Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Armand de Fluvià i Escorsa, Austràsia, Bandera, Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Banderes de Catalunya, Bernat Desclot, Carlemany, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Casamiento en casa, Catalanisme, Catalans, Catalunya, Catedral de Girona, Cavall, Centre Catalanista de Santiago de Cuba, Colors HTML, Corona d'Aragó, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu de Sant Jordi, Crist, Cuba, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Dictadura de Primo de Rivera, Dolça de Provença, Edat mitjana, Emblema, Ermessenda de Carcassona, Escut de Catalunya, Escut de l'Aragó, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut de Règim Interior de Catalunya, Estelada, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Franquisme, Getes, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Gualberto Fabricio de Vagad, Guerra Civil espanyola, Guerra d'Independència de Cuba, Guifré el Pilós, Heràldica, Hipòtesi dels lemniscs, ..., Imperi Carolingi, Independentisme català, Jaca, Jaume el Conqueridor, Joan de Montsó, Juan de Molina, Llatí, Llatí medieval, Llegenda, Llegenda de les quatre barres de sang, Lliga Nacionalista Catalana, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III de França, Lucio Marineo Sículo, Mancomunitat de Catalunya, Martí el Jove, Michel Pastoureau, Model de color CMYK, Model de color RGB, Montserrat, Navarra, Normands, Otger Cataló, Països Catalans, Pantone, Pere Antoni Beuter, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Primera Guerra Mundial, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Muntaner, Renaixença, Roma, Sanç Ramires, Sautor, Sàpiens, Símbols nacionals de Catalunya, Segunda parte de la crónica general de España, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Silvestre I, Teologia, Unió Catalanista, València, Víctor Balaguer i Cirera, Vicenç Albert Ballester i Camps, Westfàlia, Woodrow Wilson, 1089, 1204, 1247, 1562, 1860, 1906, 1918, 1995, 1997, 2010, 2014, 29 de gener. Ampliar l'índex (63 més) »
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Alberto Montaner Frutos · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Alfons el Cast · Veure més »
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Austràsia · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Bandera · Veure més »
Bandera de les Illes Balears
La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Bandera de les Illes Balears · Veure més »
Bandera de Mallorca
La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Bandera de Mallorca · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Banderes de Catalunya · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Bernat Desclot · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Carles el Calb · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Casal de Barcelona · Veure més »
Casamiento en casa
Vista del Sobremón, a BiescasEl Casamiento en casa és una institució jurídica aragonesa de font capitular i règim consuetudinari que estipula contràriament als històrics Furs d'Aragó respecte als casos de viudetat i s'estableix inserint un conveni en capítols matrimonials; concretament, en cas de mort de l'hereu/pubilla, s'atorga al cònjuge que s'ha quedat vídu/a la pròrroga de l'úsdefruit vidual, i en cas que aquest vídu/a vulgui contraure un nou matrimoni i sigui autoritzat a fer-ho, al dret que aquest té a comunicar l'úsdefruit vidual al seu nou cònjuge.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Casamiento en casa · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Catalans · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Catedral de Girona · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Cavall · Veure més »
Centre Catalanista de Santiago de Cuba
El Centre Català de Santiago de Cuba fou una entitat social i cultural sense ànim de lucre per a aplegar els catalans de Cuba.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Centre Catalanista de Santiago de Cuba · Veure més »
Colors HTML
En aquest article es descriuen els fonaments del sistema de colors RGB amb vista a fer-los servir en les pàgines HTML.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Colors HTML · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Crónica d'Aragón · Veure més »
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Crónica de Aragón · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Crist · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Cuba · Veure més »
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Nou!!: Bandera de Catalunya і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Dolça de Provença · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Edat mitjana · Veure més »
Emblema
Cosa inusual, aquests àngels porten l'emblema del rei Ricard II d'Anglaterra, que va encarregar aquesta obra, el díptic de Wilton, al voltant del 1400 Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...). En el darrer cas, quan l'entitat és una empresa comercial hom acostuma d'anemenar l'emblema logotip, terme que també s'usa a voltes, abusivament, per a designar tota mena d'emblemes.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Emblema · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Escut de Catalunya · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Escut de l'Aragó · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Espanya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Estatut de Règim Interior de Catalunya
L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Estatut de Règim Interior de Catalunya · Veure més »
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Estelada · Veure més »
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués
fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Faustino Menéndez-Pidal de Navascués · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Franquisme · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Getes · Veure més »
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés · Veure més »
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra d'Independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Heràldica · Veure més »
Hipòtesi dels lemniscs
La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Imperi Carolingi · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Independentisme català · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Jaca · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan de Montsó
Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Joan de Montsó · Veure més »
Juan de Molina
Juan de Molina (Ciudad Real, ~1485 - València?, després del 1552) fou un humanista i traductor castellà.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Juan de Molina · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Llatí · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Llatí medieval · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Llegenda · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Lliga Nacionalista Catalana
Lliga Nacionalista Catalana fou un grup nacionalista català creat a París el 1907 per Salvador Díaz Capdevila, i que editava la revista Pro Catahalonia.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Lliga Nacionalista Catalana · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Lluís III de França · Veure més »
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Nou!!: Bandera de Catalunya і Lucio Marineo Sículo · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Martí el Jove · Veure més »
Michel Pastoureau
és un historiador i investigador francès.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Michel Pastoureau · Veure més »
Model de color CMYK
Cian, magenta, groc i negre CMYK (CMGN en català) acrònim anglès de Cyan Magenta Yellow Key (o blacK) (cian, magenta, groc i clau (o negre)).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Model de color CMYK · Veure més »
Model de color RGB
El model de color RGB es tracta d'un model de color additiu que fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels colors primaris amb què es forma: vermell, verd i blau —que formen l'acrònim anglès (Red, Green, Blue).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Model de color RGB · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Montserrat · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Navarra · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Normands · Veure més »
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Otger Cataló · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Països Catalans · Veure més »
Pantone
Pantone LLC és una empresa amb seu a Carlstadt, Nova Jersey (Estats Units), creadora d'un sistema de control de color per a les arts gràfiques.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Pantone · Veure més »
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Pere Antoni Beuter · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Ramon Muntaner · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Renaixença · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Roma · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Bandera de Catalunya і Sanç Ramires · Veure més »
Sautor
Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Sautor · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Sàpiens · Veure més »
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »
Segunda parte de la crónica general de España
La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Segunda parte de la crónica general de España · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Senyera reial · Veure més »
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Silvestre I · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Teologia · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Bandera de Catalunya і València · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Vicenç Albert Ballester i Camps
Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Vicenç Albert Ballester i Camps · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Westfàlia · Veure més »
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Nou!!: Bandera de Catalunya і Woodrow Wilson · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1089 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1204 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1247 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1562 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1860 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1906 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1918 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1995 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 1997 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 2010 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 2014 · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bandera de Catalunya і 29 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bandera Catalana, Bandera catalana, Barres catalanes, Senyera catalana.
