Taula de continguts
24 les relacions: Abdisar d'Armènia, Antíoc Híerax, Anvers (numismàtica), Ariarates II, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Arsamosata, Capadòcia, Commagena, Diodor de Sicília, Imperi Selèucida, Laòdice VII Tea, Mitridates I de Commagena, Oròntida, Orontes III, Poliè el Macedoni, Ptolemeu de Commagena, Sames d'Armènia, Sàtrapa, Seleuc II Cal·linic, Sofene, Tiara (barret), Xerxes d'Armènia, 228.
- Diàdocs
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Veure Arsames I d'Armènia і Abdisar d'Armènia
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Veure Arsames I d'Armènia і Antíoc Híerax
Anvers (numismàtica)
Carles III amb doble segell de Ceilan i altres xinesos En numismàtica, l'anvers és el cantó de la moneda on es troba l'efígie.
Veure Arsames I d'Armènia і Anvers (numismàtica)
Ariarates II
Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) era sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariaramnes I al que va succeir en una data desconeguda abans del.
Veure Arsames I d'Armènia і Ariarates II
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Arsames I d'Armènia і Armavir (ciutat antiga)
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Arsames I d'Armènia і Armènia
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Veure Arsames I d'Armènia і Arsamosata
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Arsames I d'Armènia і Capadòcia
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Arsames I d'Armènia і Commagena
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Arsames I d'Armènia і Diodor de Sicília
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Arsames I d'Armènia і Imperi Selèucida
Laòdice VII Tea
Laòdice VII Tea (Laodíkē; nascuda l'any) va ser una filla de Antíoc VIII Grip i Cleòpatra Trifene, i germana i esposa de Mitridates I, rei del Commagena.
Veure Arsames I d'Armènia і Laòdice VII Tea
Mitridates I de Commagena
Mitridates I Cal·linic (ΜιΘριδάτης Кαλλίνικος) era rei de Commagena des de l'any 109 aC al 86 aC.
Veure Arsames I d'Armènia і Mitridates I de Commagena
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I.
Veure Arsames I d'Armènia і Oròntida
Orontes III
Orontes o Ervand III (en armeni; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.
Veure Arsames I d'Armènia і Orontes III
Poliè el Macedoni
Poliè el Macedoni, en llatí Polyaenus, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra que s'ha conservat en la major part.
Veure Arsames I d'Armènia і Poliè el Macedoni
Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).
Veure Arsames I d'Armènia і Ptolemeu de Commagena
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Veure Arsames I d'Armènia і Sames d'Armènia
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Arsames I d'Armènia і Sàtrapa
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Veure Arsames I d'Armènia і Seleuc II Cal·linic
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Arsames I d'Armènia і Sofene
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Veure Arsames I d'Armènia і Tiara (barret)
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Veure Arsames I d'Armènia і Xerxes d'Armènia
228
El 228 (CCXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arsames I d'Armènia і 228
Vegeu també
Diàdocs
- Arsames I d'Armènia
- Diàdocs
- Orontes III