Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ath

Índex Ath

Ath (en való Ate, en picard Ât, neerlandès Aat) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

36 les relacions: Brussel·les, Francès, Hainaut, Jean-Pierre Denis, Lilla, Meslin, Mons (Bèlgica), Municipis de Bèlgica, Neerlandès, Picard, Subdivisions de Bèlgica, Tournai, Valònia, Való, 1830, 1833, 1837, 1848, 1855, 1858, 1863, 1869, 1875, 1879, 1902, 1926, 1932, 1934, 1938, 1945, 1946, 1947, 1970, 1977, 1997, 2008.

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Ath і Brussel·les · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Ath і Francès · Veure més »

Hainaut

Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Nou!!: Ath і Hainaut · Veure més »

Jean-Pierre Denis

és un guionista i director de cinema francès.

Nou!!: Ath і Jean-Pierre Denis · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Ath і Lilla · Veure més »

Meslin

Meslin (en bretó Melin) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord.

Nou!!: Ath і Meslin · Veure més »

Mons (Bèlgica)

Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.

Nou!!: Ath і Mons (Bèlgica) · Veure més »

Municipis de Bèlgica

Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.

Nou!!: Ath і Municipis de Bèlgica · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Ath і Neerlandès · Veure més »

Picard

El picard és la llengua pròpia de la Picardia.

Nou!!: Ath і Picard · Veure més »

Subdivisions de Bèlgica

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.

Nou!!: Ath і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »

Tournai

Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.

Nou!!: Ath і Tournai · Veure més »

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Ath і Valònia · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Ath і Való · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1830 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1833 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1837 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1848 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1855 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Ath і 1858 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1863 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1869 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1875 · Veure més »

1879

199x199px;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1879 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1902 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1926 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1934 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1938 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Ath і 1947 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Ath і 1970 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ath і 1977 · Veure més »

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ath і 1997 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Ath і 2008 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »