Similituds entre Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics tenen 79 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament de Barcelona, Alexandre Soler i March, Andreu Aleu i Teixidor, Andreu Audet i Puig, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Puig i Gairalt, Arnau Calvet i Peyronill, Art déco, August Font i Carreras, Avinguda Diagonal, Barcelona, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Camil Oliveras i Gensana, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa Berenguer, Casa Calvet, Casa Comalat, Casa Fuster, Casa Lleó i Morera, Casa Milà, Casa Pérez Samanillo, Casa Roviralta, Casa Trinxet, Casa Vicens, Eduard Ferrés i Puig, Eduard Maria Balcells i Buïgas, Enric Sagnier i Villavecchia, Estació de França, Eusebi Arnau i Mascort, ..., Eusebi Bona i Puig, Exposició Internacional de Barcelona, Fàbrica Casaramona, Foment de les Arts i el Disseny, Fonda Espanya, Francesc de Paula Nebot i Torrens, Història de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ignasi Mas i Morell, Jaume Gustà i Bondia, Jaume Torres i Grau, Joan Alsina i Arús, Joan Josep Hervás i Arizmendi, Joan Martorell i Montells, Joan Rubió i Bellver, Josep Amargós i Samaranch, Josep Domènech i Mansana, Josep Maria Pericas i Morros, Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, Josep Pérez i Terraza, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Homs i Moncusí, Magatzems Jorba, Mansana de la Discòrdia, Manuel Fuxà i Leal, Marcel·lià Coquillat i Llofriu, Marqueteria, Mercat de Sant Antoni, Miquel Madorell i Rius, Modernisme català, Museu d'Història de Barcelona, Noucentisme, Oriol Bohigas i Guardiola, Palau de la Música Catalana, Palau del Parlament de Catalunya, París, Parc de la Ciutadella, Passeig de Gràcia, Pere Falqués i Urpí, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Racionalisme arquitectònic, Rafael Guastavino i Moreno, Salvador Valeri i Pupurull, Salvador Vinyals i Sabaté, Secessió de Viena, Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Via Laietana, Vitrall. Ampliar l'índex (49 més) »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics ·
Alexandre Soler i March
El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.
Alexandre Soler i March і Arquitectura de Barcelona · Alexandre Soler i March і Concurs anual d'edificis artístics ·
Andreu Aleu i Teixidor
Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.
Andreu Aleu i Teixidor і Arquitectura de Barcelona · Andreu Aleu i Teixidor і Concurs anual d'edificis artístics ·
Andreu Audet i Puig
Antiga editorial Seguí (1912) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.
Andreu Audet i Puig і Arquitectura de Barcelona · Andreu Audet i Puig і Concurs anual d'edificis artístics ·
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Antoni Gaudí i Cornet і Arquitectura de Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Concurs anual d'edificis artístics ·
Antoni Puig i Gairalt
La fàbrica Myrurgia de 1929 Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1888 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) fou un arquitecte i músic català.
Antoni Puig i Gairalt і Arquitectura de Barcelona · Antoni Puig i Gairalt і Concurs anual d'edificis artístics ·
Arnau Calvet i Peyronill
Antics magatzems Cendra i Caralt (1905), actualment convertits en hotel Arnau Calvet i Peyronill, (Barcelona, 27 de setembre de 1874 - 1956) fou un arquitecte modernista titulat el 31 de juliol de 1897.
Arnau Calvet i Peyronill і Arquitectura de Barcelona · Arnau Calvet i Peyronill і Concurs anual d'edificis artístics ·
Art déco
Lart déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.
Arquitectura de Barcelona і Art déco · Art déco і Concurs anual d'edificis artístics ·
August Font i Carreras
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.
Arquitectura de Barcelona і August Font i Carreras · August Font i Carreras і Concurs anual d'edificis artístics ·
Avinguda Diagonal
LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.
Arquitectura de Barcelona і Avinguda Diagonal · Avinguda Diagonal і Concurs anual d'edificis artístics ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics ·
Bonaventura Bassegoda i Amigó
Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.
Arquitectura de Barcelona і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Bonaventura Bassegoda i Amigó і Concurs anual d'edificis artístics ·
Camil Oliveras i Gensana
Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898).
Arquitectura de Barcelona і Camil Oliveras i Gensana · Camil Oliveras i Gensana і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Amatller
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.
Arquitectura de Barcelona і Casa Amatller · Casa Amatller і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Batlló
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.
Arquitectura de Barcelona і Casa Batlló · Casa Batlló і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Berenguer
La Casa Berenguer, Casa Casimir Clapés o la Berenguera és un edifici modernista situat al Carrer de la Diputació, número 246, al barri de la Dreta de l'Eixample, de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Casa Berenguer · Casa Berenguer і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Calvet
La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Casa Calvet · Casa Calvet і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Comalat
La casa Comalat és un edifici modernista situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Comalat · Casa Comalat і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Fuster
La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Fuster · Casa Fuster і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Lleó i Morera · Casa Lleó i Morera і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Milà
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Casa Milà · Casa Milà і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Pérez Samanillo
La Casa o Palau Pérez Samanillo és un edifici situat a l'Avinguda Diagonal amb la intersecció amb el Carrer Balmes a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Casa Pérez Samanillo · Casa Pérez Samanillo і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Roviralta
La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura de Barcelona і Casa Roviralta · Casa Roviralta і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Trinxet
La casa Trinxet era un edifici ubicat al carrer Còrsega, 268 de l'Eixample de Barcelona, a tocar del carrer Balmes.
Arquitectura de Barcelona і Casa Trinxet · Casa Trinxet і Concurs anual d'edificis artístics ·
Casa Vicens
La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.
Arquitectura de Barcelona і Casa Vicens · Casa Vicens і Concurs anual d'edificis artístics ·
Eduard Ferrés i Puig
Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.
Arquitectura de Barcelona і Eduard Ferrés i Puig · Concurs anual d'edificis artístics і Eduard Ferrés i Puig ·
Eduard Maria Balcells i Buïgas
Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) COAC fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Arquitectura de Barcelona і Eduard Maria Balcells i Buïgas · Concurs anual d'edificis artístics і Eduard Maria Balcells i Buïgas ·
Enric Sagnier i Villavecchia
Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.
Arquitectura de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Concurs anual d'edificis artístics і Enric Sagnier i Villavecchia ·
Estació de França
L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).
Arquitectura de Barcelona і Estació de França · Concurs anual d'edificis artístics і Estació de França ·
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Arquitectura de Barcelona і Eusebi Arnau i Mascort · Concurs anual d'edificis artístics і Eusebi Arnau i Mascort ·
Eusebi Bona i Puig
Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972) fou un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Eusebi Bona i Puig · Concurs anual d'edificis artístics і Eusebi Bona i Puig ·
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Concurs anual d'edificis artístics і Exposició Internacional de Barcelona ·
Fàbrica Casaramona
La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Arquitectura de Barcelona і Fàbrica Casaramona · Concurs anual d'edificis artístics і Fàbrica Casaramona ·
Foment de les Arts i el Disseny
El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.
Arquitectura de Barcelona і Foment de les Arts i el Disseny · Concurs anual d'edificis artístics і Foment de les Arts i el Disseny ·
Fonda Espanya
La Fonda Espanya, actualment Hotel Espanya, és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 9-11 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé d'interès cultural.
Arquitectura de Barcelona і Fonda Espanya · Concurs anual d'edificis artístics і Fonda Espanya ·
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Palau Reial de Pedralbes Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - ídem, 1965) fou un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Francesc de Paula Nebot i Torrens · Concurs anual d'edificis artístics і Francesc de Paula Nebot i Torrens ·
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Arquitectura de Barcelona і Història de Barcelona · Concurs anual d'edificis artístics і Història de Barcelona ·
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Arquitectura de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Concurs anual d'edificis artístics і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ·
Ignasi Mas i Morell
Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 6 de desembre de 1881 - 23 d'abril de 1953) fou un arquitecte modernista titulat el 1907.
Arquitectura de Barcelona і Ignasi Mas i Morell · Concurs anual d'edificis artístics і Ignasi Mas i Morell ·
Jaume Gustà i Bondia
Esquema dels desguassos dels edificis Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 25 de maig de 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932).
Arquitectura de Barcelona і Jaume Gustà i Bondia · Concurs anual d'edificis artístics і Jaume Gustà i Bondia ·
Jaume Torres i Grau
Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 1903.
Arquitectura de Barcelona і Jaume Torres i Grau · Concurs anual d'edificis artístics і Jaume Torres i Grau ·
Joan Alsina i Arús
Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872- Castellterçol, 9 de juliol de 1911), fou un arquitecte modernista català.
Arquitectura de Barcelona і Joan Alsina i Arús · Concurs anual d'edificis artístics і Joan Alsina i Arús ·
Joan Josep Hervás i Arizmendi
Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 12 de juny de 1850- març de 1914) fou un arquitecte modernista titulat el 14 de juny de 1879.
Arquitectura de Barcelona і Joan Josep Hervás i Arizmendi · Concurs anual d'edificis artístics і Joan Josep Hervás i Arizmendi ·
Joan Martorell i Montells
Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Concurs anual d'edificis artístics і Joan Martorell i Montells ·
Joan Rubió i Bellver
va ser un arquitecte modernista català.
Arquitectura de Barcelona і Joan Rubió i Bellver · Concurs anual d'edificis artístics і Joan Rubió i Bellver ·
Josep Amargós i Samaranch
Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849- 28 de setembre de 1918) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.
Arquitectura de Barcelona і Josep Amargós i Samaranch · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Amargós i Samaranch ·
Josep Domènech i Mansana
Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973) fou un arquitecte modernista.
Arquitectura de Barcelona і Josep Domènech i Mansana · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Domènech i Mansana ·
Josep Maria Pericas i Morros
fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.
Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Pericas i Morros · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Maria Pericas i Morros ·
Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas
Temple Expiatori del Sagrat Cor (1902-1961), iniciat per Enric Sagnier i finalitzat pel seu fill Josep Maria Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier (Barcelona, 16 d'agost de 1890 - ibidem, 25 d'abril de 1978) va ser un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas ·
Josep Pérez i Terraza
Torre Ignacio Portabella ó Casa Bernat CreusJosep Pérez Terraza (Mèrida, 1852 - Barcelona, 27 d'octubre de 1906) fou un mestre d'obres nascut a Extremadura, de jove es va traslladar a Barcelona on va obtenir el títol de Mestre d'Obres el dia 4 de juny de 1872.
Arquitectura de Barcelona і Josep Pérez i Terraza · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Pérez i Terraza ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Arquitectura de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Concurs anual d'edificis artístics і Josep Puig i Cadafalch ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Arquitectura de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Concurs anual d'edificis artístics і Lluís Domènech i Montaner ·
Lluís Homs i Moncusí
Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956) va ser un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Lluís Homs i Moncusí · Concurs anual d'edificis artístics і Lluís Homs i Moncusí ·
Magatzems Jorba
Els Magatzems Jorba, també anomenats Can Jorba, és un edifici comercial situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel cantonada amb el carrer de Santa Anna de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Arquitectura de Barcelona і Magatzems Jorba · Concurs anual d'edificis artístics і Magatzems Jorba ·
Mansana de la Discòrdia
La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.
Arquitectura de Barcelona і Mansana de la Discòrdia · Concurs anual d'edificis artístics і Mansana de la Discòrdia ·
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Arquitectura de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Concurs anual d'edificis artístics і Manuel Fuxà i Leal ·
Marcel·lià Coquillat i Llofriu
Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924) fou un arquitecte entre el modernisme i el noucentisme.
Arquitectura de Barcelona і Marcel·lià Coquillat i Llofriu · Concurs anual d'edificis artístics і Marcel·lià Coquillat i Llofriu ·
Marqueteria
Treball de '''marqueteria''' en un escriptori La marqueteria és l'antic art de l'aplicació de petites peces de diferents materials, principalment fusta, en una estructura més gran amb la intenció de formar motius ornamentals.
Arquitectura de Barcelona і Marqueteria · Concurs anual d'edificis artístics і Marqueteria ·
Mercat de Sant Antoni
El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, encants i llibres que ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso del barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura de Barcelona і Mercat de Sant Antoni · Concurs anual d'edificis artístics і Mercat de Sant Antoni ·
Miquel Madorell i Rius
Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936) fou un arquitecte, titulat el 19 de setembre de 1891.
Arquitectura de Barcelona і Miquel Madorell i Rius · Concurs anual d'edificis artístics і Miquel Madorell i Rius ·
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Arquitectura de Barcelona і Modernisme català · Concurs anual d'edificis artístics і Modernisme català ·
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Arquitectura de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Concurs anual d'edificis artístics і Museu d'Història de Barcelona ·
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Arquitectura de Barcelona і Noucentisme · Concurs anual d'edificis artístics і Noucentisme ·
Oriol Bohigas i Guardiola
fou un arquitecte i urbanista català.
Arquitectura de Barcelona і Oriol Bohigas i Guardiola · Concurs anual d'edificis artístics і Oriol Bohigas i Guardiola ·
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Arquitectura de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Concurs anual d'edificis artístics і Palau de la Música Catalana ·
Palau del Parlament de Catalunya
El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura de Barcelona і Palau del Parlament de Catalunya · Concurs anual d'edificis artístics і Palau del Parlament de Catalunya ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Arquitectura de Barcelona і París · Concurs anual d'edificis artístics і París ·
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Arquitectura de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Concurs anual d'edificis artístics і Parc de la Ciutadella ·
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Arquitectura de Barcelona і Passeig de Gràcia · Concurs anual d'edificis artístics і Passeig de Gràcia ·
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Arquitectura de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Concurs anual d'edificis artístics і Pere Falqués i Urpí ·
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Arquitectura de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Concurs anual d'edificis artístics і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) ·
Racionalisme arquitectònic
Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.
Arquitectura de Barcelona і Racionalisme arquitectònic · Concurs anual d'edificis artístics і Racionalisme arquitectònic ·
Rafael Guastavino i Moreno
Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un mestre d'obres valencià.
Arquitectura de Barcelona і Rafael Guastavino i Moreno · Concurs anual d'edificis artístics і Rafael Guastavino i Moreno ·
Salvador Valeri i Pupurull
Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega. Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873 - 22 d'abril de 1954) fou un arquitecte modernista català.
Arquitectura de Barcelona і Salvador Valeri i Pupurull · Concurs anual d'edificis artístics і Salvador Valeri i Pupurull ·
Salvador Vinyals i Sabaté
Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) fou un arquitecte català.
Arquitectura de Barcelona і Salvador Vinyals i Sabaté · Concurs anual d'edificis artístics і Salvador Vinyals i Sabaté ·
Secessió de Viena
Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.
Arquitectura de Barcelona і Secessió de Viena · Concurs anual d'edificis artístics і Secessió de Viena ·
Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
La Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona és un edifici situat als carrers de la Ciutat, d'Arlet, d'Hèrcules, de Jaume I i la plaça de Sant Jaume de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura de Barcelona і Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona · Concurs anual d'edificis artístics і Seu de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona ·
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Arquitectura de Barcelona і Via Laietana · Concurs anual d'edificis artístics і Via Laietana ·
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Arquitectura de Barcelona і Vitrall · Concurs anual d'edificis artístics і Vitrall ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
- Què tenen en comú Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
- Semblances entre Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
Comparació entre Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
Arquitectura de Barcelona té 1275 relacions, mentre que Concurs anual d'edificis artístics té 161. Com que tenen en comú 79, l'índex de Jaccard és 5.50% = 79 / (1275 + 161).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: