Similituds entre Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic
Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Babilònia, Diodor de Sicília, Estrabó, Heròdot, Iraq, Jardins penjants de Babilònia, Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen, Mesopotàmia, Nabucodonosor II, Període hel·lenístic, Porta d'Ixtar, Quint Curci Ruf, Temple de Salomó.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Babilònia (ciutat) · Alexandre el Gran і Set meravelles del món antic ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Babilònia (ciutat) · Babilònia і Set meravelles del món antic ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Babilònia (ciutat) і Diodor de Sicília · Diodor de Sicília і Set meravelles del món antic ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Babilònia (ciutat) і Estrabó · Estrabó і Set meravelles del món antic ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Babilònia (ciutat) і Heròdot · Heròdot і Set meravelles del món antic ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Babilònia (ciutat) і Iraq · Iraq і Set meravelles del món antic ·
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.
Babilònia (ciutat) і Jardins penjants de Babilònia · Jardins penjants de Babilònia і Set meravelles del món antic ·
Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen
Maerten van Heemskerck o Marten Jacobsz Heemskerk van Veen (1 de juny de 1498 a Heemskerk– 1 d'octubre de 1574 a Haarlem) va ser un pintor neerlandès, gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem.
Babilònia (ciutat) і Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen · Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen і Set meravelles del món antic ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Babilònia (ciutat) і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Set meravelles del món antic ·
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Babilònia (ciutat) і Nabucodonosor II · Nabucodonosor II і Set meravelles del món antic ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Babilònia (ciutat) і Període hel·lenístic · Període hel·lenístic і Set meravelles del món antic ·
Porta d'Ixtar
La porta d'Ixtar (en assiri:, transliterat: Darwaza Ištar, en àrab:بوابة عشتار) era una de les vuit portes d'accés a la ciutat interior de Babilònia.
Babilònia (ciutat) і Porta d'Ixtar · Porta d'Ixtar і Set meravelles del món antic ·
Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.
Babilònia (ciutat) і Quint Curci Ruf · Quint Curci Ruf і Set meravelles del món antic ·
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Babilònia (ciutat) і Temple de Salomó · Set meravelles del món antic і Temple de Salomó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic
- Què tenen en comú Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic
- Semblances entre Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic
Comparació entre Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic
Babilònia (ciutat) té 80 relacions, mentre que Set meravelles del món antic té 122. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 6.93% = 14 / (80 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Babilònia (ciutat) і Set meravelles del món antic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: