Bacteris і Salmonel·la

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Bacteris і Salmonel·la

Bacteris vs. Salmonel·la

lang. La salmonel·la (Salmonella) és un gènere bacterià caracteritzat per ser bacils gram negatius, anaerobis facultatius, amb flagels perítrics que rodegen al microorganisme i no desenvolupa càpsula ni espora.

Anaerobi facultatiu

Els bacteris areobis i anaerobis poden ser identificats en un medi de cultiu líquid: 1. Aerobi obligat2. Anaerobi obligat3. '''Organisme anaerobi facultatiu''' (continuum amb "organisme aerobi ''facultatiu''")4. Microaeròfil5. Aerotolerant Un organisme anerobi facultatiu és un organisme, normalment un bacteri, que fa ATP per respiració aeròbica si està present l'oxigen però que en absència d'aquest és també capaç de canviar cap a la fermentació.

Anaerobi facultatiu і Bacteris · Anaerobi facultatiu і Salmonel·la · Veure més »

Bacil

''B. subtilis'' Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó o coma, quan s'observen al microscopi.

Bacil і Bacteris · Bacil і Salmonel·la · Veure més »

Bacteri gramnegatiu

''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

Bacteri gramnegatiu і Bacteris · Bacteri gramnegatiu і Salmonel·la · Veure més »

Càpsula bacteriana

Diagrama d'estructures extracel·lulars bacterianes: 1.-càpsula, 2.- capa mucosa o glucocàlix, 3.-biopel·lícula. La càpsula bacteriana és una capa rígida amb el contorn ben definit que recobreix externament la paret cel·lular d'alguns bacteris (tant grampositius com gramnegatius).

Bacteris і Càpsula bacteriana · Càpsula bacteriana і Salmonel·la · Veure més »

Diarrea

La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.

Bacteris і Diarrea · Diarrea і Salmonel·la · Veure més »

Febre tifoide

La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.

Bacteris і Febre tifoide · Febre tifoide і Salmonel·la · Veure més »

Microbiologia

Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".

Bacteris і Microbiologia · Microbiologia і Salmonel·la · Veure més »