Ban Chao і Chan-yu

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Ban Chao і Chan-yu

Ban Chao vs. Chan-yu

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est. Xiongnu Chan-yu (xinès 單于 o 单于 pinyin Chányú, forma curta de Chengli Gutu Chanyu (xinès 撐犁孤塗單于 pinyin Chēnglí Gūtu Chányú); segons el Llibre de Han, vol dir Cel, Nen, Immensa aparició) va ser el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i Àsia central durant vuit segles i va ser reemplaçat pel títol "Kagan" l'any 402.

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Ban Chao і Dinastia Han · Chan-yu і Dinastia Han · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Ban Chao і Llengües sinítiques · Chan-yu і Llengües sinítiques · Veure més »

Llibre de Han

Edició de fusta tallada de la dinastia Ming del ''Llibre de Han'' de la col·lecció de la Cambra de la Biblioteca Ningbo Tian Yi La Història de la Dinastia Han Anterior és un clàssic d'història xinesa acabat en el 111 dC, que cobreix la història de la Xina sota el Han occidental del 206 aC fins al 25 dC.

Ban Chao і Llibre de Han · Chan-yu і Llibre de Han · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Ban Chao і Pinyin · Chan-yu і Pinyin · Veure més »

Wade-Giles

El sistema Wade-Giles és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí.

Ban Chao і Wade-Giles · Chan-yu і Wade-Giles · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Ban Chao і Xiongnu · Chan-yu і Xiongnu · Veure més »