Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre August і Imperi Romà
August і Imperi Romà tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alexandria, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aqüeducte, Arc de triomf, Armadura, Àfrica (província romana), Batalla d'Àccium, Batalla del bosc de Teutoburg, Calígula, Cavaller romà, Cònsol romà, Cleòpatra, Comicis romans, Cursus honorum, Dalmàcia (província romana), Dictador romà, Dinastia julioclàudia, Dioclecià, Egipte (província romana), Emperador romà, Fòrum Romà, Gàl·lia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Hispània, Hispània Tarraconense, Imperi Part, Itàlia, ..., Juli Cèsar, Legió romana, Legionari, Llatí, Marc Antoni, Neró, Ovidi, Parts, Pretor, Principat, Ròmul i Rem, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Senat Romà, Sicília, Suetoni, Tàcit, Temple romà, Tiberi. Ampliar l'índex (20 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і August · Administració provincial romana і Imperi Romà ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і August · Alexandria і Imperi Romà ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і August · Antiga Grècia і Imperi Romà ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і August · Antiga Roma і Imperi Romà ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Aqüeducte і August · Aqüeducte і Imperi Romà ·
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Arc de triomf і August · Arc de triomf і Imperi Romà ·
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Armadura і August · Armadura і Imperi Romà ·
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Àfrica (província romana) і August · Àfrica (província romana) і Imperi Romà ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
August і Batalla d'Àccium · Batalla d'Àccium і Imperi Romà ·
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
August і Batalla del bosc de Teutoburg · Batalla del bosc de Teutoburg і Imperi Romà ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
August і Calígula · Calígula і Imperi Romà ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
August і Cavaller romà · Cavaller romà і Imperi Romà ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
August і Cònsol romà · Cònsol romà і Imperi Romà ·
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
August і Cleòpatra · Cleòpatra і Imperi Romà ·
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
August і Comicis romans · Comicis romans і Imperi Romà ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
August і Cursus honorum · Cursus honorum і Imperi Romà ·
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
August і Dalmàcia (província romana) · Dalmàcia (província romana) і Imperi Romà ·
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
August і Dictador romà · Dictador romà і Imperi Romà ·
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
August і Dinastia julioclàudia · Dinastia julioclàudia і Imperi Romà ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
August і Dioclecià · Dioclecià і Imperi Romà ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
August і Egipte (província romana) · Egipte (província romana) і Imperi Romà ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
August і Emperador romà · Emperador romà і Imperi Romà ·
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
August і Fòrum Romà · Fòrum Romà і Imperi Romà ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
August і Gàl·lia · Gàl·lia і Imperi Romà ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
August і Germània (regió) · Germània (regió) і Imperi Romà ·
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
August і Germànic Cèsar · Germànic Cèsar і Imperi Romà ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
August і Hispània · Hispània і Imperi Romà ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
August і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Imperi Romà ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
August і Imperi Part · Imperi Part і Imperi Romà ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
August і Itàlia · Imperi Romà і Itàlia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
August і Juli Cèsar · Imperi Romà і Juli Cèsar ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
August і Legió romana · Imperi Romà і Legió romana ·
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
August і Legionari · Imperi Romà і Legionari ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
August і Llatí · Imperi Romà і Llatí ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
August і Marc Antoni · Imperi Romà і Marc Antoni ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
August і Neró · Imperi Romà і Neró ·
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
August і Ovidi · Imperi Romà і Ovidi ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
August і Parts · Imperi Romà і Parts ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
August і Pretor · Imperi Romà і Pretor ·
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
August і Principat · Imperi Romà і Principat ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
August і Ròmul i Rem · Imperi Romà і Ròmul i Rem ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
August і Religió a l'antiga Roma · Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
August і República Romana · Imperi Romà і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
August і Roma · Imperi Romà і Roma ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
August і Senat Romà · Imperi Romà і Senat Romà ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
August і Sicília · Imperi Romà і Sicília ·
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
August і Suetoni · Imperi Romà і Suetoni ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
August і Tàcit · Imperi Romà і Tàcit ·
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
August і Temple romà · Imperi Romà і Temple romà ·
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen August і Imperi Romà
- Què tenen en comú August і Imperi Romà
- Semblances entre August і Imperi Romà
Comparació entre August і Imperi Romà
August té 201 relacions, mentre que Imperi Romà té 400. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 8.32% = 50 / (201 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre August і Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
