Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Austràsia і Dinastia merovíngia
Austràsia і Dinastia merovíngia tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Bèlgica, Borgonya, Caribert I, Carles Martell, Clodomir, Clodoveu I, Clodoveu IV, Clotari I, Clotari II, Clotari III, Clotari IV, Dagobert I, Dagobert II, Dagobert III, Dinastia carolíngia, França, Francs, Guntram de Borgonya, Khildebert I, Khildebert II, Khildebert III, Khildebert l'Adoptat, Khilderic II, Khilderic III, Khilperic I, Khilperic II, Majordom de palau, Metz, Nèustria, ..., Orleans, París, Pipí I el Breu, Regne Franc, Reis mandrosos, Sàpiens, Sigebert I, Sigebert II, Sigebert III, Teodobald, Teodobert I, Teodobert II, Teodoric I d'Austràsia, Teodoric II de Borgonya i Austràsia, Teodoric III (rei dels francs), Teodoric IV (rei dels francs). Ampliar l'índex (16 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Austràsia · Alemanya і Dinastia merovíngia ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Austràsia і Bèlgica · Bèlgica і Dinastia merovíngia ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Austràsia і Borgonya · Borgonya і Dinastia merovíngia ·
Caribert I
Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.
Austràsia і Caribert I · Caribert I і Dinastia merovíngia ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Austràsia і Carles Martell · Carles Martell і Dinastia merovíngia ·
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Austràsia і Clodomir · Clodomir і Dinastia merovíngia ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Austràsia і Clodoveu I · Clodoveu I і Dinastia merovíngia ·
Clodoveu IV
Clodoveu IV (llatí: Chlodoveus; francès: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys després.
Austràsia і Clodoveu IV · Clodoveu IV і Dinastia merovíngia ·
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Austràsia і Clotari I · Clotari I і Dinastia merovíngia ·
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Austràsia і Clotari II · Clotari II і Dinastia merovíngia ·
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Austràsia і Clotari III · Clotari III і Dinastia merovíngia ·
Clotari IV
Clotari IV (vers 652–vers 719), va ser designat rei d'Austràsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717.
Austràsia і Clotari IV · Clotari IV і Dinastia merovíngia ·
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Austràsia і Dagobert I · Dagobert I і Dinastia merovíngia ·
Dagobert II
Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).
Austràsia і Dagobert II · Dagobert II і Dinastia merovíngia ·
Dagobert III
Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys després.
Austràsia і Dagobert III · Dagobert III і Dinastia merovíngia ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Austràsia і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Dinastia merovíngia ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Austràsia і França · Dinastia merovíngia і França ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Austràsia і Francs · Dinastia merovíngia і Francs ·
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Austràsia і Guntram de Borgonya · Dinastia merovíngia і Guntram de Borgonya ·
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Austràsia і Khildebert I · Dinastia merovíngia і Khildebert I ·
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Austràsia і Khildebert II · Dinastia merovíngia і Khildebert II ·
Khildebert III
Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III (rei dels francs) i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort. Però com era habitual en els darrers reis merovingis, el seu poder va ser tan sols nominal sota el govern del majordom de palau Pipí d'Héristal. Tot i això, emeté una sèrie de decisions judicials que li valgueren el seu sobrenom, i que d'acord amb el Liber Historiae Francorum (727) fou "un home just del que se'n conserva bon record".
Austràsia і Khildebert III · Dinastia merovíngia і Khildebert III ·
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Austràsia і Khildebert l'Adoptat · Dinastia merovíngia і Khildebert l'Adoptat ·
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Austràsia і Khilderic II · Dinastia merovíngia і Khilderic II ·
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Austràsia і Khilderic III · Dinastia merovíngia і Khilderic III ·
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Austràsia і Khilperic I · Dinastia merovíngia і Khilperic I ·
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Austràsia і Khilperic II · Dinastia merovíngia і Khilperic II ·
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Austràsia і Majordom de palau · Dinastia merovíngia і Majordom de palau ·
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Austràsia і Metz · Dinastia merovíngia і Metz ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Austràsia і Nèustria · Dinastia merovíngia і Nèustria ·
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Austràsia і Orleans · Dinastia merovíngia і Orleans ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Austràsia і París · Dinastia merovíngia і París ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Austràsia і Pipí I el Breu · Dinastia merovíngia і Pipí I el Breu ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Austràsia і Regne Franc · Dinastia merovíngia і Regne Franc ·
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Austràsia і Reis mandrosos · Dinastia merovíngia і Reis mandrosos ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Austràsia і Sàpiens · Dinastia merovíngia і Sàpiens ·
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Austràsia і Sigebert I · Dinastia merovíngia і Sigebert I ·
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Austràsia і Sigebert II · Dinastia merovíngia і Sigebert II ·
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Austràsia і Sigebert III · Dinastia merovíngia і Sigebert III ·
Teodobald
Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.
Austràsia і Teodobald · Dinastia merovíngia і Teodobald ·
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Austràsia і Teodobert I · Dinastia merovíngia і Teodobert I ·
Teodobert II
Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austràsia des de l'any 595 fins a la seva mort.
Austràsia і Teodobert II · Dinastia merovíngia і Teodobert II ·
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Austràsia і Teodoric I d'Austràsia · Dinastia merovíngia і Teodoric I d'Austràsia ·
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Austràsia і Teodoric II de Borgonya i Austràsia · Dinastia merovíngia і Teodoric II de Borgonya i Austràsia ·
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Austràsia і Teodoric III (rei dels francs) · Dinastia merovíngia і Teodoric III (rei dels francs) ·
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Austràsia і Teodoric IV (rei dels francs) · Dinastia merovíngia і Teodoric IV (rei dels francs) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Austràsia і Dinastia merovíngia
- Què tenen en comú Austràsia і Dinastia merovíngia
- Semblances entre Austràsia і Dinastia merovíngia
Comparació entre Austràsia і Dinastia merovíngia
Austràsia té 103 relacions, mentre que Dinastia merovíngia té 119. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 20.72% = 46 / (103 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Austràsia і Dinastia merovíngia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
