Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Alfons el Bataller, Arianisme, Arquebisbat de Saragossa, Arxidiòcesi de València, Bisbat d'Osca, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Tarassona, Carles III d'Espanya, Còrdova, Companyia de Jesús, Comtat d'Urgell, Diaca, Espanya, Ferran el Catòlic, Francs, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, Joan XXII, Martí l'Humà, Orde de Cluny, Orde del Cister, Ritu romà, Sanç III de Pamplona, Saragossa, València.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Arquebisbat de Saragossa · Abat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Arquebisbat de Saragossa · Alfons el Bataller і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Arquebisbat de Saragossa · Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Arquebisbat de Saragossa і Arquebisbat de Saragossa · Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Arquebisbat de Saragossa і Arxidiòcesi de València · Arxidiòcesi de València і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Arquebisbat de Saragossa і Bisbat d'Osca · Bisbat d'Osca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Arquebisbat de Saragossa і Bisbat de Barbastre-Montsó · Bisbat de Barbastre-Montsó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Arquebisbat de Saragossa і Bisbat de Tarassona · Bisbat de Tarassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Arquebisbat de Saragossa і Carles III d'Espanya · Carles III d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Arquebisbat de Saragossa і Còrdova · Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Arquebisbat de Saragossa і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Arquebisbat de Saragossa і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Arquebisbat de Saragossa і Diaca · Diaca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Arquebisbat de Saragossa і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Arquebisbat de Saragossa і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Arquebisbat de Saragossa і Francs · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Arquebisbat de Saragossa і Jaume II d'Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Arquebisbat de Saragossa і Joan el Sense Fe · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe ·
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Arquebisbat de Saragossa і Joan XXII · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Arquebisbat de Saragossa і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Arquebisbat de Saragossa і Orde de Cluny · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Cluny ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Arquebisbat de Saragossa і Orde del Cister · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Arquebisbat de Saragossa і Ritu romà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ritu romà ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Arquebisbat de Saragossa і Sanç III de Pamplona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sanç III de Pamplona ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Arquebisbat de Saragossa і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Arquebisbat de Saragossa і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Arquebisbat de Saragossa té 66 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 2.17% = 26 / (66 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat de Saragossa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
