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón, I marquès de Castrillón (Trelles, Cuaña, Astúries, 10 de desembre de 1931 - Madrid, 31 de març de 2014) va ser un economista, professor i historiador espanyol.

Nou!!: Historiografia і Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Historiografia і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Historiografia і Grec antic · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: Historiografia і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Historiografia і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Historiografia і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Historiografia і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Historiografia і Guerra franco-prussiana · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Historiografia і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Historiografia і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Historiografia і Guerres Púniques · Veure més »

Guillermo Céspedes del Castillo

Guillermo Céspedes del Castillo (Terol, 1 d'agost de 1920-Madrid, 15 d'octubre de 2006) fou un historiador americanista espanyol.

Nou!!: Historiografia і Guillermo Céspedes del Castillo · Veure més »

Hagiografia

Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.

Nou!!: Historiografia і Hagiografia · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Historiografia і Hecateu · Veure més »

Heinrich Schliemann

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Nou!!: Historiografia і Heinrich Schliemann · Veure més »

Hel·lenisme

L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.

Nou!!: Historiografia і Hel·lenisme · Veure més »

Henri Pirenne

Henri Pirenne (1862-1935) és un historiador belga, especialitzat en l'edat mitjana.

Nou!!: Historiografia і Henri Pirenne · Veure més »

Henry Kamen

Henry A. Kamen (Yangon, Birmània, 1936) és un historiador britànic, resident a Barcelona.

Nou!!: Historiografia і Henry Kamen · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Historiografia і Heròdot · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Historiografia і Hesíode · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Historiografia і Història · Veure més »

Història ambiental

esllavissades de terra, i crear forts pendents per dissuadir els possibles invasors La història ambiental o mediambiental és l'estudi de la interacció humana amb el món natural al llarg del temps, posant en relleu el paper actiu de la natura en la seva influència amb els afers humans i com aquests darrers poden influir en el medi natural.

Nou!!: Historiografia і Història ambiental · Veure més »

Història cultural

La història de la cultura és l'evolució de la definició, de la descripció, de la percepció, els valors i de la relació amb la cultura que han tingut les diverses societats al llarg de la història.

Nou!!: Historiografia і Història cultural · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Historiografia і Història de l'art · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Historiografia і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Historiografia і Història de la ciència · Veure més »

Història de la dona

Manifestació a Bangladesh per l'ocupació de les dones. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és l'estudi del paper que les dones han jugat en la història, juntament amb els mètodes necessaris per a l'estudi de les dones.

Nou!!: Historiografia і Història de la dona · Veure més »

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Nou!!: Historiografia і Història de la filosofia · Veure més »

Història del dret

Codi de lleis al rei Hammurabi. La Història del Dret és la disciplina històric-jurídica que analitza el conjunt de fets i processos històrics relacionats amb el conjunt de normes jurídiques, així com els usos socials «forts», és a dir, que tinguin relació amb el Dret.

Nou!!: Historiografia і Història del dret · Veure més »

Història del temps present

La història del temps present, història actual, història d'avui, història viscuda o història del present és un concepte nou dins el món de la historiografia que intenta descriure un període imprecís fins als nostres dies, aproximadament de trenta anys, o una generació.

Nou!!: Historiografia і Història del temps present · Veure més »

Història econòmica

La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.

Nou!!: Historiografia і Història econòmica · Veure més »

Història local

Les cròniques medievals: Una font per la història local La història local és l'especialitat de la ciència històrica que pren com a objecte el passat d'una localitat.

Nou!!: Historiografia і Història local · Veure més »

Història militar

anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.

Nou!!: Historiografia і Història militar · Veure més »

Història oral

El testimoni oral és l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals.

Nou!!: Historiografia і Història oral · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Historiografia і Història política del món · Veure més »

Història regional

Història regional és la segmentació de l'objecte de la ciència històrica per restringir-se a la regió.

Nou!!: Historiografia і Història regional · Veure més »

Història sagrada

Història sagrada és el nom donat per la historiografia cristiana a la intervenció directa de Déu en la història, la principal font documental de la qual és la Bíblia.

Nou!!: Historiografia і Història sagrada · Veure més »

Història social

La història social és la branca de la ciència històrica que s'ocupa d'un ventall temàtic molt superior a la història política, militar o del dret més tradicional, a les quals es contraposa.

Nou!!: Historiografia і Història social · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Nou!!: Historiografia і Historiador · Veure més »

Historiadors marxistes britànics

Corrent historiogràfic anglosaxó que fa una lectura cultural del marxisme, oposada a lectures economicistes i centrant-se en el concepte de lluita de classes per explicar el canvi social.

Nou!!: Historiografia і Historiadors marxistes britànics · Veure més »

Historicisme

L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística...

Nou!!: Historiografia і Historicisme · Veure més »

Historiografia medieval

La historiografia medieval és aquella historiografia referent a l'edat mitjana, és a dir, els escrits i pensaments associats a la visió i estudi d'aquest període històric per part dels cronistes coetanis o els investigadors posteriors.

Nou!!: Historiografia і Historiografia medieval · Veure més »

Historiologia

La historiologia o teoria de la història és una disciplina sobre la mateixa descripció dels fets històrics i el tipus d'anàlisi científics generals necessaris per explicar els fets.

Nou!!: Historiografia і Historiologia · Veure més »

Holisme

L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts.

Nou!!: Historiografia і Holisme · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Historiografia і Homer · Veure més »

Howard Carter

Howard Carter (Kensington, Londres, 9 de maig de 1874 - 2 de març de 1939) fou un arqueòleg i egiptòleg anglès, descobridor el 1922 de la KV62, la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, situada a la necròpolis de Tebes (avui Luxor), Egipte.

Nou!!: Historiografia і Howard Carter · Veure més »

Hugh Thomas

Hugh Thomas, Baró Thomas de Swynnerton, FRSL (Windsor, 21 d'octubre de 1931 — Londres, 6 de maig de 2017) fou un historiador hispanista anglès.

Nou!!: Historiografia і Hugh Thomas · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Historiografia і Humanisme · Veure més »

Ian Gibson

Ian Gibson (Dublín, 21 d'abril de 1939) és un hispanista d'origen irlandès i nacionalitzat espanyol el 1984.

Nou!!: Historiografia і Ian Gibson · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Historiografia і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Wallerstein

Immanuel Maurice Wallerstein (Nova York, 28 de setembre de 1930 - 31 d'agost de 2019) fou un sociòleg estatunidenc, científic social històric, i analista de sistemes mundials, que es pot dir que és més conegut pel seu desenvolupament de l'enfocament general en sociologia que va provocar la seva teoria del sistema-món.

Nou!!: Historiografia і Immanuel Wallerstein · Veure més »

Indiana Jones

El Dr.

Nou!!: Historiografia і Indiana Jones · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Historiografia і Inquisició · Veure més »

Interpretació

La interpretació és un acte de l'enteniment que intenta explicar algun objecte, ja sigui un text, una obra d'art o teatre, un discurs o un acte de parla.

Nou!!: Historiografia і Interpretació · Veure més »

Intersubjectivitat

La intersubjectivitat és la percepció o consciència d'una realitat on hi ha més d'un subjecte i l'humà com a ésser essencialment social.

Nou!!: Historiografia і Intersubjectivitat · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: Historiografia і Isòcrates · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Historiografia і Isidor de Sevilla · Veure més »

Jacob Burckhardt

fou un historiador suís d'art i cultura.

Nou!!: Historiografia і Jacob Burckhardt · Veure més »

Jacques Le Goff

Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana.

Nou!!: Historiografia і Jacques Le Goff · Veure més »

Jacques Nicolas Augustin Thierry

Jacques Nicolas Augustin Thierry, més conegut senzillament com a Augustin Thierry (Blois, Orleanès, 10 de maig de 1795 - París, 22 de maig de 1856) fou un historiador romàntic i bibliotecari francès.

Nou!!: Historiografia і Jacques Nicolas Augustin Thierry · Veure més »

Jacques-Bénigne Bossuet

''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.

Nou!!: Historiografia і Jacques-Bénigne Bossuet · Veure més »

James George Frazer

James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada.

Nou!!: Historiografia і James George Frazer · Veure més »

James Macpherson

James Macpherson (en gaèlic escocès, Seumas Mac a' Phearsain o Seumas MacMhuirich) (Ruthven, 27 d'octubre del 1736 - 17 de febrer del 1796) fou un poeta escocès, conegut principalment com a "traductor" del cicle poètic d'Ossian.

Nou!!: Historiografia і James Macpherson · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Historiografia і Japó · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Historiografia і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Historiografia і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Javier Tusell Gómez

Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.

Nou!!: Historiografia і Javier Tusell Gómez · Veure més »

Jean Delumeau

va ser un historiador francès especialitzat en el cristianisme, en particular en el període del Renaixement.

Nou!!: Historiografia і Jean Delumeau · Veure més »

Jean Mabillon

Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.

Nou!!: Historiografia і Jean Mabillon · Veure més »

Jean Racine

Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.

Nou!!: Historiografia і Jean Racine · Veure més »

Jerónimo Román de la Higuera

Jerónimo Román de la Higuera, en algunes fonts Ramón de la Higuera o Padre Higuera de Toledo (Toledo, 1538 - 13 de setembre de 1611) va ésser un prevere jesuïta i historiador, autor de falsificacions històriques que van tenir molta repercussió en els historiadors posteriors.

Nou!!: Historiografia і Jerónimo Román de la Higuera · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Historiografia і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: Historiografia і Joan I de Castella · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Historiografia і Joan II de Castella · Veure més »

Joan Maluquer de Motes i Nicolau

Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 – 1988) va ser un arqueòleg català, especialista en prehistòria i protohistòria.

Nou!!: Historiografia і Joan Maluquer de Motes i Nicolau · Veure més »

Johan Huizinga

Johan Huizinga (Groningen, 7 de desembre de 1879 - De Steeg, 1 de febrer de 1945) va ser un historiador, filòsof i teòric de la cultura neerlandès.

Nou!!: Historiografia і Johan Huizinga · Veure més »

John Elliott

Sir fou un historiador anglès i un dels hispanistes més reconeguts internacionalment.

Nou!!: Historiografia і John Elliott · Veure més »

Jordi Nadal i Oller

fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.

Nou!!: Historiografia і Jordi Nadal i Oller · Veure més »

José Antonio Maravall y Casesnoves

José Antonio Maravall y Casesnoves (Xàtiva, La Costera, 12 de juny de 1911 – Madrid, 19 de desembre de 1986) va ser un historiador i assagista valencià, figura central de la segona meitat del segle XX en la història de les idees.

Nou!!: Historiografia і José Antonio Maravall y Casesnoves · Veure més »

José María Bermúdez de Castro y Risueño

José María Bermúdez de Castro y Risueño (Madrid, 18 de juny de 1952) és un paleoantropòleg espanyol.

Nou!!: Historiografia і José María Bermúdez de Castro y Risueño · Veure més »

José Ortega y Gasset

fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Historiografia і José Ortega y Gasset · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Historiografia і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Joseph Pérez

fou un historiador i hispanista francès.

Nou!!: Historiografia і Joseph Pérez · Veure més »

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Nou!!: Historiografia і Juan de Mariana · Veure més »

Juan Luis Arsuaga

Juan Luis Arsuaga Ferreras (Madrid, 1954) és llicenciat i doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic de Paleontologia en aquesta mateixa universitat.

Nou!!: Historiografia і Juan Luis Arsuaga · Veure més »

Juan Pablo Forner

Juan Pablo Forner y Segarra (Mérida, Extremadura, 17 de febrer de 1756 - Madrid, 16 de març de 1797), va ser un escriptor espanyol.

Nou!!: Historiografia і Juan Pablo Forner · Veure més »

Juan Sempere i Guarinos

Juan Sempere i Guarinos (Elda, Regne de València, 8 d'abril del 1754 - ídem., 18 d'octubre de 1830) fou un polític, jurista, bibliògraf i economista valencià.

Nou!!: Historiografia і Juan Sempere i Guarinos · Veure més »

Juan Valera y Alcalá Galiano

Juan Valera y Alcalá Galiano (Cabra, província de Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905) fou un diplomàtic, polític i escriptor conegut sobretot per la seva novel·la Pepita Jiménez, exemple del realisme literari espanyol.

Nou!!: Historiografia і Juan Valera y Alcalá Galiano · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Historiografia і Jueus · Veure més »

Jugurta

Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.

Nou!!: Historiografia і Jugurta · Veure més »

Jules Michelet

Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francès d'orientació republicana i lliure pensadora.

Nou!!: Historiografia і Jules Michelet · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Historiografia і Juli Cèsar · Veure més »

Julio Valdeón Baruque

Julio Valdeón Baruque (21 de juliol de 1936, Olmedo, Valladolid-21 de juny de 2009, Valladolid) va ser un historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Historiografia і Julio Valdeón Baruque · Veure més »

Junta de Valladolid

Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors.

Nou!!: Historiografia і Junta de Valladolid · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Historiografia і Karl Marx · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Historiografia і Karl Popper · Veure més »

La Branca Daurada

''La Branca Daurada'' (de l'''Eneida''), pintura de J. M. W. Turner. La Branca Daurada: un estudi sobre màgia i religió és una obra d'estudi comparatiu de mitologia i religió de l'antropòleg escocès James George Frazer.

Nou!!: Historiografia і La Branca Daurada · Veure més »

Leopold von Ranke

Leopold von Ranke (21 de desembre de 1795 - 23 de maig de 1886), fou un historiador alemany, un dels més importants historiadors del i considerat comunament com el pare de la historiografia científica.

Nou!!: Historiografia і Leopold von Ranke · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Historiografia і Liberalisme · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Historiografia і Literatura grega · Veure més »

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Nou!!: Historiografia і Literatura llatina · Veure més »

Llarga durada

La llarga durada (en francès longue durée) és un terme usat per l'escola historiogràfica francesa dels Annales.

Nou!!: Historiografia і Llarga durada · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Historiografia і Llatí · Veure més »

Lleó l'Africà

Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Historiografia і Lleó l'Africà · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Historiografia і Llibre dels fets · Veure més »

Llista d'historiadors musulmans

Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica.

Nou!!: Historiografia і Llista d'historiadors musulmans · Veure més »

Lluís Pericot i Garcia

Lluís Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català, vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Historiografia і Lluís Pericot i Garcia · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Historiografia і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Nou!!: Historiografia і Lluita de classes · Veure més »

Logògraf (historiador)

Logògraf (Logographi) fou el nom aplicat pels grecs als primitius historiadors grecs anteriors a Heròdot, com Ferècides d'Atenes, Hecateu i el qui és considerat el primer logògraf, Cadme de Milet.

Nou!!: Historiografia і Logògraf (historiador) · Veure més »

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Historiografia і Lope de Barrientos · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Nou!!: Historiografia і Lorenzo Valla · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Historiografia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Nou!!: Historiografia і Luci Sergi Catilina · Veure més »

Lucien Febvre

Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956) va ser un dels més importants historiadors francesos, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales.

Nou!!: Historiografia і Lucien Febvre · Veure més »

Luis García de Valdeavellano

Luis García de Valdeavellano y Arcimís (Madrid, 19 d'agost de 1904 – Madrid, 29 de març de 1985) va ser un historiador espanyol, considerat una autoritat en l'edat mitjana i la Història de les Institucions.

Nou!!: Historiografia і Luis García de Valdeavellano · Veure més »

Luis Suárez Fernández

Luis Suárez Fernández (Gijón, Astúries, 25 de juny de 1924) és un historiador espanyol, originàriament medievalista, que ha estès els seus estudis també a la història moderna i contemporània.

Nou!!: Historiografia і Luis Suárez Fernández · Veure més »

Maia

Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.

Nou!!: Historiografia і Maia · Veure més »

Manuel Fernández Álvarez

Manuel Fernández Álvarez (Madrid, 7 de novembre de 1921 - Salamanca, 19 d'abril de 2010) historiador espanyol, considerat com a autoritat en l'Espanya del.

Nou!!: Historiografia і Manuel Fernández Álvarez · Veure més »

Manuel Tuñón de Lara

Manuel Tuñón de Lara (Madrid, 8 de setembre de 1915— Lejona, 25 de gener de 1997) fou un historiador espanyol.

Nou!!: Historiografia і Manuel Tuñón de Lara · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Historiografia і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Bloch

Marc Léopold Benjamin Bloch (Lió, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Historiografia і Marc Bloch · Veure més »

Marcel Bataillon

Marcel Bataillon (Dijon, 20 de maig de 1895 - París, 4 de juny de 1977) va ser un hispanista francès, autor dErasmo en España, en el context de la literatura, l'espiritualitat i l'evolució intel·lectual en l'Espanya del segle XVI.

Nou!!: Historiografia і Marcel Bataillon · Veure més »

Marcelino Menéndez Pelayo

Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.

Nou!!: Historiografia і Marcelino Menéndez Pelayo · Veure més »

Marquesat de Mondéjar

El marquesat de Mondéjar és un títol nobiliari espanyol, creat per Ferran V de Castella el 25 de novembre de 1512 per a Íñigo López de Mendoza i Quiñones, fill d'Íñigo López de Mendoza y Suárez de Figueroa (1415-1479), primer comte de Tendilla, i net d'Íñigo López de Mendoza y Lasso de la Vega (1398-1458), primer marquès de Santillana.

Nou!!: Historiografia і Marquesat de Mondéjar · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Historiografia і Marxisme · Veure més »

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.

Nou!!: Historiografia і Materialisme històric · Veure més »

Maurice Herbert Dobb

fou un historiador i economista marxista que va destacar pel seu treball vers el mode de producció feudal i la seva carrera acadèmica a la Universitat de Cambridge.

Nou!!: Historiografia і Maurice Herbert Dobb · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Historiografia і Màgia · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Historiografia і Mètode científic · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Historiografia і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Memòria històrica

Tomba de Napoleó, a els Invàlids, París. Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte.

Nou!!: Historiografia і Memòria històrica · Veure més »

Mesolític

El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.

Nou!!: Historiografia і Mesolític · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Historiografia і Mesopotàmia · Veure més »

Metodologia

Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi.

Nou!!: Historiografia і Metodologia · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Historiografia і Micenes · Veure més »

Michel Foucault

Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.

Nou!!: Historiografia і Michel Foucault · Veure més »

Michel Vovelle

Michel Vovelle (Gallardon, 6 de febrer de 1933 - Ais de Provença, 6 d'octubre de 2018) fou un historiador francès, especialitzant en l'estudi de la Revolució Francesa.

Nou!!: Historiografia і Michel Vovelle · Veure més »

Microhistòria

La microhistòria és una branca dins de l'estudi de la història.

Nou!!: Historiografia і Microhistòria · Veure més »

Mircea Eliade

Mircea Eliade retrat a un segell de la República de Moldàvia fou un estudiós romanès especialitzat en mitologia i història de la religió.

Nou!!: Historiografia і Mircea Eliade · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Nou!!: Historiografia і Mite · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Historiografia і Mitologia · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Historiografia і Montesquieu · Veure més »

Monumenta Germaniae Historica

Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.

Nou!!: Historiografia і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Historiografia і Moviment obrer · Veure més »

Moviment social

Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.

Nou!!: Historiografia і Moviment social · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Historiografia і Mur de Berlín · Veure més »

Musèon d'Alexandria

Pla d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Musèon El Musèon o Museu d'Alexandria (en, 'temple de les Muses', el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria) fou una institució fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: situada al districte reial d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.

Nou!!: Historiografia і Musèon d'Alexandria · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Historiografia і Nacionalisme · Veure més »

Narració

Es denomina narració a la manera d'explicar una seqüència o una sèrie d'accions, realitzades per uns personatges, en un lloc determinat al llarg d'un interval de temps determinat, és a dir, es refereix lingüísticament o visualment a una successió de fets.

Nou!!: Historiografia і Narració · Veure més »

Narrativa

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.

Nou!!: Historiografia і Narrativa · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Historiografia і Nàpols · Veure més »

Nájera

Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Historiografia і Nájera · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Historiografia і Neoclassicisme · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Historiografia і Neolític · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Historiografia і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Novel·la històrica

La novel·la històrica és un gènere de la literatura narrativa que va sorgir durant el Romanticisme, amb l'obra de Walter Scott.

Nou!!: Historiografia і Novel·la històrica · Veure més »

Numismàtica

Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.

Nou!!: Historiografia і Numismàtica · Veure més »

Objecte

Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.

Nou!!: Historiografia і Objecte · Veure més »

Objectivitat

L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.

Nou!!: Historiografia і Objectivitat · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Historiografia і Occident · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Historiografia і Orient Pròxim · Veure més »

Originalitat

L'originalitat és la capacitat que té una persona per crear quelcom nou, especialment en el terreny artístic.

Nou!!: Historiografia і Originalitat · Veure més »

Ossian

''Ossian rebent els fantasmes del herois francesos caiguts'', Anne-Louis Girodet, 1805 Ossian és el narrador, i el suposat autor, d'una sèrie de poemes que el poeta escocès James Macpherson va manifestar haver traduït d'antigues fonts gaelicoescoceses.

Nou!!: Historiografia і Ossian · Veure més »

Oswald Spengler

Oswald Arnold Gottfried Spengler (Blankenburg am Harz, Saxònia-Anhalt, 1880 - Múnic, 1936) fou un historiador i filòsof alemany.

Nou!!: Historiografia і Oswald Spengler · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Historiografia і Paleolític · Veure més »

Paleolític inferior

El paleolític inferior és una de les fases del paleolític o edat de pedra, i s'estén des d'uns 2,5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Nou!!: Historiografia і Paleolític inferior · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Historiografia і Paleolític mitjà · Veure més »

Paleolític superior

El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.

Nou!!: Historiografia і Paleolític superior · Veure més »

Panegíric

Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.

Nou!!: Historiografia і Panegíric · Veure més »

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Nou!!: Historiografia і Paradigma · Veure més »

Passat

El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.

Nou!!: Historiografia і Passat · Veure més »

Past and Present

Past and Present és una revista acadèmica d'història publicada per l'editorial Oxford University Press i elaborada per l'associació Past and Present Society.

Nou!!: Historiografia і Past and Present · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Historiografia і Pau Orosi · Veure més »

Paul Hazard

Paul Hazard (Noordpeene, 1878 - París, 1944), home de lletres, historiador i assagista francès.

Nou!!: Historiografia і Paul Hazard · Veure més »

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.

Nou!!: Historiografia і Paul Preston · Veure més »

Paul Sweezy

Paul Marlor Sweezy (10 d'abril de 1910 – 27 de febrer de 2004) fou un economista marxista, activista polític i fundador editor de la revista Monthly Review.

Nou!!: Historiografia і Paul Sweezy · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Historiografia і Púnics · Veure més »

Pedro López de Ayala

Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».

Nou!!: Historiografia і Pedro López de Ayala · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Historiografia і Perú · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Historiografia і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Perry Anderson

Perry Anderson (Londres, 28 de setembre de 1938)Gregory Elliott (1998),, p. 1.

Nou!!: Historiografia і Perry Anderson · Veure més »

Perspectiva

Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.

Nou!!: Historiografia і Perspectiva · Veure més »

Philippe de Commines

Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.

Nou!!: Historiografia і Philippe de Commines · Veure més »

Pierre Mignard

Pierre Mignard (Troyes, 1612 — París, 1695) fou un pintor francès i un dels deixebles més populars de Simon Vouet.

Nou!!: Historiografia і Pierre Mignard · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Historiografia і Pierre Vilar · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Historiografia і Plini el Vell · Veure més »

Ploms del Sacromonte

Els Ploms del Sacromonte o Llibres plumbis són una de les més famoses falsificacions històriques.

Nou!!: Historiografia і Ploms del Sacromonte · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Historiografia і Plutarc de Queronea · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Historiografia і Polibi · Veure més »

Polisèmia

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

Nou!!: Historiografia і Polisèmia · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Historiografia і Pompeia · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Historiografia і Posidoni · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Historiografia і Positivisme · Veure més »

Postmodernitat

Pancarta reivindicativa de d'influència postmoderna La postmodernitat és un conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del com a resposta als paradigmes de la modernitat: la ideologia heretada des de l'edat moderna que inclou el racionalisme, l'existència d'una veritat única, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc del món occidental, a més del capitalisme i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització.

Nou!!: Historiografia і Postmodernitat · Veure més »

Príncep de Viana

Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.

Nou!!: Historiografia і Príncep de Viana · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Historiografia і Prehistòria · Veure més »

Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.

Nou!!: Historiografia і Premi Nobel · Veure més »

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Nou!!: Historiografia і Premsa · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Historiografia і Progrés · Veure més »

Prosopografia

La prosopografia —etimològicament, del grec prosopo i grafia— és la descripció física d'una persona, com a recurs biogràfic literari, o bé l'estudi col·lectiu biogràfic per part d'historiadors; és la investigació de les característiques comunes d'un grup històric en què les biografies individuals poden ser gairebé impossibles d'esbrinar.

Nou!!: Historiografia і Prosopografia · Veure més »

Protoneolític

El Protoneolític és la fase darrera del mesolític.

Nou!!: Historiografia і Protoneolític · Veure més »

Prova definitiva

Una prova definitiva, de vegades anomenada amb l'anglicisme no admès «evidència», és la prova que permet afirmar que un determinat fet és veritat o que quelcom existeix o es produeix en un marc concret.

Nou!!: Historiografia і Prova definitiva · Veure més »

Providencialisme

El providencialisme és la creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment.

Nou!!: Historiografia і Providencialisme · Veure més »

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Nou!!: Historiografia і Racisme · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Historiografia і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Raymond Carr

Sir Raymond Albert Maillard Carr FBA FRSL FRHistS, més conegut com a Raymond Carr, (Bath, 11 d'abril de 1919 - 19 d'abril de 2015) fou un hispanista i historiador anglès.

Nou!!: Historiografia і Raymond Carr · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Nou!!: Historiografia і Reaccionari · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Historiografia і Realitat · Veure més »

Registre (estructura de dades)

Un registre, en programació, és un tipus de dada estructurada format per la unió de diversos elements sota una mateixa estructura.

Nou!!: Historiografia і Registre (estructura de dades) · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Historiografia і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Historiografia і Regne de Lleó · Veure més »

Relat

El relat —o la relació— és una narració, amb la ficció o fets reals com tema.

Nou!!: Historiografia і Relat · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Historiografia і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Historiografia і Renaixement · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Historiografia і República Romana · Veure més »

Repressió política

Repressió política és l'acció de contenir, detenir o castigar actuacions polítiques o socials des del poder per part de les autoritats públiques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressió, reunió, manifestació, associació, sindicació) que solen considerar-se pròpies dels sistemes democràtics.

Nou!!: Historiografia і Repressió política · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Historiografia і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Historiografia і Revolució Russa · Veure més »

Ricardo de la Cierva y de Hoces

Ricardo de la Cierva y de Hoces (Madrid, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 19 de novembre de 2015) fou un polític, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument ministre de Cultura i Benestar espanyol l'any 1980.

Nou!!: Historiografia і Ricardo de la Cierva y de Hoces · Veure més »

Robert Fogel

Robert William Fogel (Nova York, EUA 1926 - Oak Lawn (Estats Units) 2013) va ser un historiador, economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993.

Nou!!: Historiografia і Robert Fogel · Veure més »

Rodney Hilton

Rodney Hilton (Middleton, Manchester, 1916 - 2002) va ser un historiador anglès especialitzat en el període de transició entre el feudalisme i el capitalisme.

Nou!!: Historiografia і Rodney Hilton · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Historiografia і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Historiografia і Roma · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Historiografia і Salamanca · Veure més »

Santo Domingo de Silos

Santo Domingo de Silos és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Historiografia і Santo Domingo de Silos · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Historiografia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Historiografia і Senat Romà · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Historiografia і Sevilla · Veure més »

Sexualitat

  La sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe de cada persona o animal.

Nou!!: Historiografia і Sexualitat · Veure més »

Sine ira et studio

Sine ira et studio o en català sense rancúnia i sense parcialitat, és una locució llatina que prové de la introducció dels Annals de l'historiador romà Tàcit.

Nou!!: Historiografia і Sine ira et studio · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Nou!!: Historiografia і Sociologia · Veure més »

SPQR

Inscripció a l'Arc de Titus amb la frase «SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS». SPQR és la sigla de Senatus Populusque Romanus, corresponent a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, i que fa referència al govern de l'antiga Roma.

Nou!!: Historiografia і SPQR · Veure més »

Stanley G. Payne

Stanley George Payne és un hispanista nord-americà, nascut a Denton (Texas) el 1934.

Nou!!: Historiografia і Stanley G. Payne · Veure més »

Steven Runciman

Sir James Cochran Stevenson Runciman (7 de juliol de 1903 - 1 de novembre de 2000) va ser un historiador britànic especialitzat en l'edat mitjana.

Nou!!: Historiografia і Steven Runciman · Veure més »

Subjecte (filosofia)

El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.

Nou!!: Historiografia і Subjecte (filosofia) · Veure més »

Subjectivitat

La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.

Nou!!: Historiografia і Subjectivitat · Veure més »

Succés

Diagrama d'un succés A en un espai mostral B Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.

Nou!!: Historiografia і Succés · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Historiografia і Suetoni · Veure més »

Sumeris

Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.

Nou!!: Historiografia і Sumeris · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Historiografia і Tàcit · Veure més »

Teleologia

Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.

Nou!!: Historiografia і Teleologia · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Historiografia і Tercera República Francesa · Veure més »

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Nou!!: Historiografia і Theodor Mommsen · Veure més »

Thomas Kuhn

Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.

Nou!!: Historiografia і Thomas Kuhn · Veure més »

Timbuctu

Timbuctu o millor Timbuctú (Tin Buqt en tamasheq; Tombouctou en francès transcrit Tombuctú) és una ciutat propera al riu Níger, a la regió homònima de Mali.

Nou!!: Historiografia і Timbuctu · Veure més »

Tiranicidi

El tiranicidi és la mort o l'assassinat d'un tirà o un governant injust, normalment pel bé comú.

Nou!!: Historiografia і Tiranicidi · Veure més »

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Nou!!: Historiografia і Tirint · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Historiografia і Titus Livi · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Historiografia і Troia · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Historiografia і Tucídides · Veure més »

Tutankamon

Tutankamon, Tutankhamon o Tutankhàmon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.

Nou!!: Historiografia і Tutankamon · Veure més »

Universalisme

Luniversalisme és una actitud en virtut de la qual es considera una certa visió del món com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i ètnies.

Nou!!: Historiografia і Universalisme · Veure més »

Universitat de Santiago de Compostel·la

Campus Sud. La Universitat de Santiago de Compostel·la (en gallec i oficialment Universidade de Santiago de Compostela) és una universitat pública amb seu a la capital de Galícia i una de les institucions universitàries de major tradició a Europa.

Nou!!: Historiografia і Universitat de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Veda

Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.

Nou!!: Historiografia і Veda · Veure més »

Vere Gordon Childe

Vere Gordon Childe (Sydney, Imperi britànic, 14 d'abril de 1892 – Mt. Victoria, Austràlia, 19 d'octubre de 1957) fou un arqueòleg i filòleg australià, reconegut pels seus treballs sobre prehistòria, especialment pel que fa als processos de neolitització.

Nou!!: Historiografia і Vere Gordon Childe · Veure més »

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Nou!!: Historiografia і Veritat · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Historiografia і Virgili · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Historiografia і Voltaire · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Historiografia і Winston Churchill · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Historiografia і Xenofont · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Historiografia і 1194 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia і 1211 · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Historiografia і 851 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Historiogràfic, Historiogràfica, Historiogràficament, Historiogràfics, Historiògraf, Tendències historiogràfiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »