Similituds entre Barcelona і Història dels Països Catalans
Barcelona і Història dels Països Catalans tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Anarquisme, Àfrica del Nord, Baix Llobregat, Carles Riba i Bracons, Casal de Barcelona, Castell de Montjuïc, Catalanisme, Catalunya, Ciutat, Colonització grega, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Esquerra Republicana de Catalunya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Fortalesa de la Ciutadella, França, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Gènova, Generalitat de Catalunya, Grècia, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Ibers, ..., Indianes, La Barceloneta, Lleida, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Londres, Madrid, Mar Mediterrània, Montjuïc (Barcelona), Montpeller, Neolític, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni de la Humanitat, Península Ibèrica, Pompeu Fabra i Poch, President de la Generalitat de Catalunya, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Setge de Barcelona (1713-1714), València, Vallès Occidental. Ampliar l'índex (23 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Barcelona · Alacant і Història dels Països Catalans ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Barcelona · Anarquisme і Història dels Països Catalans ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Barcelona · Àfrica del Nord і Història dels Països Catalans ·
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Baix Llobregat і Barcelona · Baix Llobregat і Història dels Països Catalans ·
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Barcelona і Carles Riba i Bracons · Carles Riba i Bracons і Història dels Països Catalans ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Barcelona і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Història dels Països Catalans ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Barcelona і Castell de Montjuïc · Castell de Montjuïc і Història dels Països Catalans ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Barcelona і Catalanisme · Catalanisme і Història dels Països Catalans ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Barcelona і Catalunya · Catalunya і Història dels Països Catalans ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Barcelona і Ciutat · Ciutat і Història dels Països Catalans ·
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Barcelona і Colonització grega · Colonització grega і Història dels Països Catalans ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Barcelona і Consell de Cent · Consell de Cent і Història dels Països Catalans ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Barcelona і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Història dels Països Catalans ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Barcelona і Convergència i Unió · Convergència i Unió і Història dels Països Catalans ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història dels Països Catalans ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Barcelona і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història dels Països Catalans ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història dels Països Catalans ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Barcelona і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història dels Països Catalans ·
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Fortalesa de la Ciutadella і Història dels Països Catalans ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Barcelona і França · França і Història dels Països Catalans ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Barcelona і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història dels Països Catalans ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Barcelona і Franquisme · Franquisme і Història dels Països Catalans ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Barcelona і Gènova · Gènova і Història dels Països Catalans ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història dels Països Catalans ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Barcelona і Grècia · Grècia і Història dels Països Catalans ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història dels Països Catalans ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història dels Països Catalans ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Barcelona і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història dels Països Catalans ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història dels Països Catalans ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Barcelona і Ibers · Història dels Països Catalans і Ibers ·
Indianes
Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.
Barcelona і Indianes · Història dels Països Catalans і Indianes ·
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Barcelona і La Barceloneta · Història dels Països Catalans і La Barceloneta ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Barcelona і Lleida · Història dels Països Catalans і Lleida ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Barcelona і Lluís Companys i Jover · Història dels Països Catalans і Lluís Companys i Jover ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Història dels Països Catalans і Lluís Domènech i Montaner ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Barcelona і Londres · Història dels Països Catalans і Londres ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Barcelona і Madrid · Història dels Països Catalans і Madrid ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Barcelona і Mar Mediterrània · Història dels Països Catalans і Mar Mediterrània ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Història dels Països Catalans і Montjuïc (Barcelona) ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Barcelona і Montpeller · Història dels Països Catalans і Montpeller ·
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Barcelona і Neolític · Història dels Països Catalans і Neolític ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona і Parlament de Catalunya · Història dels Països Catalans і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Història dels Països Catalans і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Història dels Països Catalans і Pasqual Maragall i Mira ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Història dels Països Catalans і Patrimoni de la Humanitat ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Barcelona і Península Ibèrica · Història dels Països Catalans і Península Ibèrica ·
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Barcelona і Pompeu Fabra i Poch · Història dels Països Catalans і Pompeu Fabra i Poch ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya · Història dels Països Catalans і President de la Generalitat de Catalunya ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Barcelona і Saragossa · Història dels Països Catalans і Saragossa ·
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Història dels Països Catalans і Sarrià (Barcelona) ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història dels Països Catalans і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Barcelona і València · Història dels Països Catalans і València ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Barcelona і Vallès Occidental · Història dels Països Catalans і Vallès Occidental ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Barcelona і Història dels Països Catalans
- Què tenen en comú Barcelona і Història dels Països Catalans
- Semblances entre Barcelona і Història dels Països Catalans
Comparació entre Barcelona і Història dels Països Catalans
Barcelona té 759 relacions, mentre que Història dels Països Catalans té 657. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 3.74% = 53 / (759 + 657).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Barcelona і Història dels Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: