Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Axioma і Lògica proposicional
Axioma і Lògica proposicional tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Argument, Aristòtil, Connectiva lògica, Gottlob Frege, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lògica matemàtica, Llenguatge formal, Negació, Principi de no contradicció, Raonament deductiu, Tautologia (lògica).
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Argument і Axioma · Argument і Lògica proposicional ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Axioma · Aristòtil і Lògica proposicional ·
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Axioma і Connectiva lògica · Connectiva lògica і Lògica proposicional ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Axioma і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Lògica proposicional ·
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Axioma і Lògica de primer ordre · Lògica de primer ordre і Lògica proposicional ·
Lògica de segon ordre
Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.
Axioma і Lògica de segon ordre · Lògica de segon ordre і Lògica proposicional ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Axioma і Lògica matemàtica · Lògica matemàtica і Lògica proposicional ·
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Axioma і Llenguatge formal · Lògica proposicional і Llenguatge formal ·
Negació
La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.
Axioma і Negació · Lògica proposicional і Negació ·
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Axioma і Principi de no contradicció · Lògica proposicional і Principi de no contradicció ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Axioma і Raonament deductiu · Lògica proposicional і Raonament deductiu ·
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Axioma і Tautologia (lògica) · Lògica proposicional і Tautologia (lògica) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Axioma і Lògica proposicional
- Què tenen en comú Axioma і Lògica proposicional
- Semblances entre Axioma і Lògica proposicional
Comparació entre Axioma і Lògica proposicional
Axioma té 111 relacions, mentre que Lògica proposicional té 37. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 8.11% = 12 / (111 + 37).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Lògica proposicional. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
