Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Astrònom і Astronomia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Astrònom і Astronomia

Astrònom vs. Astronomia

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia. Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Similituds entre Astrònom і Astronomia

Astrònom і Astronomia tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Astrologia, Estel, Física, Forat negre, Galàxia, Galileo Galilei, Gravetat, Hiparc de Nicea, Isaac Newton, Johannes Kepler, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Mecànica celeste, Mecànica quàntica, Model heliocèntric, Nebulosa, Nicolau Copèrnic, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Relativitat especial, Relativitat general, Sol, Telescopi, Univers, Urà (planeta).

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Astrònom і Astrologia · Astrologia і Astronomia · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Astrònom і Estel · Astronomia і Estel · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Astrònom і Física · Astronomia і Física · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Astrònom і Forat negre · Astronomia і Forat negre · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Astrònom і Galàxia · Astronomia і Galàxia · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Astrònom і Galileo Galilei · Astronomia і Galileo Galilei · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Astrònom і Gravetat · Astronomia і Gravetat · Veure més »

Hiparc de Nicea

va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.

Astrònom і Hiparc de Nicea · Astronomia і Hiparc de Nicea · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Astrònom і Isaac Newton · Astronomia і Isaac Newton · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Astrònom і Johannes Kepler · Astronomia і Johannes Kepler · Veure més »

Llei de Hubble-Lemaître

Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.

Astrònom і Llei de Hubble-Lemaître · Astronomia і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Astrònom і Llei de la gravitació universal · Astronomia і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Astrònom і Lleis de Kepler · Astronomia і Lleis de Kepler · Veure més »

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Astrònom і Mecànica celeste · Astronomia і Mecànica celeste · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Astrònom і Mecànica quàntica · Astronomia і Mecànica quàntica · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Astrònom і Model heliocèntric · Astronomia і Model heliocèntric · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Astrònom і Nebulosa · Astronomia і Nebulosa · Veure més »

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Astrònom і Nicolau Copèrnic · Astronomia і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Astrònom і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Astrònom і Relativitat especial · Astronomia і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Astrònom і Relativitat general · Astronomia і Relativitat general · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Astrònom і Sol · Astronomia і Sol · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Astrònom і Telescopi · Astronomia і Telescopi · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Astrònom і Univers · Astronomia і Univers · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Astrònom і Urà (planeta) · Astronomia і Urà (planeta) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Astrònom і Astronomia

Astrònom té 70 relacions, mentre que Astronomia té 177. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 10.12% = 25 / (70 + 177).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Astrònom і Astronomia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »