Baix fràncic і Llengües germàniques occidentals

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Baix fràncic і Llengües germàniques occidentals

Baix fràncic vs. Llengües germàniques occidentals

Els idiomes baix fràncics (en neerlandès: Nederfrankisch; en baix alemany: Nedderfranksche Spraken, en alemany: Niederfränkisch; en francès: bas francique) són una agrupació de diverses llengües germàniques occidentals parlades als Països Baixos, a la Bèlgica septentrional (Flandes), a un racó septentrional de França (el departament de Nord), i a una franja occidental d'Alemanya tocant als Països Baixos, la regió de la Baixa Renània (Niederrhein), que tenen un origen comú en el baix fràncic antic. Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Afrikaans і Baix fràncic · Afrikaans і Llengües germàniques occidentals · Veure més »

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Baix alemany і Baix fràncic · Baix alemany і Llengües germàniques occidentals · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Baix fràncic і Francès · Francès і Llengües germàniques occidentals · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Baix fràncic і Neerlandès · Llengües germàniques occidentals і Neerlandès · Veure més »