Taula de continguts
84 les relacions: Aguascalientes, Agustí I de Mèxic, Agustín de Iturbide y Green, Agustín Jerónimo de Iturbide, Ahuízotl, Amèrica Central, Benito Pablo Juárez García, Capitania General de Cuba, Carles Felip d'Habsburg, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlota de Mèxic, Castell de Chapultepec, Chihuahua (ciutat), Ciutat de Mèxic, Civilització asteca, Conquesta, Conquesta de l'Imperi Asteca, Coyoacán, Cuauhtémoc, Dinastia Habsburg-Iturbide, Dinastia Iturbide, Espanya, Estat de Guerrero, Estats Units d'Amèrica, Europa, Golf de Mèxic, Guatemala, Hernán Cortés, Hondures, Hueyi tlatoani, Imperi Espanyol, Imperi Mexicà, Independència de Mèxic, Isabel Moctezuma, La Nit Trista, Llista d'emperadors de Mèxic, Massacre de Tóxcatl, Maximilià I de Mèxic, Mèxic, Metztitlán (municipi), Moctezuma II, Monarquies americanes, Napoleó Bonaparte, Oceà Pacífic, Pánfilo de Narváez, Pedro de Alvarado, Província, Puebla de Zaragoza, Regne de Mèxic, República de Tlaxcala, ... Ampliar l'índex (34 més) »
- Emperadors de Mèxic
- Imperi Mexicà
Aguascalientes
* Estat d'Aguascalientes.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Aguascalientes
Agustí I de Mèxic
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Agustí I de Mèxic
Agustín de Iturbide y Green
Agustín de Iturbide y Green va néixer a Ciutat de Mèxic el 2 d'abril de 1863, va ser el fill únic d'Ángel de Iturbide (germà d'Agustín de Iturbide) i de la seva esposa estatunidenca Alicia Green.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Agustín de Iturbide y Green
Agustín Jerónimo de Iturbide
Agustín Jerónimo de Iturbide (Valladolid (actualment Morelia), Mèxic, 30 de setembre de 1807 - Nova York, Estats Units, 11 de desembre de 1866), va ser un militar mexicà, que fou hereu oficial de la corona de Mèxic en l'efímer Primer Imperi Mexicà entre 1822 i 1823 com a Príncep Imperial, presumpte hereu entre 1823 i 1824, i pretendent al tron de 1824 a 1864, any en què va cedir els seus drets a l'arxiduc Maximilià I de Mèxic quan es va establir el Segon Imperi Mexicà.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Agustín Jerónimo de Iturbide
Ahuízotl
En la mitologia asteca, l'ahuízotl és un monstre aquàtic amb la grandària i forma general de gos, però amb mans i peus de mico, orelles punxegudes i cobert de pelatge gris fosc d'aspecte relliscós que, fora de l'aigua una vegada mullat, s'enduria en metxes que semblaven espines per les quals l'ahuízotl rep el seu nom: en nàhuatl a(tl) significa 'aigua' i huiz(tli) 'espina'.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Ahuízotl
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Amèrica Central
Benito Pablo Juárez García
fou un president mexicà amerindi zapoteca.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Benito Pablo Juárez García
Capitania General de Cuba
La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Capitania General de Cuba
Carles Felip d'Habsburg
Carles Felip d'Habsburg-Lorena i Arenberg (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 d'octubre de 1954) és el segon fill i primer home de l'arxiduc Félix d'Habsburg-Lorena i de la princesa i duquessa Ana Eugenia d'Arenberg, per línia paterna és net del Beat Carles I d'Àustria i IV d'Hongria i de l'emperadriu Zita, i nebot rebesnet de l'emperador Maximilià I de Mèxic i de l'emperadriu Carlota de Mèxic, i de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria i l'emperadriu Isabel d'Àustria més coneguda com a "Sissi".
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Carles Felip d'Habsburg
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlota de Mèxic
Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Carlota de Mèxic
Castell de Chapultepec
El castell de Chapultepec (castillo de Chapultepec en castellà) és un palau construït sobre el turó de Chapultepec, que avui dia es troba al centre del parc de Chapultepec, un dels parcs més grans del món i antic jardí botànic de Tenochtitlan, amb 6 km² de superfície.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Castell de Chapultepec
Chihuahua (ciutat)
La ciutat de Chihuahua és la capital de l'estat mexicà homònim de Chihuahua, localitzat al nord de Mèxic, i del seu propi municipi.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Chihuahua (ciutat)
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Ciutat de Mèxic
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Civilització asteca
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Conquesta
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Conquesta de l'Imperi Asteca
Coyoacán
Zona urbana de Coyoacán, el 1929. Coyoacán (Nàhuatl: coyo-hua-can, lloc de coiots) és una de les 16 delegacions o subdistrictes del Districte Federal mexicà.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Coyoacán
Cuauhtémoc
Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Cuauhtémoc
Dinastia Habsburg-Iturbide
Escut d'armes de la dinastia de '''Habsburg-Iturbide''' La dinastia Habsburg-Iturbide o Casa d'Habsburg-Iturbide fou la segona dinastia imperial després de la Dinastia Iturbide, l'antiga dinastia imperial de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Dinastia Habsburg-Iturbide
Dinastia Iturbide
La Dinastia Iturbide o Casa de Iturbide és l'antiga dinastia imperial de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Dinastia Iturbide
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Espanya
Estat de Guerrero
Guerrero és un dels 31 estats de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Estat de Guerrero
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Estats Units d'Amèrica
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Europa
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Golf de Mèxic
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Guatemala
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Hernán Cortés
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Hondures
Hueyi tlatoani
Còdex amb les conquestes d'Izcóatl El huei tlàtoani (amb les ortografies alternatives de weyi tlahtoani, uey tlajtoani o hueyi tlahtoani; i en plural huei tlàtòquê) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Hueyi tlatoani
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Imperi Espanyol
Imperi Mexicà
* Primer Imperi Mexicà (1821-1823).
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Imperi Mexicà
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Independència de Mèxic
Isabel Moctezuma
Escut dels Comtes de Miravalle (descendents de l'emperador mexica Moctezuma II) Tecuixpo Ixtlaxóchitl (circa 1509-1550), rebatejada com Isabel Moctezuma, va ser filla del novè uei tlatoani Moctezuma II i consort de Cuauhtlàhuac, de Cuauhtémoc i de Juan Cano de Saavedra.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Isabel Moctezuma
La Nit Trista
La Nit Trista (del castellà, La Noche Triste) va ser una batalla que va tenir lloc el 1520 a Tenotxtítlan, a Mèxic, entre les forces asteques i els espanyols, dins del context de la conquesta de Mèxic duta a terme pels mateixos espanyols.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і La Nit Trista
Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Llista d'emperadors de Mèxic
Massacre de Tóxcatl
Matança del Temple Major. Pintura trobada al ''Còdex Durán''. La Matança de Tóxcatl, també coneguda com a Matança del Temple Major, va ser un episodi de la Conquesta de Mèxic en el qual els espanyols van massacrar els mexiques (també anomenats asteques) quan aquests es trobaven fent una cerimònia als déus Tezcatlipōca i Huitzilopochtli.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Massacre de Tóxcatl
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Maximilià I de Mèxic
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Mèxic
Metztitlán (municipi)
Metztitlán és un dels vuitanta-quatre municipis de l'estat d'Hidalgo.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Metztitlán (municipi)
Moctezuma II
''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Moctezuma II
Monarquies americanes
En l'actualitat hi ha a Amèrica catorze estats que es regeixen per una monarquia.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Monarquies americanes
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Napoleó Bonaparte
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Oceà Pacífic
Pánfilo de Narváez
Pánfilo de Narváez (Navalmanzano?, Segòvia, ca. 1470 – Florida, 1528) fou un militar, adelantado i conquistador espanyol, nomenat governador de la Florida.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Pánfilo de Narváez
Pedro de Alvarado
Pedro de Alvarado (Badajoz, Corona de Castella, 1485 - Guadalajara, Virregnat de Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador castellà que va participar en l'ocupació de Cuba, en l'exploració per Juan de Grijalva de les costes de la península de Yucatán i del Golf de Mèxic, i en la conquesta de Mèxic dirigida per Hernán Cortés.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Pedro de Alvarado
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Província
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Puebla de Zaragoza
Regne de Mèxic
Escut del Regne de Mèxic El Regne de Mèxic (oficialment Reyno de México Tenvxtitlan) va ser un territori administratiu de l'Imperi espanyol, políticament governat i dependent del Virregnat de Nova Espanya, també va ser un dels regnes al costat del Regne de Nova Galícia, el Regne de Nova Biscaia, el Regne de Guatemala i el Nou Regne de León que van conformar el Virregnat de Nova Espanya.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Regne de Mèxic
República de Tlaxcala
La República de Tlaxcala, també coneguda com a Confederació de Tlaxcala, va ser la unió de quatre estats de llengua nàhuatl: Tepeticpac, Tizatlán, Ocotelulco i Quiahuiztlán, que se situaven en la part oriental de la vall de Mèxic, en els actuals estats de Tlaxcala i Pobla.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і República de Tlaxcala
Tenochtitlán
Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Tenochtitlán
Tlaxcalteques
Els Tlaxcalteques van ser un grup ètnic del Mèxic precolombí que van governar alguns cacicats.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Tlaxcalteques
Toluca
La ciutat de Toluca, oficialment Toluca de Lerdo, és la capital de l'estat de Mèxic i la segona conurbació més gran de l'estat, després de la conurbació que envolta la ciutat de Mèxic.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Toluca
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Verola
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і Virregnat de Nova Espanya
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 10 de setembre
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 13 d'agost
1418
;Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1418
1427
Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1427
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1440
1469
(Brescia.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1469
1481
; Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1481
1486
Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1486
1487
Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1487
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1499
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1502
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1519
1521
;Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1521
1821
;Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1821
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1829
1863
;Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1863
1864
;Països Catalans.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1864
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1867
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1925
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 1949
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 2 de setembre
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 25 de febrer
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 25 de gener
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 25 de novembre
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 28 de febrer
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 29 de juny
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 30 de juny
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 7 de setembre
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors de Mèxic і 8 de novembre
Vegeu també
Emperadors de Mèxic
- Agustí I de Mèxic
- Llista d'emperadors de Mèxic
- Maximilià I de Mèxic
Imperi Mexicà
- Dinastia Iturbide
- José Manuel de Herrera
- Llista d'emperadors de Mèxic
- Príncep de Mèxic
- Primer Imperi Mexicà
- Regència mexicana
- Segon Imperi Mexicà
També conegut com Axayàcatl, Cuauhtlàhuac, Emperador de Mèxic, Moctezuma I, Tízoc.