Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Astronomia і Estel
Astronomia і Estel tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-ar-Rahman as-Sufí, Al-Biruní, Antiga Grècia, Astrofísica, Astrologia, Astronomia babilònica, Astronomia estel·lar, Cúmul estel·lar, Corona solar, Eclipsi de Lluna, Estrella de neutrons, Evolució estel·lar, Forat negre, Formació estel·lar, Galàxia, Gravetat, Heli, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Isaac Newton, Llum, Lluminositat, Lluna, Mecànica quàntica, Nana marró, Núvol molecular, Nebulosa, Nebulosa del Cranc, Neutrí, Púlsar, ..., Planeta, Planeta extrasolar, Plasma (estat de la matèria), Sistema solar, Sol, Supernova, Terra, Vent solar, Via Làctia. Ampliar l'índex (9 més) »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Abd-ar-Rahman as-Sufí і Astronomia · Abd-ar-Rahman as-Sufí і Estel ·
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Al-Biruní і Astronomia · Al-Biruní і Estel ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Astronomia · Antiga Grècia і Estel ·
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Astrofísica і Astronomia · Astrofísica і Estel ·
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Astrologia і Astronomia · Astrologia і Estel ·
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Astronomia і Astronomia babilònica · Astronomia babilònica і Estel ·
Astronomia estel·lar
S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.
Astronomia і Astronomia estel·lar · Astronomia estel·lar і Estel ·
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Astronomia і Cúmul estel·lar · Cúmul estel·lar і Estel ·
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Astronomia і Corona solar · Corona solar і Estel ·
Eclipsi de Lluna
Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.
Astronomia і Eclipsi de Lluna · Eclipsi de Lluna і Estel ·
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Astronomia і Estrella de neutrons · Estel і Estrella de neutrons ·
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Astronomia і Evolució estel·lar · Estel і Evolució estel·lar ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Astronomia і Forat negre · Estel і Forat negre ·
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Astronomia і Formació estel·lar · Estel і Formació estel·lar ·
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Astronomia і Galàxia · Estel і Galàxia ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Astronomia і Gravetat · Estel і Gravetat ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Astronomia і Heli · Estel і Heli ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Astronomia і Hidrogen · Estel і Hidrogen ·
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Astronomia і Hiparc de Nicea · Estel і Hiparc de Nicea ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Astronomia і Isaac Newton · Estel і Isaac Newton ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Astronomia і Llum · Estel і Llum ·
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Astronomia і Lluminositat · Estel і Lluminositat ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Astronomia і Lluna · Estel і Lluna ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Astronomia і Mecànica quàntica · Estel і Mecànica quàntica ·
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Astronomia і Nana marró · Estel і Nana marró ·
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Astronomia і Núvol molecular · Estel і Núvol molecular ·
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Astronomia і Nebulosa · Estel і Nebulosa ·
Nebulosa del Cranc
La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.
Astronomia і Nebulosa del Cranc · Estel і Nebulosa del Cranc ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Astronomia і Neutrí · Estel і Neutrí ·
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Astronomia і Púlsar · Estel і Púlsar ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Astronomia і Planeta · Estel і Planeta ·
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Astronomia і Planeta extrasolar · Estel і Planeta extrasolar ·
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Astronomia і Plasma (estat de la matèria) · Estel і Plasma (estat de la matèria) ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Astronomia і Sistema solar · Estel і Sistema solar ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Astronomia і Sol · Estel і Sol ·
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Astronomia і Supernova · Estel і Supernova ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Astronomia і Terra · Estel і Terra ·
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Astronomia і Vent solar · Estel і Vent solar ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Astronomia і Estel
- Què tenen en comú Astronomia і Estel
- Semblances entre Astronomia і Estel
Comparació entre Astronomia і Estel
Astronomia té 177 relacions, mentre que Estel té 216. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 9.92% = 39 / (177 + 216).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Astronomia і Estel. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
