Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Adjectiu, Alguerès, Alta edat mitjana, Antiguitat tardana, Antoni Griera i Gaja, Article definit, Atlètic de Madrid, Índies, Àfrica, Bisbat de Girona, Blanes, Cadaqués, Campidanès, Català, Català salat, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Collserola, Comenge, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Consonant sibilant, Continu dialectal, Corpus Christi, Costa Brava, Demostratiu, Estudis Romànics, Expulsió dels moriscos, Francés Rainoard, Futbol Club Barcelona, Gal·loitàlic, Gal·lurès, Garrotxa, Gaspar Melchor de Jovellanos, Gramàtica del llatí, Grassa, Illes Balears, Illes Eòlies, Japó, Jaume el Conqueridor, Joaquim Ruyra i Oms, Josep Moran i Ocerinjauregui, La Marina, La Vall d'Ebo, La Vall de Gallinera, ..., Leys d'Amors, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües d'oïl, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües italoromàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Logudorès, Mallorca, Mallorquí, Manuel Milà i Fontanals, Matteo Madao, Menorquí, Mezzogiorno, Morfema, Occità, Occità gascó, Occità niçard, Occità provençal, Papa, Paul Aebischer, Península Ibèrica, Península Itàlica, Plaute, Pollencí (parlar), Principat de Catalunya, Pronom, Protoindoeuropeu, Quintilià, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Portugal, Regne de València, Repoblament de Mallorca, Romanç africà, Romània, Sant Esteve Sesrovires, Sard, Sardenya, Sasserès, Sicília, Sociolingüística, Substitució lingüística, Tabarquí, Tàrbena, Tesi doctoral, Tomàs Forteza i Cortès, Trobador, Universitat de Barcelona, Xavier Carbó i Maymí, 1918. Ampliar l'índex (55 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Article salat і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Article salat і Adjectiu · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Article salat і Alguerès · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Article salat і Alta edat mitjana · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Article salat і Antiguitat tardana · Veure més »
Antoni Griera i Gaja
Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887 - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973) fou un eclesiàstic i filòleg català.
Nou!!: Article salat і Antoni Griera i Gaja · Veure més »
Article definit
L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Article salat і Article definit · Veure més »
Atlètic de Madrid
El Club Atlético de Madrid, també conegut en català com a Atlètic de Madrid, és un club de futbol espanyol, de la ciutat de Madrid.
Nou!!: Article salat і Atlètic de Madrid · Veure més »
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Nou!!: Article salat і Índies · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Article salat і Àfrica · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Article salat і Bisbat de Girona · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Article salat і Blanes · Veure més »
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Nou!!: Article salat і Cadaqués · Veure més »
Campidanès
Idiomes i dialectes parlats a l'illa de Sardenya. El campidanès o campidanés és un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la ciutat metropolitana de Càller, a la província de Nuoro i a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Article salat і Campidanès · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Article salat і Català · Veure més »
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Nou!!: Article salat і Català salat · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Article salat і Catalunya Nova · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Article salat і Catalunya Vella · Veure més »
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Article salat і Collserola · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Article salat і Comenge · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Article salat і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Article salat і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Article salat і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Article salat і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Article salat і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Article salat і Comtats catalans · Veure més »
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Nou!!: Article salat і Consonant sibilant · Veure més »
Continu dialectal
'''Llengües eslaves''' Mapa dels principals continus dialectals a Europa a mitjans del segle XX. Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants.
Nou!!: Article salat і Continu dialectal · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Article salat і Corpus Christi · Veure més »
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Nou!!: Article salat і Costa Brava · Veure més »
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Nou!!: Article salat і Demostratiu · Veure més »
Estudis Romànics
Estudis Romànics (ER) és una revista especialitzada que fou fundada en 1947 per Ramon Aramon.
Nou!!: Article salat і Estudis Romànics · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Article salat і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Francés Rainoard
Francés Rainoard o François Just Marie Raynouard (Brinhòla, Var, Provença-Alps-Costa Blava, 18 de setembre del 1761- Passy-lès-Paris, 27 d'octubre del 1836) fou un filòleg, historiador i dramaturg francès d'origen occità.
Nou!!: Article salat і Francés Rainoard · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Article salat і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gal·loitàlic
El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).
Nou!!: Article salat і Gal·loitàlic · Veure més »
Gal·lurès
En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.
Nou!!: Article salat і Gal·lurès · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Article salat і Garrotxa · Veure més »
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Nou!!: Article salat і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »
Gramàtica del llatí
La llengua llatina, igual com altres llengües indoeuropees antigues, és molt flexiva en el sentit estructural i orgànic, la qual cosa significa que permet una gran flexibilitat per a l'elecció de l'ordre de paraules.
Nou!!: Article salat і Gramàtica del llatí · Veure més »
Grassa
Grassa (en francès, Grasse) és un municipi francès al departament dels Alps Marítims (regió de Provença – Alps – Costa Blava).
Nou!!: Article salat і Grassa · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Article salat і Illes Balears · Veure més »
Illes Eòlies
Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.
Nou!!: Article salat і Illes Eòlies · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Article salat і Japó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Article salat і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.
Nou!!: Article salat і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »
Josep Moran i Ocerinjauregui
Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.
Nou!!: Article salat і Josep Moran i Ocerinjauregui · Veure més »
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Nou!!: Article salat і La Marina · Veure més »
La Vall d'Ebo
La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: Article salat і La Vall d'Ebo · Veure més »
La Vall de Gallinera
La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: Article salat і La Vall de Gallinera · Veure més »
Leys d'Amors
L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.
Nou!!: Article salat і Leys d'Amors · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Article salat і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Article salat і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Article salat і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Article salat і Llengües d'oïl · Veure més »
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Nou!!: Article salat і Llengües iberoromàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Article salat і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües italoromàniques
Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.
Nou!!: Article salat і Llengües italoromàniques · Veure més »
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Nou!!: Article salat і Llengües occitanoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Article salat і Llengües romàniques · Veure més »
Logudorès
El logudorès o logudorés (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat.
Nou!!: Article salat і Logudorès · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Article salat і Mallorca · Veure més »
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Article salat і Mallorquí · Veure més »
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Nou!!: Article salat і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »
Matteo Madao
Matteo Madao (Ozieri, 9 de gener de 1723 - Càller 1800) fou un religiós i escriptor sard.
Nou!!: Article salat і Matteo Madao · Veure més »
Menorquí
El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Article salat і Menorquí · Veure més »
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Nou!!: Article salat і Mezzogiorno · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Article salat і Morfema · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Article salat і Occità · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Article salat і Occità gascó · Veure més »
Occità niçard
L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.
Nou!!: Article salat і Occità niçard · Veure més »
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Nou!!: Article salat і Occità provençal · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Article salat і Papa · Veure més »
Paul Aebischer
Paul Aebischer (Posieux (avui Hauterive, cantó de Friburg, Suïssa), 8 de desembre de 1897 – Florència, 9 de març de 1977) fou un romanista i medievalista suís, originari de la Suïssa romanda.
Nou!!: Article salat і Paul Aebischer · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Article salat і Península Ibèrica · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Article salat і Península Itàlica · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Article salat і Plaute · Veure més »
Pollencí (parlar)
El pollencí o parlar de Pollença és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Article salat і Pollencí (parlar) · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Article salat і Principat de Catalunya · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Article salat і Pronom · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Article salat і Protoindoeuropeu · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Article salat і Quintilià · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Article salat і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Article salat і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Article salat і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Article salat і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Article salat і Regne de València · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Article salat і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Romanç africà
El romanç africà, afroromanç o llatí africà és una llengua romànica extinta que va ser parlada a la província romana d'Àfrica durant la dominació romana més tardana i sota l'Imperi Romà d'Orient primerenc, abans de l'annexió de la regió pel Califat Omeia el 696.
Nou!!: Article salat і Romanç africà · Veure més »
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Nou!!: Article salat і Romània · Veure més »
Sant Esteve Sesrovires
Sant Esteve Sesrovires, sovint només Sesrovires, és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Nou!!: Article salat і Sant Esteve Sesrovires · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Article salat і Sard · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Article salat і Sardenya · Veure més »
Sasserès
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.
Nou!!: Article salat і Sasserès · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Article salat і Sicília · Veure més »
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
Nou!!: Article salat і Sociolingüística · Veure més »
Substitució lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.
Nou!!: Article salat і Substitució lingüística · Veure més »
Tabarquí
El tabarquí (en lígur, tabarchin) és una variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, en concret als nuclis de Carloforte (U Pàize) ―a l'illa de San Pietro―, i de Calasetta (Câdesédda) ―a l'illa de Sant'Antioco―, a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Article salat і Tabarquí · Veure més »
Tàrbena
Tàrbena és un municipi des País Valencià situat a sa comarca de sa Marina Baixa.
Nou!!: Article salat і Tàrbena · Veure més »
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721. Una tesi doctoral és un document presentat per accedir a un títol acadèmic o qualificació professional que presenta la recerca i els resultats de l'autor.
Nou!!: Article salat і Tesi doctoral · Veure més »
Tomàs Forteza i Cortès
Tomàs Forteza i Cortès (Palma, 13 de maig de 1838 - 21 de maig de 1898) fou un filòleg, poeta i assagista balear.
Nou!!: Article salat і Tomàs Forteza i Cortès · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Article salat і Trobador · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Article salat і Universitat de Barcelona · Veure més »
Xavier Carbó i Maymí
Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva, 22 de setembre de 1893 - 22 de novembre de 1918), clergue, poeta, lingüista, etnògraf, folklorista i traductor dels clàssics.
Nou!!: Article salat і Xavier Carbó i Maymí · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Article salat і 1918 · Veure més »
