Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquitectura romana antiga і Imperi Romà
Arquitectura romana antiga і Imperi Romà tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Altar, Amfiteatre, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aqüeducte, Arc de triomf, Arquitectura romana antiga, August, Òstia, Basílica, Cavall, Circ Màxim, Circ romà, Claudi, Colosseu, Corinti, Dòric, Domicià, Etruscs, Europa, Fòrum Romà, Grec antic, Itàlia, Jònic, Júpiter (mitologia), Jocs romans, Juli Cèsar, Juno, Llatí, ..., Madrid, Marina romana, Minerva, Mitologia grega, Nàpols, Neró, Palatí, Període hel·lenístic, Ravenna, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Sicília, Suetoni, Temple romà, Tit (emperador), Trajà, Vespasià, Villicus. Ampliar l'índex (19 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Arquitectura romana antiga · Agricultura і Imperi Romà ·
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Altar і Arquitectura romana antiga · Altar і Imperi Romà ·
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Amfiteatre і Arquitectura romana antiga · Amfiteatre і Imperi Romà ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Arquitectura romana antiga · Antiga Grècia і Imperi Romà ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Arquitectura romana antiga · Antiga Roma і Imperi Romà ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Aqüeducte і Arquitectura romana antiga · Aqüeducte і Imperi Romà ·
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Arc de triomf і Arquitectura romana antiga · Arc de triomf і Imperi Romà ·
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Arquitectura romana antiga і Arquitectura romana antiga · Arquitectura romana antiga і Imperi Romà ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Arquitectura romana antiga і August · August і Imperi Romà ·
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Òstia і Arquitectura romana antiga · Òstia і Imperi Romà ·
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Arquitectura romana antiga і Basílica · Basílica і Imperi Romà ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Arquitectura romana antiga і Cavall · Cavall і Imperi Romà ·
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Arquitectura romana antiga і Circ Màxim · Circ Màxim і Imperi Romà ·
Circ romà
Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.
Arquitectura romana antiga і Circ romà · Circ romà і Imperi Romà ·
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Arquitectura romana antiga і Claudi · Claudi і Imperi Romà ·
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Arquitectura romana antiga і Colosseu · Colosseu і Imperi Romà ·
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Arquitectura romana antiga і Corinti · Corinti і Imperi Romà ·
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Arquitectura romana antiga і Dòric · Dòric і Imperi Romà ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Arquitectura romana antiga і Domicià · Domicià і Imperi Romà ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Arquitectura romana antiga і Etruscs · Etruscs і Imperi Romà ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Arquitectura romana antiga і Europa · Europa і Imperi Romà ·
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Arquitectura romana antiga і Fòrum Romà · Fòrum Romà і Imperi Romà ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Arquitectura romana antiga і Grec antic · Grec antic і Imperi Romà ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Arquitectura romana antiga і Itàlia · Imperi Romà і Itàlia ·
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Arquitectura romana antiga і Jònic · Imperi Romà і Jònic ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Arquitectura romana antiga і Júpiter (mitologia) · Imperi Romà і Júpiter (mitologia) ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Arquitectura romana antiga і Jocs romans · Imperi Romà і Jocs romans ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Arquitectura romana antiga і Juli Cèsar · Imperi Romà і Juli Cèsar ·
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Arquitectura romana antiga і Juno · Imperi Romà і Juno ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Arquitectura romana antiga і Llatí · Imperi Romà і Llatí ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Arquitectura romana antiga і Madrid · Imperi Romà і Madrid ·
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Arquitectura romana antiga і Marina romana · Imperi Romà і Marina romana ·
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Arquitectura romana antiga і Minerva · Imperi Romà і Minerva ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Arquitectura romana antiga і Mitologia grega · Imperi Romà і Mitologia grega ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Arquitectura romana antiga і Nàpols · Imperi Romà і Nàpols ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Arquitectura romana antiga і Neró · Imperi Romà і Neró ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Arquitectura romana antiga і Palatí · Imperi Romà і Palatí ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Arquitectura romana antiga і Període hel·lenístic · Imperi Romà і Període hel·lenístic ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Arquitectura romana antiga і Ravenna · Imperi Romà і Ravenna ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Arquitectura romana antiga і Religió a l'antiga Roma · Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Arquitectura romana antiga і República Romana · Imperi Romà і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Arquitectura romana antiga і Roma · Imperi Romà і Roma ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Arquitectura romana antiga і Sicília · Imperi Romà і Sicília ·
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Arquitectura romana antiga і Suetoni · Imperi Romà і Suetoni ·
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Arquitectura romana antiga і Temple romà · Imperi Romà і Temple romà ·
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Arquitectura romana antiga і Tit (emperador) · Imperi Romà і Tit (emperador) ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Arquitectura romana antiga і Trajà · Imperi Romà і Trajà ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Arquitectura romana antiga і Vespasià · Imperi Romà і Vespasià ·
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Arquitectura romana antiga і Villicus · Imperi Romà і Villicus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura romana antiga і Imperi Romà
- Què tenen en comú Arquitectura romana antiga і Imperi Romà
- Semblances entre Arquitectura romana antiga і Imperi Romà
Comparació entre Arquitectura romana antiga і Imperi Romà
Arquitectura romana antiga té 224 relacions, mentre que Imperi Romà té 400. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 7.85% = 49 / (224 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura romana antiga і Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
