Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alamans, Anatòlia, Aquileia, Britànnia, Danubi, Dioclecià, Eutropi (historiador), Fasti, Gal·liè, Gàl·lia, Gots, Guàrdia Pretoriana, Hispània, Història Augusta, Il·líria, Imperi de Palmira, Imperi Romà, Mèsia, Pannònia, Província romana de Síria, Sàrdica, Sàrmates, Sírmium, Senat Romà, Sext Aureli Víctor, Tràcia, Vàndals.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Aurelià · Administració provincial romana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Aurelià · Alamans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Aurelià · Anatòlia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Aquileia і Aurelià · Aquileia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Aurelià і Britànnia · Britànnia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aurelià і Danubi · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Aurelià і Dioclecià · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Dioclecià ·
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Aurelià і Eutropi (historiador) · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Eutropi (historiador) ·
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Aurelià і Fasti · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Fasti ·
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Aurelià і Gal·liè · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gal·liè ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Aurelià і Gàl·lia · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Aurelià і Gots · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gots ·
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Aurelià і Guàrdia Pretoriana · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Guàrdia Pretoriana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Aurelià і Hispània · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània ·
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Aurelià і Història Augusta · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història Augusta ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Aurelià і Il·líria · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria ·
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Aurelià і Imperi de Palmira · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi de Palmira ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Aurelià і Imperi Romà · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Aurelià і Mèsia · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mèsia ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Aurelià і Pannònia · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pannònia ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Aurelià і Província romana de Síria · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Província romana de Síria ·
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Aurelià і Sàrdica · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrdica ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Aurelià і Sàrmates · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates ·
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Aurelià і Sírmium · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sírmium ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Aurelià і Senat Romà · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Senat Romà ·
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Aurelià і Sext Aureli Víctor · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sext Aureli Víctor ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Aurelià і Tràcia · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Aurelià і Vàndals · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Vàndals ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Aurelià té 84 relacions, mentre que Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 6.21% = 28 / (84 + 367).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aurelià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
