Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Artròpodes і Col·lèmbols
Artròpodes і Col·lèmbols tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Antena (biologia), Apèndix (artròpodes), Aràcnids, Àcid desoxiribonucleic, Cambrià, Cèfalon, Col·lèmbols, Crustacis, Cutícula (artròpodes), Dimorfisme sexual, Diplurs, Fòssil, Hexàpodes, Holocè, Insectes, Invertebrats, Mandíbula (artròpodes), Maxil·les, Metamorfosi, Muda, Nematodes, Partenogènesi, Proturs, Sensília, Tagma, Tòrax (artròpodes), Tràquea (artròpodes).
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Antena (biologia) і Artròpodes · Antena (biologia) і Col·lèmbols ·
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Apèndix (artròpodes) і Artròpodes · Apèndix (artròpodes) і Col·lèmbols ·
Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs).
Aràcnids і Artròpodes · Aràcnids і Col·lèmbols ·
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Àcid desoxiribonucleic і Artròpodes · Àcid desoxiribonucleic і Col·lèmbols ·
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Artròpodes і Cambrià · Cambrià і Col·lèmbols ·
Cèfalon
Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.
Artròpodes і Cèfalon · Cèfalon і Col·lèmbols ·
Col·lèmbols
Els col·lèmbols (Collembola) conformen el més gran dels tres llinatges d'hexàpodes no considerats insectes (els altres dos llinatges són Protura i Diplura), dins del fílum dels artròpodes.
Artròpodes і Col·lèmbols · Col·lèmbols і Col·lèmbols ·
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Artròpodes і Crustacis · Col·lèmbols і Crustacis ·
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Artròpodes і Cutícula (artròpodes) · Col·lèmbols і Cutícula (artròpodes) ·
Dimorfisme sexual
Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.
Artròpodes і Dimorfisme sexual · Col·lèmbols і Dimorfisme sexual ·
Diplurs
Els diplurs (Diplura, gr. "dues cues") són una classe del subfílum dels hexàpodes, molt pròxim als insectes vertaders.
Artròpodes і Diplurs · Col·lèmbols і Diplurs ·
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Artròpodes і Fòssil · Col·lèmbols і Fòssil ·
Hexàpodes
Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílumBrusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005.
Artròpodes і Hexàpodes · Col·lèmbols і Hexàpodes ·
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Artròpodes і Holocè · Col·lèmbols і Holocè ·
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Artròpodes і Insectes · Col·lèmbols і Insectes ·
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Artròpodes і Invertebrats · Col·lèmbols і Invertebrats ·
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Artròpodes і Mandíbula (artròpodes) · Col·lèmbols і Mandíbula (artròpodes) ·
Maxil·les
265x265px Les maxil·les són una de les peces bucals dels artròpodes mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Artròpodes і Maxil·les · Col·lèmbols і Maxil·les ·
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Artròpodes і Metamorfosi · Col·lèmbols і Metamorfosi ·
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Artròpodes і Muda · Col·lèmbols і Muda ·
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Artròpodes і Nematodes · Col·lèmbols і Nematodes ·
Partenogènesi
La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.
Artròpodes і Partenogènesi · Col·lèmbols і Partenogènesi ·
Proturs
Protur. ''Acerentomon'' sp. ''Acerentulus bulgaricus''. Els proturs (Protura) són una classe d'artròpodes del subfílum dels hexàpodes, molt propers als insectes vertaders.
Artròpodes і Proturs · Col·lèmbols і Proturs ·
Sensília
artròpodes, en la qual s'observa una sensília (8-11); '''8''' i '''9''': cèl·lules associades; '''10''': terminació nerviosa; '''11''': element cuticular. Les sensílies (en llatí i anglès: sensillum en plural sensilla o sensillae) les unitats funcionals dels òrgans sensorials dels artròpodes; tenen origen ectodèrmic i normalment tenen forma d'espina, placa, vareta, con, o clavilla; es compon d'una o unes poques cèl·lules amb una connexió nerviosa.
Artròpodes і Sensília · Col·lèmbols і Sensília ·
Tagma
Els tagmes d'un trilobit: cèfalon, tòrax i pigidi En biologia dels invertebrats, un tagma és una agrupació especialitzada de segments dels artròpodes, com ara el cap, el tòrax i l'abdomen amb una funció comuna.
Artròpodes і Tagma · Col·lèmbols і Tagma ·
Tòrax (artròpodes)
Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.
Artròpodes і Tòrax (artròpodes) · Col·lèmbols і Tòrax (artròpodes) ·
Tràquea (artròpodes)
Els onicòfors.
Artròpodes і Tràquea (artròpodes) · Col·lèmbols і Tràquea (artròpodes) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Artròpodes і Col·lèmbols
- Què tenen en comú Artròpodes і Col·lèmbols
- Semblances entre Artròpodes і Col·lèmbols
Comparació entre Artròpodes і Col·lèmbols
Artròpodes té 172 relacions, mentre que Col·lèmbols té 121. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 9.22% = 27 / (172 + 121).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Artròpodes і Col·lèmbols. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
