Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arqueà

Índex Arqueà

L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

51 les relacions: Aigua, Anortosita, Arc volcànic, Arqueobacteris, Asteroide, Astrònom, Bacteris, Comissió Internacional d'Estratigrafia, Continent, Convecció, Crató, Diorita, , Efecte d'hivernacle, Estratigrafia, Estromatòlit, Eucariotes, Fèlsic, Fòssil, Formació de ferro bandat, Geologia, Gran bombardeig tardà, Granit, Grec antic, Hadeà, Història de la Terra, Komatiïta, Lava, Litosfera, Magma, Mantell terrestre, Màfic, Meteorit, Moneres, Monzonita, Origen de la vida, Orogènesi, Oxigen, Procariotes, Proterozoic, Rift, Roca metamòrfica, Sistema solar, Sol, Subducció, Supercontinent, Tectònica de plaques, Terra, Urani, Virus, ..., Volcà. Ampliar l'índex (1 més) »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Arqueà і Aigua · Veure més »

Anortosita

L'anortosita és una roca fanerita, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldespat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%).

Nou!!: Arqueà і Anortosita · Veure més »

Arc volcànic

Les illes Marianes són un arc volcànic Un arc volcànic és una cadena de volcans formada sobre una placa de subducció, en forma d'arc vist des de dalt.

Nou!!: Arqueà і Arc volcànic · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Arqueà і Arqueobacteris · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Arqueà і Asteroide · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Arqueà і Astrònom · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Arqueà і Bacteris · Veure més »

Comissió Internacional d'Estratigrafia

La Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy, ICS) és el cos científic més gran dins de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).

Nou!!: Arqueà і Comissió Internacional d'Estratigrafia · Veure més »

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Arqueà і Continent · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Arqueà і Convecció · Veure més »

Crató

altiplà continental Un crató (del grec κϱάτος, que significa força) és un sector àmpli de l'escorça terrestre, dins un continent, que s'ha mantingut relativament estable i que ha estat molt poc deformat epirogènicament durant un llarg període de la història geològica de la Terra.

Nou!!: Arqueà і Crató · Veure més »

Diorita

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La diorita es troba al lloc 10b. La diorita és una roca ígnia composta de feldespat i un o diversos minerals del grup de la mica, de les amfibolites i del piroxè.

Nou!!: Arqueà і Diorita · Veure més »

Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.

Nou!!: Arqueà і Eó · Veure més »

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle o efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Nou!!: Arqueà і Efecte d'hivernacle · Veure més »

Estratigrafia

Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.

Nou!!: Arqueà і Estratigrafia · Veure més »

Estromatòlit

Estromatòlits Els estromatòlits són roques sedimentàries de tipus orgànic, estratificades i formades per la captura, fixació o precipitació de sediments carbonatats a conseqüència del metabolisme i el creixement de microorganismes, especialment cianobacteris (tradicionalment anomenats algues cianofícies).

Nou!!: Arqueà і Estromatòlit · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Nou!!: Arqueà і Eucariotes · Veure més »

Fèlsic

Granit. Es denominen fèlsics els minerals, roques i magmes rics en elements lleugers com el silici, oxigen, alumini, sodi i potassi.

Nou!!: Arqueà і Fèlsic · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Nou!!: Arqueà і Fòssil · Veure més »

Formació de ferro bandat

Formació de ferro bandat de 2.100 milions d'anys d'antiguitat Les formacions de ferro bandat (també conegudes pel seu nom en anglès banded iron formations, BIF) són un tipus de roca pertanyent a les roques sedimentàries més antigues.

Nou!!: Arqueà і Formació de ferro bandat · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Arqueà і Geologia · Veure més »

Gran bombardeig tardà

Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides. Aquest període és el causant de la major part dels cràters que actualment s'observen tant en la Lluna com a Mercuri. El terme darrer només faria referència al fet que es va produir després del període d'acreció, quan la Terra i altres cossos es varen formar i guanyaren la major part de la seva matèria, un període de la història de la Terra comparativament recent.

Nou!!: Arqueà і Gran bombardeig tardà · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Arqueà і Granit · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Arqueà і Grec antic · Veure més »

Hadeà

L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.

Nou!!: Arqueà і Hadeà · Veure més »

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Nou!!: Arqueà і Història de la Terra · Veure més »

Komatiïta

Komatiïta de l'Abitibi greenstone belt Ontàrio, Canadà. espècimen de 9 cm d'amplada. Són visibles cristalls d'oliví. La komatiïta és un tipus de roca ultramàfica volcànica del mantell terrestre.

Nou!!: Arqueà і Komatiïta · Veure més »

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Nou!!: Arqueà і Lava · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Arqueà і Litosfera · Veure més »

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).

Nou!!: Arqueà і Magma · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Arqueà і Mantell terrestre · Veure més »

Màfic

Roques amb un contingut de ferro suficient per acolorir el corrent d'aigua. Màfic és un adjectiu que descriu un mineral silicat o roca que és rica en magnesi i ferro; aquest terme és un portmanteau de les paraules «magnesi» i «fèrric».

Nou!!: Arqueà і Màfic · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Arqueà і Meteorit · Veure més »

Moneres

Les moneres són un regne biològic actualment en desús que comprenia la majoria dels éssers vius amb una estructura cel·lular procariòtica.

Nou!!: Arqueà і Moneres · Veure més »

Monzonita

Fotomicrografia de monzonita Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La monzonita es troba al lloc 8. Una monzonita és una roca plutònica d'estructura granulosa composta d'ortosa, feldespat plagioclasa, hornblenda, augita i biotita.

Nou!!: Arqueà і Monzonita · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Arqueà і Origen de la vida · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Arqueà і Orogènesi · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Arqueà і Oxigen · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Arqueà і Procariotes · Veure més »

Proterozoic

En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra.

Nou!!: Arqueà і Proterozoic · Veure més »

Rift

imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.

Nou!!: Arqueà і Rift · Veure més »

Roca metamòrfica

Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.

Nou!!: Arqueà і Roca metamòrfica · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Arqueà і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Arqueà і Sol · Veure més »

Subducció

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.

Nou!!: Arqueà і Subducció · Veure més »

Supercontinent

El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.

Nou!!: Arqueà і Supercontinent · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Arqueà і Tectònica de plaques · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Arqueà і Terra · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Arqueà і Urani · Veure més »

Virus

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.

Nou!!: Arqueà і Virus · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Arqueà і Volcà · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arquià, Era arcaica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »