Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Atabeg і Imperi Seljúcida
Atabeg і Imperi Seljúcida tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Alp Arslan, Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Barkyaruq, Duqaq, Egipte, Ildegízida, Kilij Arslan I, Màlik-Xah I, Màlik-Xah II, Oghuz, Ridwan, Salghúrida, Soldanat de Rum, Tútuix I.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Alep і Atabeg · Alep і Imperi Seljúcida ·
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Alp Arslan і Atabeg · Alp Arslan і Imperi Seljúcida ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Atabeg і Azerbaidjan · Azerbaidjan і Imperi Seljúcida ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Atabeg · Àhmad Sanjar і Imperi Seljúcida ·
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Atabeg і Barkyaruq · Barkyaruq і Imperi Seljúcida ·
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Atabeg і Duqaq · Duqaq і Imperi Seljúcida ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Atabeg і Egipte · Egipte і Imperi Seljúcida ·
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Atabeg і Ildegízida · Ildegízida і Imperi Seljúcida ·
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Atabeg і Kilij Arslan I · Imperi Seljúcida і Kilij Arslan I ·
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Atabeg і Màlik-Xah I · Imperi Seljúcida і Màlik-Xah I ·
Màlik-Xah II
Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.
Atabeg і Màlik-Xah II · Imperi Seljúcida і Màlik-Xah II ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Atabeg і Oghuz · Imperi Seljúcida і Oghuz ·
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Atabeg і Ridwan · Imperi Seljúcida і Ridwan ·
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Atabeg і Salghúrida · Imperi Seljúcida і Salghúrida ·
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Atabeg і Soldanat de Rum · Imperi Seljúcida і Soldanat de Rum ·
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Atabeg і Imperi Seljúcida
- Què tenen en comú Atabeg і Imperi Seljúcida
- Semblances entre Atabeg і Imperi Seljúcida
Comparació entre Atabeg і Imperi Seljúcida
Atabeg té 36 relacions, mentre que Imperi Seljúcida té 111. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 10.88% = 16 / (36 + 111).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Atabeg і Imperi Seljúcida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
