Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Alþingi, Anarquisme, Anglosaxons, Antic Egipte, Antic Règim, Antiga Roma, Antropologia, Arcont, Assemblea romana, Bulé, Catolicisme, Comuna (societat), Comuna de París, Concili, Conferència episcopal, Congrés, Consell, Consell obert, Corts Catalanes, Cristiandat, Decisió per consens, Democràcia, Democràcia atenesa, Democràcia directa, Democràcia parlamentària, Dieta (assemblea), Dieta Imperial, Diputat, Edat contemporània, Edat mitjana, Ekklesia, Entitat, Església (arquitectura), Església primitiva, Esquerra Republicana de Catalunya, Estaments, Estat sobirà, Estats Generals, Eucaristia, Falansteri, Germànics, Helvecis, Història, Ilíada, Llista de legislatures per països, Magistrat, Moviment 15-M, Moviment obrer, Opinió, Països Catalans, ..., Parlament, Parlament del Regne Unit, Partit polític, Persona, Poder legislatiu, Política, Polis, Portaveu, Prehistòria, Professió, Revolució Russa, Sínode, Sindicat, Socialisme, Socialisme utòpic, Societat, Soviet, Suïssa, Sumer, Thing, Vot, Witenagemot. Ampliar l'índex (22 més) »
Alþingi
L'Alþingi (també es pot trobar escrit com a Althing o Althingi, perquè la lletra Þ equival al so de fricativa dental sorda representat per th) és el parlament nacional (literalment: " all (tot) -thing", o assemblea general) d'Islàndia.
Nou!!: Assemblea і Alþingi · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Assemblea і Anarquisme · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Assemblea і Anglosaxons · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Assemblea і Antic Egipte · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Assemblea і Antic Règim · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Assemblea і Antiga Roma · Veure més »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Nou!!: Assemblea і Antropologia · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Assemblea і Arcont · Veure més »
Assemblea romana
L'Assemblea romana és una reunió de ciutadans de l'antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs.
Nou!!: Assemblea і Assemblea romana · Veure més »
Bulé
L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.
Nou!!: Assemblea і Bulé · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Assemblea і Catolicisme · Veure més »
Comuna (societat)
Una comuna (la rural) és un grup de persones que viuen en comunitat inspirant-se en les teories del socialisme utòpic i de l'anarquisme.
Nou!!: Assemblea і Comuna (societat) · Veure més »
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Assemblea і Comuna de París · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: Assemblea і Concili · Veure més »
Conferència episcopal
La Conferència Episcopal o Conferència Nacional de Bisbes, dins de l'Església Catòlica, és una institució de caràcter permanent, que consisteix en l'assemblea dels bisbes d'una nació o territori determinat, que exerceixen units algunes funcions pastorals respecte dels fidels del seu territori, per promoure conforme a la norma del dret el major bé que l'Església proporciona als homes, sobretot mitjançant formes i maneres d'apostolat convenientment acomodats a les peculiars circumstàncies de temps i de lloc.
Nou!!: Assemblea і Conferència episcopal · Veure més »
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Nou!!: Assemblea і Congrés · Veure més »
Consell
Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Assemblea і Consell · Veure més »
Consell obert
Lleó. El règim de consell obert és un sistema d'organització municipal d'Espanya en el qual petits municipis i les entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que no aconsegueixen un nombre significatiu d'habitants es regeixen per un sistema assembleari, l'assemblea veïnal, que fa de ple de l'ajuntament.
Nou!!: Assemblea і Consell obert · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Assemblea і Corts Catalanes · Veure més »
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Nou!!: Assemblea і Cristiandat · Veure més »
Decisió per consens
El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.
Nou!!: Assemblea і Decisió per consens · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Assemblea і Democràcia · Veure més »
Democràcia atenesa
Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.
Nou!!: Assemblea і Democràcia atenesa · Veure més »
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Nou!!: Assemblea і Democràcia directa · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Assemblea і Democràcia parlamentària · Veure més »
Dieta (assemblea)
La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.
Nou!!: Assemblea і Dieta (assemblea) · Veure més »
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Assemblea і Dieta Imperial · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Assemblea і Diputat · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Assemblea і Edat contemporània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Assemblea і Edat mitjana · Veure més »
Ekklesia
El Teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes. Un dels llocs de reunió de l'Ekklesia. Lecclesia o ekklesia (en grec antic: ἐκκλησία, en grec modern Εκκλησία, assemblea del poble) era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes a l'antiga Grècia.
Nou!!: Assemblea і Ekklesia · Veure més »
Entitat
Una entitat o ens és un organisme social format per diversos membres que desenvolupa una funció associativa que justifica la seva formació.
Nou!!: Assemblea і Entitat · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Assemblea і Església (arquitectura) · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Assemblea і Església primitiva · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Assemblea і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Assemblea і Estaments · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Assemblea і Estat sobirà · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Assemblea і Estats Generals · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Assemblea і Eucaristia · Veure més »
Falansteri
''Falansteri'' ''Familisteri de Godin'' El falansteri és un tipus d'edifici proposat per Charles Fourier a principis del 1800, destinat a acollir i organitzar comunitats fundades sobre els principis de la copropietat i la cogestió.
Nou!!: Assemblea і Falansteri · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Assemblea і Germànics · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Assemblea і Helvecis · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Assemblea і Història · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Assemblea і Ilíada · Veure més »
Llista de legislatures per països
Aquesta és una llista d'òrgans legislatius per país, dels parlaments i congressos nacionals que actuen com a assemblea general plenaria de representants i que tenen la potestat de legislar.
Nou!!: Assemblea і Llista de legislatures per països · Veure més »
Magistrat
Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.
Nou!!: Assemblea і Magistrat · Veure més »
Moviment 15-M
El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, fou un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, convocada per diversos col·lectius, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol de Madrid es van produir una sèrie de protestes pacífiques a l'Estat espanyol amb la intenció de promoure una democràcia participativa allunyada del bipartidisme producte del règim del 78 i encarnat en el PSOE i el PP i del domini de bancs i corporacions, així com una «autèntica divisió de poders» i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic.
Nou!!: Assemblea і Moviment 15-M · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Assemblea і Moviment obrer · Veure més »
Opinió
Una opinió és un judici, un punt de vista o una afirmació que no és concloent, i es diferencia dels fets, que són afirmacions vertaderes.
Nou!!: Assemblea і Opinió · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Assemblea і Països Catalans · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Assemblea і Parlament · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Assemblea і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Assemblea і Partit polític · Veure més »
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Nou!!: Assemblea і Persona · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Assemblea і Poder legislatiu · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Assemblea і Política · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Assemblea і Polis · Veure més »
Portaveu
Sean McCormack és el portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units Un portaveu o portant-veu és el responsable dins d'una organització per a dirigir-se als mitjans de comunicació.
Nou!!: Assemblea і Portaveu · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Assemblea і Prehistòria · Veure més »
Professió
Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.
Nou!!: Assemblea і Professió · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Assemblea і Revolució Russa · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Assemblea і Sínode · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Assemblea і Sindicat · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Assemblea і Socialisme · Veure més »
Socialisme utòpic
El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.
Nou!!: Assemblea і Socialisme utòpic · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Assemblea і Societat · Veure més »
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Nou!!: Assemblea і Soviet · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Assemblea і Suïssa · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Assemblea і Sumer · Veure més »
Thing
Reunió germànica representada en un relleu de la Columna de Marc Aureli. ''Thingplatz'' a Gulde, Schleswig-Holstein. islandès en sessió, tal com el va imaginar en 1870 l'artista britànic William Gershom Collingwood. Un thing (nòrdic antic: þing) era l'assemblea de govern en les societats de les tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat i presidida per un lagman (“home de lleis”).
Nou!!: Assemblea і Thing · Veure més »
Vot
Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.
Nou!!: Assemblea і Vot · Veure més »
Witenagemot
XI) El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el i el.
Nou!!: Assemblea і Witenagemot · Veure més »
Redirigeix aquí:
Assemblea deliberant, Assemblea general.
