Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia
Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Accadi, Alexandre el Gran, Assíria, Assurbanipal, Babilònia, Borsippa, Captiveri babiloni, Dilbat, Elam, Enki, Esagila, Escriptura cuneïforme, Etemenanki, Eufrates, Hammurabi, Heròdot, Hitites, Imperi Accadi, Imperi Aquemènida, Imperi Neoassiri, Imperi Neobabilònic, Iraq, Ixtar, Jardins penjants de Babilònia, Kix, Kutha, Marad, Marduk, Mari (Mesopotàmia), Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen, ..., Mesopotàmia, Museu de Pèrgam, Nabopolassar, Nabu, Nabucodonosor II, Nínive, Nippur, Període hel·lenístic, Porta d'Ixtar, Sargon d'Accad, Sargon II, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Sippar, Sumer, Temple de Salomó, Tercera dinastia d'Ur, Torre de Babel, Uruk, Zigurat. Ampliar l'índex (20 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Accadi і Babilònia (ciutat) · Accadi і Història de Mesopotàmia ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Babilònia (ciutat) · Alexandre el Gran і Història de Mesopotàmia ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Babilònia (ciutat) · Assíria і Història de Mesopotàmia ·
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Assurbanipal і Babilònia (ciutat) · Assurbanipal і Història de Mesopotàmia ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Babilònia (ciutat) · Babilònia і Història de Mesopotàmia ·
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Babilònia (ciutat) і Borsippa · Borsippa і Història de Mesopotàmia ·
Captiveri babiloni
Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.
Babilònia (ciutat) і Captiveri babiloni · Captiveri babiloni і Història de Mesopotàmia ·
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Babilònia (ciutat) і Dilbat · Dilbat і Història de Mesopotàmia ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Babilònia (ciutat) і Elam · Elam і Història de Mesopotàmia ·
Enki
Enki (sumeri: 𒂗𒆠) o Ea va ser una divinitat sumèria de la ciutat d'Èridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur.
Babilònia (ciutat) і Enki · Enki і Història de Mesopotàmia ·
Esagila
Esagila fou un dels temples de Babilònia, el seu nom, d'origen sumeri, significa "el que aixeca el cap".
Babilònia (ciutat) і Esagila · Esagila і Història de Mesopotàmia ·
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Babilònia (ciutat) і Escriptura cuneïforme · Escriptura cuneïforme і Història de Mesopotàmia ·
Etemenanki
Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al per la dinastia Caldea.
Babilònia (ciutat) і Etemenanki · Etemenanki і Història de Mesopotàmia ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Babilònia (ciutat) і Eufrates · Eufrates і Història de Mesopotàmia ·
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Babilònia (ciutat) і Hammurabi · Hammurabi і Història de Mesopotàmia ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Babilònia (ciutat) і Heròdot · Heròdot і Història de Mesopotàmia ·
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Babilònia (ciutat) і Hitites · Història de Mesopotàmia і Hitites ·
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Babilònia (ciutat) і Imperi Accadi · Història de Mesopotàmia і Imperi Accadi ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Babilònia (ciutat) і Imperi Aquemènida · Història de Mesopotàmia і Imperi Aquemènida ·
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Babilònia (ciutat) і Imperi Neoassiri · Història de Mesopotàmia і Imperi Neoassiri ·
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Babilònia (ciutat) і Imperi Neobabilònic · Història de Mesopotàmia і Imperi Neobabilònic ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Babilònia (ciutat) і Iraq · Història de Mesopotàmia і Iraq ·
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Babilònia (ciutat) і Ixtar · Història de Mesopotàmia і Ixtar ·
Jardins penjants de Babilònia
XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.
Babilònia (ciutat) і Jardins penjants de Babilònia · Història de Mesopotàmia і Jardins penjants de Babilònia ·
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Babilònia (ciutat) і Kix · Història de Mesopotàmia і Kix ·
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Babilònia (ciutat) і Kutha · Història de Mesopotàmia і Kutha ·
Marad
Marad fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell Wannat es-Sadum o Tell as-Sadoum, Iraq). Estava situada a l'oest de la branca occidental de l'Eufrates superior, a l'oest de Nippur i al nord-oest de Kazallu i a 50 km al sud-est de Kish, a la riba de l'Arahtu. Fou establerta vers el 2700 aC. Va ser conquerida per Sargon I abans del 2330 aC. Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC sense èxit. El 2224 aC tenia per rei a Lipitili, un fill de Naramsin de Akkad. Després va seguir la història general de les ciutats sumeries. El ziggurat d'E-igi-kalama fou dedicat a Ninurta el deu de la terra i l'agricultura i a la deïtat tutelar Lugalmarada (o Lugal-Amarda) i fou construït pel fill de Naramsin. El jaciment arqueològic cobreix una àrea d'unes 124 hectàrees. Fou excavada per un equip de la universitat de Qādisiyyah dirigit per Naal Hannoon, el 1990, i el 2005 i 2007 per un equip de la mateix universitat dirigit per Abbas Al-Hussainy. la publicació de les dues darrers campanyes està en curs.
Babilònia (ciutat) і Marad · Història de Mesopotàmia і Marad ·
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Babilònia (ciutat) і Marduk · Història de Mesopotàmia і Marduk ·
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Babilònia (ciutat) і Mari (Mesopotàmia) · Història de Mesopotàmia і Mari (Mesopotàmia) ·
Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen
Maerten van Heemskerck o Marten Jacobsz Heemskerk van Veen (1 de juny de 1498 a Heemskerk– 1 d'octubre de 1574 a Haarlem) va ser un pintor neerlandès, gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem.
Babilònia (ciutat) і Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen · Història de Mesopotàmia і Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Babilònia (ciutat) і Mesopotàmia · Història de Mesopotàmia і Mesopotàmia ·
Museu de Pèrgam
Lleons en baix relleu a la Porta d'Ixtar El Museu de Pèrgam (en alemany Pergamonmuseum) és un museu d'art d'Alemanya que pertany al grup museístic de l'Illa dels Museus, la qual agrupa diversos dels museus més representatius de la ciutat de Berlín.
Babilònia (ciutat) і Museu de Pèrgam · Història de Mesopotàmia і Museu de Pèrgam ·
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Babilònia (ciutat) і Nabopolassar · Història de Mesopotàmia і Nabopolassar ·
Nabu
Escultura de bronze de Nabu a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Nabu (accadi: 𒀭𒀝; siríac: ܢܒܘ) va ser el deu mesopotami de la saviesa i de l'escriptura.
Babilònia (ciutat) і Nabu · Història de Mesopotàmia і Nabu ·
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Babilònia (ciutat) і Nabucodonosor II · Història de Mesopotàmia і Nabucodonosor II ·
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Babilònia (ciutat) і Nínive · Història de Mesopotàmia і Nínive ·
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Babilònia (ciutat) і Nippur · Història de Mesopotàmia і Nippur ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Babilònia (ciutat) і Període hel·lenístic · Història de Mesopotàmia і Període hel·lenístic ·
Porta d'Ixtar
La porta d'Ixtar (en assiri:, transliterat: Darwaza Ištar, en àrab:بوابة عشتار) era una de les vuit portes d'accés a la ciutat interior de Babilònia.
Babilònia (ciutat) і Porta d'Ixtar · Història de Mesopotàmia і Porta d'Ixtar ·
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Babilònia (ciutat) і Sargon d'Accad · Història de Mesopotàmia і Sargon d'Accad ·
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Babilònia (ciutat) і Sargon II · Història de Mesopotàmia і Sargon II ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Babilònia (ciutat) і Selèucia del Tigris · Història de Mesopotàmia і Selèucia del Tigris ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Babilònia (ciutat) і Seleuc I Nicàtor · Història de Mesopotàmia і Seleuc I Nicàtor ·
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Babilònia (ciutat) і Sippar · Història de Mesopotàmia і Sippar ·
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Babilònia (ciutat) і Sumer · Història de Mesopotàmia і Sumer ·
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Babilònia (ciutat) і Temple de Salomó · Història de Mesopotàmia і Temple de Salomó ·
Tercera dinastia d'Ur
Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur. La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix.
Babilònia (ciutat) і Tercera dinastia d'Ur · Història de Mesopotàmia і Tercera dinastia d'Ur ·
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Babilònia (ciutat) і Torre de Babel · Història de Mesopotàmia і Torre de Babel ·
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Babilònia (ciutat) і Uruk · Història de Mesopotàmia і Uruk ·
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Babilònia (ciutat) і Zigurat · Història de Mesopotàmia і Zigurat ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia
- Què tenen en comú Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia
- Semblances entre Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia
Comparació entre Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia
Babilònia (ciutat) té 80 relacions, mentre que Història de Mesopotàmia té 857. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 5.34% = 50 / (80 + 857).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Babilònia (ciutat) і Història de Mesopotàmia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
