Ban Chao і Khionites

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ban Chao і Khionites

Ban Chao vs. Khionites

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est. Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Àsia Central і Ban Chao · Àsia Central і Khionites · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Ban Chao і Imperi Kuixan · Imperi Kuixan і Khionites · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Ban Chao і Llengües sinítiques · Khionites і Llengües sinítiques · Veure més »