Similituds entre August і República Romana
August і República Romana tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Aristocràcia, Assassinat de Juli Cèsar, Aulus Hirci, Batalla d'Àccium, Batalla de Filipos, Blat, Cavaller romà, Cònsol romà, Ciceró, Cursus honorum, Dictador, Dictador romà, Epir (regió històrica), Estat sobirà, Exèrcit, Gai Mari, Gai Vibi Pansa, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Hispània, Imperi Romà, Itàlia, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Legió romana, Llatí, Luci Corneli Sul·la, Magistrat, Marc Antoni, ..., Marc Licini Cras Dives (triumvir), Monarquia, Patrici (classe romana), Península Ibèrica, Plebs, Pretor, Primer Triumvirat, Princeps, Principat, Roma, Senat, Senat Romà, Sicília, Triumvir, 16 de gener, 2 de setembre. Ampliar l'índex (16 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і August · Administració provincial romana і República Romana ·
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Aristocràcia і August · Aristocràcia і República Romana ·
Assassinat de Juli Cèsar
Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).
Assassinat de Juli Cèsar і August · Assassinat de Juli Cèsar і República Romana ·
Aulus Hirci
Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.
August і Aulus Hirci · Aulus Hirci і República Romana ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
August і Batalla d'Àccium · Batalla d'Àccium і República Romana ·
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
August і Batalla de Filipos · Batalla de Filipos і República Romana ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
August і Blat · Blat і República Romana ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
August і Cavaller romà · Cavaller romà і República Romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
August і Cònsol romà · Cònsol romà і República Romana ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
August і Ciceró · Ciceró і República Romana ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
August і Cursus honorum · Cursus honorum і República Romana ·
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
August і Dictador · Dictador і República Romana ·
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
August і Dictador romà · Dictador romà і República Romana ·
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
August і Epir (regió històrica) · Epir (regió històrica) і República Romana ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
August і Estat sobirà · Estat sobirà і República Romana ·
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
August і Exèrcit · Exèrcit і República Romana ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
August і Gai Mari · Gai Mari і República Romana ·
Gai Vibi Pansa
Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.
August і Gai Vibi Pansa · Gai Vibi Pansa і República Romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
August і Gàl·lia · Gàl·lia і República Romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
August і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
August і Hispània · Hispània і República Romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
August і Imperi Romà · Imperi Romà і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
August і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
August і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
August і Legat (antiga Roma) · Legat (antiga Roma) і República Romana ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
August і Legió romana · Legió romana і República Romana ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
August і Llatí · Llatí і República Romana ·
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
August і Luci Corneli Sul·la · Luci Corneli Sul·la і República Romana ·
Magistrat
Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.
August і Magistrat · Magistrat і República Romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
August і Marc Antoni · Marc Antoni і República Romana ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
August і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і República Romana ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
August і Monarquia · Monarquia і República Romana ·
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
August і Patrici (classe romana) · Patrici (classe romana) і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
August і Península Ibèrica · Península Ibèrica і República Romana ·
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
August і Plebs · Plebs і República Romana ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
August і Pretor · Pretor і República Romana ·
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
August і Primer Triumvirat · Primer Triumvirat і República Romana ·
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
August і Princeps · Princeps і República Romana ·
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
August і Principat · Principat і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
August і Roma · República Romana і Roma ·
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
August і Senat · República Romana і Senat ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
August і Senat Romà · República Romana і Senat Romà ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
August і Sicília · República Romana і Sicília ·
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
August і Triumvir · República Romana і Triumvir ·
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
16 de gener і August · 16 de gener і República Romana ·
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen August і República Romana
- Què tenen en comú August і República Romana
- Semblances entre August і República Romana
Comparació entre August і República Romana
August té 201 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 11.30% = 46 / (201 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre August і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: