Similituds entre Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Annuario Pontificio, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Bisbat de Como, Butlla, Capítol (catolicisme), Catolicisme, Concordat, Congregació per als Bisbes, Emília-Romanya, Església sufragània, Hipòlit d'Este, Italià, Llatí, Ludovico Antonio Muratori, Metropolità, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pasqual II, Pius VII, Província eclesiàstica, ..., Regió eclesiàstica Emília-Romanya, Ritu romà, Seminari, Silvestre I. Ampliar l'índex (4 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Annuario Pontificio і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Annuario Pontificio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola ·
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Arquebisbat de Bolonya і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Arquebisbat de Bolonya і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola ·
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Milà · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Arquebisbat de Milà ·
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Arquebisbat de Ravenna-Cervia ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbe · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Arquebisbe ·
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arxidiòcesi · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Arxidiòcesi ·
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Bisbat de Como · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Bisbat de Como ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Butlla · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Butlla ·
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Capítol (catolicisme) · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Capítol (catolicisme) ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Catolicisme · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Catolicisme ·
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Concordat · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Concordat ·
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Congregació per als Bisbes · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Congregació per als Bisbes ·
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Emília-Romanya · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Emília-Romanya ·
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Església sufragània · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Església sufragània ·
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Hipòlit d'Este · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Hipòlit d'Este ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Italià · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Italià ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Llatí · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Llatí ·
Ludovico Antonio Muratori
Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Ludovico Antonio Muratori · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Ludovico Antonio Muratori ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Metropolità · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Metropolità ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde de Frares Menors · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde de Frares Menors ·
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde de Sant Agustí · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde de Sant Agustí ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde de Sant Benet · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde de Sant Benet ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde del Cister · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde del Cister ·
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde dels Frares Menors Caputxins · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde dels Frares Menors Caputxins ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Orde dels Predicadors · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Papa · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Parròquia eclesiàstica · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Parròquia eclesiàstica ·
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Pasqual II · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Pasqual II ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Pius VII · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Pius VII ·
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Província eclesiàstica · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Província eclesiàstica ·
Regió eclesiàstica Emília-Romanya
Situació de l'Emília-Romanya a Itàlia La regió eclesiàstica Emília-Romanya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Regió eclesiàstica Emília-Romanya · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Regió eclesiàstica Emília-Romanya ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Ritu romà · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Ritu romà ·
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Seminari · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Seminari ·
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Silvestre I · Arquebisbat de Mòdena-Nonantola і Silvestre I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
- Què tenen en comú Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
- Semblances entre Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Comparació entre Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio té 316 relacions, mentre que Arquebisbat de Mòdena-Nonantola té 333. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 5.24% = 34 / (316 + 333).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat de Ferrara-Comacchio і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: