Taula de continguts
74 les relacions: Alcalá de Henares, Antonio Zapata y Cisneros, Carles II de Castella, Comte de Cervera, Corts de Castella, Cursa de braus, Dídac d'Alcalà, Diego Velázquez, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Montblanc, Enric IV de França, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip Pròsper d'Àustria, Focs artificials, Foguera, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guerra dels Segadors, Isabel de França, Joan Josep d'Àustria, Joc de canyes, Juan Bautista del Mazo, Las Meninas, Lisboa, Llista de reis de Castella, Lluminàries, Madrid, Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria de Jesús d'Ágreda, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Mascarada, Monarquia d'Espanya, Monestir d'El Escorial, Museu del Prado, Palau del Buen Retiro, Pamplona, Península Itàlica, Plaça Major (Madrid), Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Príncep de Portugal, Príncep de Viana, Privat, Regne de Navarra, Reial Alcàsser de Madrid, Retrat del príncep Baltasar Carles caçador, ... Ampliar l'índex (24 més) »
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Alcalá de Henares
Antonio Zapata y Cisneros
Antonio Zapata y Cisneros, també denominat Antonio Zapata y Mendoza (Madrid, 8 d'octubre de 1550 - ib. 27 d'abril de 1635) va ser bisbe de Cadis i Pamplona, arquebisbe de Burgos i cardenal, conseller d'estat de Felip III, virrei de Nàpols i inquisidor general.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Antonio Zapata y Cisneros
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Carles II de Castella
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Comte de Cervera
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Corts de Castella
Cursa de braus
La cursa de braus, o correguda de toros és un espectacle comercialitzat de tauromàquia on els homes (anomenat torero) s'enfronten contra un toro a peu o a cavall.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Cursa de braus
Dídac d'Alcalà
Diego de San Nicolás, conegut com a Diego de Alcalá (San Nicolás del Puerto (Sevilla), 14 de novembre de 1400 – Alcalá de Henares (Madrid), 13 de novembre de 1463) va ser un germà llec franciscà observant, venerat com a sant per l'Església catòlica com a Sant Dídac d'Alcalà, va ser canonitzat el 1588: va ser el primer germà llec franciscà que va arribar als altars.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Dídac d'Alcalà
Diego Velázquez
Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Diego Velázquez
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Ducat de Montblanc
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Enric IV de França
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Felip IV de Castella
Felip Pròsper d'Àustria
Felip Pròsper d'Àustria (Madrid, 28 de novembre de 1657 - 1 de novembre de 1661) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip IV de Castella i de la seva segona esposa, Maria Anna d'Àustria.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Felip Pròsper d'Àustria
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Focs artificials
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Foguera
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Guerra dels Segadors
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Isabel de França
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Joan Josep d'Àustria
Joc de canyes
XVI a la plaça Major de Madrid. El joc de canyes és un joc de lluita d'origen militar de gran celebració a Espanya des del al, juntament amb les festes de lluminàries en moltes de les seves places majors.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Joc de canyes
Juan Bautista del Mazo
''Vista de Saragossa'', Museo del Prado. Juan Bautista Martínez del Mazo (Beteta?, província de Conca, 1605 - Madrid, 1667) fou un pintor espanyol, gendre i ajudant de Velázquez.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Juan Bautista del Mazo
Las Meninas
Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Las Meninas
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Lisboa
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Llista de reis de Castella
Lluminàries
El terme lluminària ve del llatí lumen i significa literalment "objecte que difon llum", però, en una accepció més àmplia, s'utilitza per indicar el vessant festiu que la llum ha tingut en el marc de les celebracions patrimonials arreu del món, però molt especialment a la Mar Mediterrània.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Lluminàries
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Madrid
Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Margarida Maria Teresa d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1651-Viena, 12 de març de 1673) va ser infanta d'Espanya, filla de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria de Jesús d'Ágreda
María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 1602 — 24 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, franciscana de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Maria de Jesús d'Ágreda
Maria de Mèdici (regent de França)
Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Maria de Mèdici (regent de França)
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Mascarada
Jaume I. La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el i primeria del, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Mascarada
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Monarquia d'Espanya
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Monestir d'El Escorial
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Museu del Prado
Palau del Buen Retiro
El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Palau del Buen Retiro
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Pamplona
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Península Itàlica
Plaça Major (Madrid)
La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Plaça Major (Madrid)
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Príncep d'Astúries
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Príncep de Girona
Príncep de Portugal
Príncep de Portugal va ser el títol de l'hereu al tron del regne de Portugal des de 1433 a 1645.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Príncep de Portugal
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Príncep de Viana
Privat
Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Privat
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Regne de Navarra
Reial Alcàsser de Madrid
El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Reial Alcàsser de Madrid
Retrat del príncep Baltasar Carles caçador
El Retrat de Príncep Baltasar Carles caçador va ser pintat per Velázquez el 1635 i es conserva al Museu del Prado a Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Retrat del príncep Baltasar Carles caçador
Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carles
El retrat eqüestre del príncep Baltasar Carles va ser pintat per Diego Velázquez el 1635 i es conserva en el Museu del Prado.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Retrat eqüestre del príncep Baltasar Carles
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Roma
San Jerónimo el Real
San Jerónimo el Real, anomenat popularment «Los Jerónimos», és un temple parroquial catòlic de Madrid, propietat de l'arquebisbat de Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і San Jerónimo el Real
San Lorenzo de El Escorial
San Lorenzo de El Escorial, també anomenat esporàdiament en català com Sant Llorenç de l'Escorial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і San Lorenzo de El Escorial
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Saragossa
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Senyor de Balaguer
Te Deum
Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Te Deum
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Tractat dels Pirineus
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і Verola
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 12 de novembre
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1629
1635
; Països Catalans.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1635
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1640
1643
;Països Catalans.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1643
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1645
1646
;Països Catalans.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 1646
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 17 d'octubre
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 21 de juny
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 25 de maig
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 3 d'octubre
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 4 de novembre
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 7 de maig
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Baltasar Carles d'Àustria і 9 d'octubre
També conegut com Baltasar Carles, Baltasar Carles d'Habsburg, Baltasar d'Habsburg, Baltasar d'Habsburg i de Borbó.