46 les relacions: Abkhàzia, Akhiovit, Amatuní, Apahunik, Armènia, Arxarunik, Ayrarat, Azerbaidjan, Bagrat III l'Unificador, Bagratuní, Bahçesaray (Van), Bassèn, Bogha al-Khabir, Erciş, Erzurum, Gabelian, Gagik I d'Ani, Imperi Seljúcida, Klardjètia, Mamikonian, Manazkert, Ostikan, Província d'Aragatsotn, Província de Xirak, Rawwàdides, Regne de Kars, Samarra, Sembat I el Màrtir, Sper, Taron, Tauruberan, Valarshakert, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1071, 15 d'abril, 25 d'abril, 577, 645, 771, 772, 851, 860, 910, 914, 915, 993.
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Bagrevand і Abkhàzia · Veure més »
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Bagrevand і Akhiovit · Veure més »
Amatuní
Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.
Nou!!: Bagrevand і Amatuní · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Bagrevand і Apahunik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Bagrevand і Armènia · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Bagrevand і Arxarunik · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Bagrevand і Ayrarat · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Bagrevand і Azerbaidjan · Veure més »
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Nou!!: Bagrevand і Bagrat III l'Unificador · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Bagrevand і Bagratuní · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Bagrevand і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Bagrevand і Bassèn · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Bagrevand і Bogha al-Khabir · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Bagrevand і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Bagrevand і Erzurum · Veure més »
Gabelian
Els Gabelian o Gabeluni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al Gabelianq, al sud-oest de la província de l'Airarat a la riba dreta del riu Araxes, enfront del territori dels Abekhian.
Nou!!: Bagrevand і Gabelian · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Bagrevand і Gagik I d'Ani · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Bagrevand і Imperi Seljúcida · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Bagrevand і Klardjètia · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Bagrevand і Mamikonian · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Bagrevand і Manazkert · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Bagrevand і Ostikan · Veure més »
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Bagrevand і Província d'Aragatsotn · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Bagrevand і Província de Xirak · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Bagrevand і Rawwàdides · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Bagrevand і Regne de Kars · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Bagrevand і Samarra · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Bagrevand і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Bagrevand і Sper · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Bagrevand і Taron · Veure més »
Tauruberan
Tauruberan o Turuberan fou una província de l'antiga Armènia, a l'oest i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat.
Nou!!: Bagrevand і Tauruberan · Veure més »
Valarshakert
Valarshakert fou la principal ciutat del Bagrevand, a la província d'Airarat, a Armènia.
Nou!!: Bagrevand і Valarshakert · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Bagrevand і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 1071 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bagrevand і 15 d'abril · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bagrevand і 25 d'abril · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bagrevand і 577 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bagrevand і 645 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 772 · Veure més »
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bagrevand і 851 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 860 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 910 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 914 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 915 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Bagrevand і 993 · Veure més »